Amb aquests #NoEsPot.

Vinyeta del Ferreres per al diari Ara d'ahir.

Van caient les caretes. Alguns independentistes innocents es pensaven que l'espai polític dels comuns podia ser un bon aliat en la croada processista en què estem immersos. Però vet-ho aquí que passades les eleccions municipals, on aquests tocaven quelcom de poder, estan mostrant clarament quins són els seus socis naturals a l'hora de pactar alcaldies, com ara la de Barcelona, la de Sabadell, Badalona, o Tarragona: el PSC del 155, de la corrupció i de les clavegueres de l'estat, i si fa falta, l'ultradretà C's (Manuel Valls a BCN). Afortunadament, a Terrassa es van fotre tal galeta que van passar de 6 a 0 regidors, i no tenen res a pelar. D'altra manera haguessin estat capaços d'investir alcalde al candidat del PSC, que portava 40 anys governant la ciutat...

Ja ho va dir aquell fa un bon grapat d'anys, que "el més semblant a un espanyol de dretes, és un espanyol d'esquerres". No es pot!!  

75è aniversari del desembarcament de Normandia.

Hi ha fets històrics, que per la seva repercussió històrica han esdevingut més històrics que altres. El desembarcament de Normandia és un d'aquells fets històrics que ha quedat gravat amb majúscules en la història de la humanitat per la transcendència del que aquell dia va ocórrer. Que més de 200.000 soldats aconseguissin desembarcar a la costa nord-oest francesa en plena 2a Guerra Mundial, va ser una acció determinant, juntament amb alguna altre tanmateix, per a l'inici de la fi del 3r Reich alemany.

Un agent clau en l'èxit del desembarcament, va ser el català Joan Pujol i Gracia "Garbo", un agent doble que treballava pel servei d'intel·ligència britànic i també per l'alemany, que va proporcionar informació falsa als alemanys al voltant de l'arribada dels aliats, permeten que aquests els agafessin desprevinguts. Tanmateix, es parla de desenes de milers de morts aquell dia, com a conseqüència dels enfrontaments entre els dos bàndols. 

Al segle 21 les guerres cos a cos, i paraules com trinxera o línia del front, sonen a xinès. En l'era de les noves tecnologies, les armes intel·ligents, els drons, i els satèl·lits, aquestes batalles del passat han quedat per a les pel·lícules de guerra i poca cosa més. Pensar en els soldats que la van viure, m'eriça la pell.

El "temazo" del dimecres. The Clash - "London Calling".

L'any 1979, el grup britànic The Clash, publicava l'àlbum London Calling, que incloïa aquest tema de títol homònim, que es va acabar convertint en tot un himne generacional a nivell internacional. Punk de bona factura amb influències d'altres estils com l'ska, el rockabilly, o el jazz. The Clash va influir i continua influint un bon grapat de bandes arreu del món.

La polèmica de cada any amb el disseny de la samarreta del Barça.

Fa uns dies el FC Barcelona va presentar les noves equipacions, on es substitueixen les habituals i històriques franges verticals blaugrana pels quadrats arlequinats, de cara a la temporada 2019-20, i la polèmica a les xarxes no s'ha fet esperar. Els essencialistes ja han posat el crit al cel al·legant que el nou disseny és proper al sacrilegi, al no respectar les històriques franges verticals. S'ha comparat el nou disseny a la samarreta de la selecció croata, a unes estovalles, o a un taulell d'escacs.

Tanmateix, ja sabem que passa amb aquestes polèmiques efímeres i magnificades per les xarxes... estic convençut que aquest disseny acabarà sent un èxit com tots els nous dissenys de la marca, i m'atreveixo a dir, que serà de les més venudes de la història. I l'any vinent hi haurà un disseny nou i ja ens haurem oblidat de l'anterior. I en un parell de mesos també haurà passat l'efecte novetat, i ja no se'n parlarà tant i tothom s'haurà acostumat a viure i conviure amb la nova samarreta sense problemes.

Espectaculars imatges aèries de la Diada del Patrimoni.

Espectacular vídeo gravat amb dron el passat dissabte 25 de maig a la Diada del Patrimoni, en la que ha estat, fins avui, la millor actuació castellera de la temporada. Amb la cirereta del pilar de 4 caminat pel Pont de Sant Pere que dóna el tret de sortida a la jornada, i que enguany es va completar de principi a fi sense entrebancs.

Setmana de descans.

Aquesta setmana que acaba els Minyons hem tingut vacances castelleres, gentilesa de l'equip tècnic. Després de la darrera gran actuació de fa dos dissabtes amb motiu de la Diada del Patrimoni (3d9f, 4d9f, 5d8, pd7f), hem pogut lliurar d'assaigs i actuacions tota la setmana i gaudir d'altres activitats. Jo, per exemple, he aprofitat per fer uns quants sopars fora de casa, amb amics i familiars, i el cap de setmana he pogut sortir amb bici i anar a veure els nebots el darrer partit de lliga de futbol. També vaig anar de concert a la Festa Major del barri on treballo. I, evidentment, he pogut descansar molt i fer molt el ronso, que sempre s'agraeix. Ja vindran jornades més mogudes...

Festivals infumables per a "guiris".

Arriba el bon temps i comença la temporada de festivals musicals a casa nostra. Aquest cap de setmana se celebra el "Primavera Sound" al Parc del Fòrum de Barcelona, i en poc més d'un mes serà el torn del "Festival Cruïlla" en el mateix emplaçament. Després el retornat "Doctor Music" al circuit de Montmeló, i etc., etc.

Tots aquests festivals tenen vàries coses en comú. Les entrades són molt cares, les consumicions a l'interior (úniques que es poden consumir) també, està ple de guiris, i l'oferta musical, tot i que eclèctica, acostuma a apostar per la música "alternativa-comercial", més pop que res.

Per altra banda, no m'agraden les maratons musicals. Bé, de fet, no m'agraden les maratons de res diria. Això de passar-me vuit hores, dos o tres dies, veient grups musicals un rere l'altre ho trobo una tortura. Un parell, tres com a molt, és el meu límit per dia. I, normalment, si pot ser anar a veure un concert amb un sol grup, millor que millor.

A mi em passa, en ocasions, que ve una banda que m'interessa molt a algun d'aquests festivals, però em sembla una estafa haver de pagar per cinquanta bandes quan només m'interessa una. I dels preus de la birra, ja ni parlo... lladres!