"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 2 d’agost del 2018

Colòmbia dia 3: Medellín - Santa Elena.

Vista del metrocable.

Avui m'he volgut arribar fins a Santa Elena, el poble on s'elaboren les tradicionals "silletas" de flors que són exhibides al passacarrers durant la Feria de las Flores. Diferents artesans construeixen aquestes "silletas" a les seves finques, però malauradament, per poder visitar-les s'ha de contractar, o gestionar, la visita i jo no ho sabia, així que m'he quedat amb les ganes de veure com les construien. I el poble tampoc té res d'especial, així que el millor de l'excursió, sense dubte, ha estat el desplaçament, ja que he hagut de pujar al metrocable per arribar fins a les portes del parc natural d'Arví, des d'on he agafat una furgo que m'ha deixat a Santa Elena. El viatge en el metrocable és força espectacular i llarg, i pots veure l'acumulació caòtica de cases a les valls de les muntanyes que envolten Medellín.

He tornat a Medellín en minibus i casualment, he sentit una conversa en català d'una noia que estava asseguda al costat de la finestra. Quan ha acabat li he preguntat d'on era i què hi feia a Colòmbia, i hem estat xerrant tot el camí de tornada. Es deia Mercè i devia tenir al voltant de 25 anys. Era de la Cerdanya tot i que havia estudiat i viscut a Barna uns quants anys. M'ha explicat que s'havia llogat una casa amb terreny a Santa Elena, per uns 100 euros al mes, i que tenia intenció d'estudiar un màster a Medellín, i guanyar-se quatre duros venent polseres hippies i no sé quines coses més. La noia era bastant hippy i estava súper encantada amb Colòmbia. Potser el fet d'haver trobat parella local hi ajudava... ;-) M'ha dit que portava sis mesos a Colòmbia i que havia vingut amb el seu gos, és a dir, que havia marxat amb la intenció de quedar-s'hi un bon temps. Havia partit peres amb el xicot català que també continuava per Colòmbia, i tenia un parell d'amigues també escampades per Sud-Amèrica però amb ganes de tornar amb ella. Déu n'hi do si hi ha gent decidida pel món.

Per la tarda he sortir a donar el volt per Medellín i m'he arribat fins al Parque de los pies descalzos, un parc amb zones d'aigua, de terra, troncs, etc., per relaxar-te. He parat a comprar-me un sopar molt tradicional aquí, a base d'empanades farcides de coses diverses, i he anat a sopar a la terrassa del meu hostel acompanyat del gos de la casa, el Bruno, que sempre que em poso a menjar se'm col·loca ben a prop a veure si li cau alguna cosa. 


Mostra de "silletas" al Parc Natural d'Arví.

Excursions festives per a grups.

Monument als "silleteros" a Santa Elena.

Skyline de Medellín.

Església del Sagrado Corazón de Jesús al barri de nom homònim.

dimecres, 1 d’agost del 2018

Colòmbia dia 2: Medellin.

Parc Botero.

Ahir al vespre vaig aterrar a l'aeroport de Medellín cap a les 19:15, i no vaig fer res més que agafar un bus cap al centre de la ciutat i un taxi fins al hostel que tenia reservat (Casa Natura). Amb el tema del canvi horari vaig anar a dormir passades les 5:00 de la matinada catalana, força cansat.

Avui m'he despertat després de pràcticament 8 hores de són, força descansat. He esmorzat per 4.000 pesos (poc més d'1'25 euros) al mateix hostel (cafè amb llet, arepa, ou remenat i bacon), i en acabat he començat la ruta dels encàrrecs. A saber: targeta sim d'aquí per tenir internet les 24 hores del dia i tots els dies que estigui per aquí; la targeta "cívica" del transport públic; i canviar moneda (1 euro = 3'300 pesos).

Avui m'he mogut bastant pel centre, que està ple de venedors ambulants i de paradetes de tot tipus, a banda dels grans magatzems i dels petits comerços. He fet uns quants viatges en metro i he pogut comprovar com es posa de ple en les hores puntes. Mai havia anat tant anxovat dins d'un transport públic. Em recordava una mica les escenes del metro del Japó amb treballadors del metro entaforant a la gent cap dins a base d'empentes i de pressió.

També m'he arribat al barri Poblado, que té molta fama per ser una zona amb molta vida i bars i tal, però que crec no he sabut trobar el rovell de l'ou, i he marxat una mica decebut, no sense abans fer una cervesa Aguila, i una empanada de carn i patata.

Pel vespre, m'he assabentat que hi havia partit de la lliga colombiana a l'estadi que tinc al costat del hostel, així que he pensat que seria un bon pla anar a veure l'ambient i un partidet de futbol dels millors futbolistes colombians: Nacional de Medellín - Patriotas. He pogut entrar amb el carnet d'un soci que estava intentant fer negoci amb varis carnets, i que me l'ha venut per 30.000 pesos (uns 9 euros). Era a la zona dels aficionats més cridaners i s'han passat tota la primera part cantant sense parar. La veritat és que a la mitja part he decidit fotre el camp, perquè tenia gana i l'espectacle tampoc era cap meravella tècnicament. L'he encertat ja que han acabat empatant a res.

Palau Nacional del Patrimoni.

Interior del Palau Nacional del Patrimoni.

Església Nuestra Señora de la Candelaria, a la Plaça Berrio.


Aspecte de l'andana del metro en hora punta.

Aficionats radicals del Nacional de Medellín.

Sopa de res amb guarnició.

Música veterans a la plaça Berrio.

Estadi Atanasio Girardot.

dilluns, 30 de juliol del 2018

Espectacles efímers.

L'Eclipsi de lluna a Grècia.





















La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!

És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.

La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.

¿Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
És un luxe innecessari;
vés a la teua, i a casa.

Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatla,
et robaran la cartera,
la muller i l'esperança.

Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.

Pense en un món on els homes
es miraran cara a cara:
cada paraula que diguen
serà més que una paraula.

Pense en la lluna, la lluna,
la cosa que més m'agrada.
La vida llavors tenia
una gràcia no encetada.

Ai, com m'agrada la lluna,
la lluna de la muntanya!
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada.

(Cançó de la lluna. Vicent Andrés Estellés).

divendres, 27 de juliol del 2018

40è Aplec dels Ports.


Enguany, després de molts anys volent-hi anar i no haver-ho pogut fer encara, m'estrenaré a l'Aplec dels Ports, un festival musical i cultural amb la llengua catalana com a nexe d'unió, que se celebra, precisament, on s'uneix el Principat amb el País Valencià i la Franja d'Aragó, a la zona dels Ports de Beseit, frontera natural en forma de serralada. Enguany el certamen, que celebra la seva 40a edició, se celebra a la localitat de Vilafranca, a la comarca del Maestrat, i comptarà amb concerts de grups en llengua catalana d'arreu dels Països Catalans, conferències, presentacions vàries, etc.

dijous, 26 de juliol del 2018

El Montseny (sud).

Montseny.
He estat tres dies i mig al Montseny i ja estic pensant en tornar-hi. Impressionant tot. Des del lloc on he parat a acampar, fins a les rutes en bicicleta, els poblets de quatre gats, la gran oferta de restaurants i fondes, els rius, llacs, cims, porcs-senglars, ocells, nuvolades, ciclistes, dólmens, etc., etc. Bé, i els nens de l'esplai...


Algun punt entre Montseny i El Brull, passat el Coll Formic.

Panoràmica de El Brull venint del Coll Formic.

Ajuntament i església de El Brull.

Vista parcial del conjunt arqueològic del Montgròs (El Brull), actualment tancat al públic per treballs de millora.

Dolmen a la Serra de l'Arca, entre El Brull i Aiguafreda.

Pantà de Santa Fe.

Mural a Campins.

Esmorzar de forquilla a Cal Guardià, a la Cta de Campins a Sant Celoni.

dimecres, 25 de juliol del 2018

El "temazo" del dimecres. Habeas Corpus - "Fascismo nunca más".


La banda madrilenya de hardcore Habeas Corpus porten més de vint anys donant canya al feixisme, al racisme, al capitalisme, a l'imperialisme, etc., des de dalt dels escenaris.

Avui una cançó antifeixista ara que veiem resorgir aquesta ideologia a Catalunya so retot, de la mà dels patriotes espanyolistes. No passaran!!