La lliga de futbol comença com va acabar.

 

Aquest vespre el nou Barça de Ronald Koeman s'estrena a la lliga espanyola de futbol contra el Vila-real al Camp Nou, encara a porta tancada, tot i que fa un parell de caps de setmana que va arrencar aquesta competició marcada encara per la pandèmia del Covid19.

Així doncs, tot i que el Barça encara no s'ha estrenat, hem pogut veure un parell de partits del Reial Madrid, i si bé al primer no es va haver de parlar de l'arbitratge ni del Var, a la segona, al camp del Betis, ja ha arribat un primer escàndol. Un penal que no ho era, i una expulsió a un jugador bètic que van sentenciar el matx a favor dels blancs (de negre en aquest partit).

Tot en ordre. Tot continua igual. El Barça ho té magre un any més...

25 anys del primer 5d9f carregat del segle 20 a les festes de La Mercè.

 

Com qui no vol la cosa, ja han passat 25 anyets d'un dels moments més recordats de la història castellera, quan els Minyons de Terrassa vam portar a la capital del país el primer 5d9f carregat que es veia al segle 20, 112 anys després del darrer fet per la Colla Vella a la diada de Santa Úrsula, a Valls, l'any 1883. Poca broma. Recordo que jo anava de segon lateral per la banda dreta de la plena al folre, i que després de carregar va trigar ben poc a fer llenya. Tanmateix, va ser una llenya indolora i es va celebrar al moment amb rauxa i eufòria. En aquelles èpoques, estrenar un castell era una gesta més gran que avui dia, i tothom s'alegrava molt de carregar un castell per primera vegada. Això ha anat canviant amb el pas dels anys, i ara potser no se celebra amb tanta eufòria un castell carregat encara que sigui el primer de la història. Però és que aleshores hi havia castells que semblaven, o es consideraven, pràcticament impossibles... Quina festa vam fer a Terrassa aquell vespre-nit...!!

El "temazo" del dimecres. Jimi Hendrix - "Hey Joe".

 

El passat divendres es van complir 50 anys de la mort de Jimi Hendrix, cantant i guitarrista nord-americà, víctima d'una sobredosi de barbitúrics a l'edat de 27 anys (del club dels 27). Tot i que va tenir una trajectòria professional curta, encara avui se'l considera uns dels més brillants guitarristes de tota la història, i alguns dels seus temes continuen sonant a les radiofórmules, bars musicals, o festes vàries.

Aquest tema, dels meus favorits, va ser el primer que va publicar en un àlbum senzill l'any 1966, i un dels més populars de la seva discografia.

No nacionalistes.

 

Trobada ahir del president del govern espanyol, Pedro Sáncehz, amb la presidenta de la CCAA de Madrid, Diaz Ayuso.

Després els nacionalistes som els catalans... Haha. La mare que els va parir!

Pares helicòpter.

 

Recordo fa un temps haver llegit en algun article aquesta expressió (Pares Helicòpter) per descriure aquell model paternal sobreprotector que no deixa ni per un minut els fills en pau, que estan sempre a sobre, els diuen que han de fer i que han de dir, i es pensen que d'aquesta manera els ajuden i els protegeixen. Res més lluny de la realitat. Els fan insegurs i dependents.

I trec avui de nou el tema aquest per un tweet que vaig veure fa uns dies d'un pare que es queixava de les condicions en què havien d'anar a veure entrenar els seus fills en un club de futbol de Badalona. Tan necessari és veure entrenar els seus fills com per posar-se en risc? No poden deixar entrenar els fills en pau sense que notin la seva presència (consells, instruccions, retrets, crits...) constant? Jo vaig practicar esport tota la infantesa sense la presència dels meus pares i mai vaig tenir la sensació que fossin mals pares o que m'estimessin menys pel fet de no fer-ho.

Relaxeu-vos mentre els vostres fills entrenen. Feu esport, o llegiu, o el que sigui. Ja us explicaran, si volen, com els ha anat, i el ajudareu a madurar i a ser independents.

Llegint i enviant missatges.

 

David Hettinger, Reading and Texting.

 

Com envejo la Glòria! Això d'anar a una escola on no fan controls ni utilitzen llibres de text és genial. Mira-la, tan ample sense aixecar la vista del seu mòbil. I jo aquí intentant memoritzar la merda aquesta dels ibers i sa puta mare. Coi, per què cony he d'estudiar-m'ho si d'aquí dos mesos ja me n'hauré oblidat? Total, si tot això ho trobes a la viquipèdia. Cal empollar-s'ho? A qui coi li importa si els ibers feien les cases amb fang o amb pedres? Què potser m'ho preguntaran això en una entrevista de feina? I a sobre la Glòria està mirant vídeos al tiktok... quina enveja! Està tan concentrada i tan enganxada que ni em mira la tia. Però no vull que es pensi que envejo la seva posició. Que es pensi que no arribarà enlloc si no estudia ni empolla. Jo ja l'he avisat que sense coneixements no anirà gaire lluny en aquesta societat competitiva, però sembla que li rellisca. Si com a mínim es quedés sense bateria... Oh! quina ràbia. Em sembla que em llegeixo un parell de fulls més i li dic que marxem cap a casa. Així podré agafar el meu mòbil també.

Aquesta és la meva humil participació al Relats Conjunts del mes de setembre.

Una jornada esportiva moguda.

 

La jornada d'ahir ens va deixar tres imatges per al record del món de l'esport. En primer lloc l'acte d'entrega de les 20.731 signatures (20.687 després del recompte) recollides pels promotors de la moció de censura contra el President del Barça, Josep Maria Bartomeu, a les instal·lacions del Camp Nou. En necessitaven 16.500 per tirar endavant la moció de censura, i les han assolit amb escreix.

Per altra banda, ahir també, el saltador de perxa suec Armand Duplantis, de tan sols 20 anys, va superar un rècord amb més de 26 anys d'història al superar el llistó dels 6'15 m. a la Diamond League a Roma, superant la llegendària marca de 6'14 m. establerta l'any 1994 per l'ucrainès Sergey Bubka.

I en darrer lloc, un fet poc habitual en les curses ciclistes que es va dona a l'etapa d'ahir del Tour de França. Dos corredors d'un mateix equip van creuar la línia de meta plegats després d'una llarga escapada. Van poder entrar relaxadament i gaudint de la seva gran victòria ja que els principals perseguidors van arribar gairebé dos minuts després. Es tractava dels corredors de l'equip Ineos, el polonès Michael Kwiatkowsky, i l'equatorià Richard Carapaz. Finalment, va ser el polonès qui va entrar amb uns centímetres d'avantatge.