Campanya efectiva per al bon ús de la mascareta.

 

Campanya no institucional per al bon ús de la mascareta a Colòmbia. Potser l'haurem d'importar a casa nostra...

El nou Barça de Koeman pinta bé.

 

Portem dos partits de lliga i el Barça sembla com un mitjó que li haguessin donat la volta. És curiós perquè Koeman ha tingut un mes escàs per preparar l'equip i trencar la dinàmica negativa que s'arrossegava després de la dolorosa derrota contra el Bayern a la lliga de campions. I el cert, és que l'holandès ha aconseguit canviar la dinàmica autodestructiva de l'equip i convertir-lo en una piconadora. Bé, vaja, tan sols són dos partits, però m'atreveixo a dir que he vist detalls que m'han fet il·lusionar força. Per exemple, el nivell de pressió defensiva de tot l'equip quan es perd la pilota. O la mobilitat de tots els jugadors en atac, generant situacions de superioritat, ocupant els espais, corrent per les bandes, entrant força jugadors a les rematades... I veig jugadors alliberats de la pressió que patien setmanes, o anys, enrere i que es troben amb confiança, potser en la seva posició ideal al camp. i fan coses que no els havíem vist fer fins ara (Coutinho especialment).

Bé, és d'hora per llençar les campanes al vol, però he de reconèixer que he recuperat la il·lusió per l'equip i que torno a gaudir del joc del Barça. A veure què dura.

Ha mort Quino, el pare de Mafalda.

 

El passat dimecres va morir Quino, el ninotaire argentí creador de Mafalda, als 88 anys. Un dels ninotaires més aclamats del món i referent per a molts ninotaires que l'han succeït. Va denunciar les injustícies al món a través dels seus dibuixos, i va rebre nombrosos reconeixements a la seva feina. Entre aquests, el premi Gat Perich l'any 2010.

Com diria Mafalda, Quino ja ha "baixat" d'aquest món.

El trobarem a faltar. DEP:

3 anys de l'1O: Ni Oblit, ni perdó!!

 

Avui es compleixen tres anys d'un dels actes de desobediència civil més bèsties que hem dut a terme els catalans enfront de l'estat espanyol opressor i repressor. Aquell dia molts ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, per defensar la democràcia i el dret de decidir. Malauradament, allò va servir de ben poc ja que els dirigents polítics del país van fer un pas enrere davant la repressió de l'estat, i han preferit continuar dirigint l'autonomia davant l'amenaça de més repressió. Un poble covard mai serà lliure. Així s'ha demostrat al llarg de la història. El que més em fot és saber que hi ha molts que anaven d'independentistes radicals i ara que toquen poder tenen por de perdre els seus privilegis. Botiflers!!

Ni oblit, ni perdó!

El "temazo" del dimecres. Revolusonats - "Els joves del demà".

 

Els Revolusonats estan molt productius en plena pandèmia. Acaba de veure la llum aquest videoclip amb la col·laboració del raper Markus FM, també terrassenc. Un tema molt ballable, a l'estil Pirats Sound Sistema, amb una lletra per despertar consciències entre el jovent. I, com de costum, un videoclip gravat en espais emblemàtics de Terrassa i jovent de la ciutat.

La mort de Guillem.

 

Aquest vespre he pogut assistir a l'estrena de la pel·lícula sobre l'assassinat del jove independentista antifeixista de Burjassot, Guillem Agulló, al cinema Catalunya. Els fets es remunten a l'any 1993, en un País Valencià on els antifeixistes i els independentistes patien la persecució de grups neonazis d'extrema dreta. Aquest va ser el cas del pobre Guillem, emboscat per cinc ultres i finalment apunyalat al cor a Montanejos (Castelló), on havia anat a acampar el cap de setmana. El seu assassí, Pedro Cuevas, era un conegut neonazi que va comptar amb la connivència del jutge que va presidir el judici per rebre una condemna menor.

La pel·lícula es basa fonamentalment en la lluita dels pares per aconseguir que es fes justícia, i dels patiments, penúries i amenaces que es van succeir els anys següents a la mort del seu fill.

Colpidora, dolorosa, emocionant. Em sento orgullós d'haver aportat el meu granet de sorra perquè aquesta pel·lícula es fes realitat.

Ni oblit, ni perdó!

Per una pancarta, per un wattsap i per un nas de pallasso.

 

El MHP Torra, la Tamara Carrasco i en Jordi Pesarrodona.

Avui, un cop més, els catalans hem vist com l'estat espanyol feia servir els seus poders i la seva autoritat per inhabilitar un altre president legítim de la Generalitat, i per jutjar dos activistes independentistes com a escarment per al moviment. No ens ve de nou, i sabia que aquest dia arribaria, però no per això deixa de bullir-me la sang i d'indignar-me la situació.

Suposo que ningú no es sorprendrà si afirmo que aquesta situació té una única manera de d'aturar-la, i es diu INDEPENDÈNCIA. Fins aleshores, repressió i més repressió per al moviment independentista. Tant de bo els nostres governants, se n'adonin aviat.