Mor l'expresident Núñez.

Avui, als 87 anys, ha mort l'expresident del Barça (del 1978 al 2000) Josep Llúis Núñez. Empresari de la construcció condemnat per delicte de suborn l'any 2011, com a president del Barça, va portar el club a guanyar la primera i anhelada Copa d'Europa l'any 1992, amb Joahn Cruyff a la banqueta, a banda d'un bon grapat de títols de lliga i copa. Per altra banda va professionalitzar les seccions de bàsquet, handbol, i hoquei patins, que també han omplert de títols les vitrines del club.

Més enllà de la seva gestió com a president, que alguns consideraran positiva i altres negativa, molts el recordarem per les imitacions que va tenir la seva figura des d'alguns mitjans de comunicació. Especialment recordada és la imitació de l'Alfons Arús al "Força Barça", tant a la ràdio com a la televisió, i alguns anys després la del Carlos Latre al Crackòvia de TV3. Especialment recordats són alguns del "latiguillos" del president com ara "al soci no se'l pot enganyar", "quicir", "pulutant", "socis, patitzants", "demano, perdó, per favor!!", "això no es pot permitir"...

Carlos González: "Pegar? Ni ara, ni abans".

El costum aquest d'ensenyar disciplina a base de cops, o humiliacions vàries, està molt arrelat en l'espècie humana des de temps immemorials. Un costum d'origen animal que encara no hem sabut/volgut eliminar, malgrat la inhumanitat o animalitat que representa. Afortunadament, a la institució escolar sí que ha desaparegut completament, o pràcticament del tot. Si a l'escola podem educar sense cops, estic convençut que a les llars també.
 

L’Acadèmia Americana de Pediatria ha publicat un document, 'Disciplina efectiva per criar nens sans', on recomana “que els pares no recorrin a assotar, colpejar, bufetejar, amenaçar, insultar, humiliar o avergonyir”. El document complementa el que va publicar l’any 2000 demanant l’abolició dels càstigs físics a l’escola. Cita un document de l’OMS, 'Iniciativa global per a l’eliminació total dels càstigs corporals als nens', per recordar que pessigar, obligar el nen a mantenir una posició incòmoda (això ho feien al meu col·le: agenollat amb els braços en creu, sostenint uns llibres) o rentar la boca amb sabó també són càstigs corporals; i que “les formes de càstig no físiques que són cruels i degradants, i per tant incompatibles amb la Convenció [dels drets de l’infant], inclouen, per exemple, càstigs que menyspreen, humilien, denigren, converteixen en boc expiatori, amenacen, espanten o ridiculitzen el nen”.

Tot això està molt bé. Preocupa, però, que alguns mitjans de comunicació ho hagin presentat com una notícia, una novetat mai vista (quan es limita a repetir, és cert que amb més contundència, el que la mateixa associació ja deia el 1998, i el que sens dubte molta gent ha dit abans). Preocupa que un diari estatal hagi hagut de tancar (prudentment) els comentaris a la notícia perquè el segon comentari ja era el típic “A mi em van pegar, i no estic traumatitzat ni sóc un delinqüent”.

I preocupa que l’AAP justifiqui la seva postura: amb nombrosos estudis que mostren que les bufetades són inefectives per modificar la conducta, o que s’associen amb un augment dels intents de suïcidi i de l’abús d’alcohol i altres drogues, o que el maltractament verbal s’associa amb el posterior augment dels problemes de conducta i la depressió en l’adolescència.

¿Això vol dir que si els estudis científics haguessin trobat que colpejar o insultar les criatures no augmenta ni la depressió ni l’alcoholisme ni els problemes de conducta, aleshores podríem colpejar i insultar? ¿I si agredir les dones, o els detinguts, o els immigrants, no produeix depressió ni mala conducta, també ho podem fer? El dret dels adults, el nostre dret a no ser insultats, humiliats ni colpejats, és absolut. No cal demostrar que quedem “traumatitzats” per justificar que no ens maltractin.

Jordi Turull i Jordi Sánchez inicien una vaga de fam.

Primera imatge difosa dels 7 presos polítics a Lledoners.

Si ahir es difonia la primera imatge dels presos polítics, des que van entrar a presó, des de la presó de Lledoners, avui s'ha fet públic la intenció del Jordi Sánchez i el Jordi Turull d'iniciar una vaga de fam per denunciar la situació injusta que pateixen i el maltracte que estan rebent per part de les institucions judicials espanyoles.

Semblava que res es movia des que els presos van entrar a presó, i ara, amb aquesta acció tan radical dels dos Jordis, que posa en risc la seva salut, i inclús les seves vides, esperem que serveixi perquè passin coses, ja sigui a nivell internacional, com a l'estat espanyol, i a casa nostra també que falta fa.

Molta força als Jordis! 

Us volem a casa!

Llibertat pres@s polítics i exiliats!!

Una sonda aterra a Mart (versió Esta Passant).

Ja fa més d'un any que l'"Està Passant" és en antena, amb la baixa significativa de l'Òscar Andreu des de fa ben bé un parell de mesos, però tanmateix el tàndem Toni Soler - Jaïr Domínguez, funciona a la perfecció i estan trobant uns punts de complicitat i uns diàlegs magnífics. El passat dimecres els va sortir un gag fabulós, tractant el tema de l'aterratge d'una sonda espacial a Mart. Es van convertir, per art informàtic, en dos presentadors extraterrestres que donaven la notícia des de l'espai exterior. Brutal. Mireu i rieu. Són tres minuts i escaig.

La República comença a les aules!! VAGA!!

Malgrat el dèfícit fiscal i l'infrafinançament que pateix Catalunya, no podem tolerar que les retallades es perpetuïn en sectors clau com l'educació, la sanitat, o l'atenció a les persones. En l'àmbit educatiu a més, no s'està complint la llei que estipula un 6% d'inversió en educació, i estem fins i tot per sota de la mitjana europea no arribant ni al 3%.

Per què aquesta vaga?

• Restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades per a tot el personal (23 a Primària i 18 a Secundària) d’aplicació al curs 2019/20 com a reivindicació irrenunciable.
• Retorn a l’horari de permanència del professorat de Secundària (24h.)
• Reducció de les ràtios: màxim de 22 a Primària i 27 a Secundària (o inferior per garantir que no hi hagi tancaments de grups) el curs 2019/20 i de 20 a Primària i 25 a Secundària el curs 2020/21.
• Conversió dels terços de jornada en mitges jornades.
• Increment del personal de suport a la docència per atendre la diversitat.
• Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys.
• Recuperació de poder adquisitiu: Calendari de retorn de les pagues extres del 2013 i 2014; retorn al reconeixement del primer estadi de 9 a 6 anys.
• Consolidació del lloc de treball del personal interí; canvi del model d’oposicions.
• Manteniment de la Formació Professional pública i a Ensenyament.
• Retirada del Decret de Plantilles (39/2014).

El "temazo" del dimecres. The Penguins Band - "Cent mil barrots".

La banda santfeliuenca The Penguins presenta el proper dimecres a la sala Apolo de Barcelona el nou àlbum  "Herois de cartró". Entre espectacle i espectacle del Reggae per Xics han tingut temps de gravar un nou àlbum, després de quatre anys del darrer, amb un so que us recordarà molt a bandes com els Madness, i l'ska dels anys 80's.

Música per bellugar els malucs i per escoltar amb les oïdes ben obertes. Ganes de tornar-los a veure en directe.

Polítics execrables.

L'Encara Ministre d'Exteriors, José Borrell.

Josep Borrell és un d'aquells professionals de la política més bruta i dehonesta que es pugui fer, sempre al servei dels poders de l'estat i al seu propi. Porta en això mitja vida (des del 79 que va començar com a regidor de l'ajuntament de Majadahonda), i actualment, als seus 71 anys va ser nomenat Ministres d'Afers Exteriors del govern del socialista Pedro Sánchez.

Són molts anys de carrera política al servei de les clavegueres de l'estat i dels poders a l'ombra. Aquests serveis se'ls ha cobrat i se'ls continua cobrant a base de negocis fraudulents, com ara hem sabut arrel de la multa de 30.000 euros per part de la CNMV per la venda d'unes accions d'Arbengoa gràcies a informació privilegiada quan era Conseller d'aquesta.

Per altra banda, darrerament s'ha destacat com un dels estilets de l'antiindependentisme amb declaracions força desagradables, o directament humiliants, contra els líders polítics independentistes o, directament, contra els votants independentistes. Ha arribat a l'extrem de simular haver estat víctima d'una escopinada per part d'un diputat d'ERC al congrés dels diputats, tot i que les imatges televisives el desacreditaven de totes totes. 

En conclusió, una rata política, i un català execrable.