Li ha costat decidir-se, però finalment Bartomeu i la directiva en ple pleguen.

 

Aquest vespre el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha anunciat la dimissió en ple de la directiva del club. Feia dies que es veia trontollar el projecte degut a la presentació d'una moció de censura per part de diversos grups opositors, que va comptar amb el suport de prop de 20.000 socis, que no és poca cosa tenint en compte les difícils circumstàncies per recollir les signatures dels interessats.

L'erràtica (per dir-ho suaument) gestió esportiva, econòmica i social, han acabat forçant la dimissió dels màxims responsables del club, al veure que pintaven bastos si intentaven salvar el coll a la votació pel vot de censura. Està per veure si algun dels actuals directius donarà un pas endavant per encapçalar alguna nova candidatura en les properes eleccions, però m'estranyaria després de veure el desastrós final que ha tingut l'actual equip de junta.

No se sap encara quins seran els candidats a President, però entre els impulsors del vot de censura pot sortir algun. També sona amb força el nom de Jan Laporta, antic president, que va dur el Barça a l'època més esplendorosa del club en tota la història. Reconec que sóc Laportista, tot i que jo en aquest procés no tinc ni veu ni vot. En tot cas, reconec que m'agradaria que el President elegit fos algú independentista, com a mínim, perquè el club no doni l'esquena al país en moments importants.

Records del Merapi (Indonèsia, 2012).

 

L'estiu del 2012 vaig viatjar a Indonèsia i vaig tenir l'oportunitat de pujar al cim del Merapi (2.930 m.), un dels volcans sagrats per als javanesos, al centre de l'illa de Java. Aquest volcà, un dels més actius del món, va entrar en erupció per darrer cop avui fa 10 anys, provocant la mort de més de 600 persones, entre les cendres incandescents i els gasos tòxics, i el posterior tsunami provocat pels moviments tectònics.

Aquí podeu llegir l'entrada que vaig fer de l'ascenció al volcà. Encara tinc gravades a la memòria algunes imatges de la devastació provocada per la lava i per les cendres que queien del cel fins a les problacions més properes al volcà.

Enyorant Sant Narcís.

 

Dolça Girona,

plaça del meu cor.

Quan de tu s'allunya,

d'enyorança es mor.

Centenari del naixement de Gianni Rodari.

 

Un dia com avui de fa 100 anys naixia a Omegna, Itàlia, el pedagog, mestre, escriptor i periodista, Gianni Rodari, que ha esdevingut una de les figures més rellevants de la literatura infantil. De fet, l'any 1970 va rebre el premi literari Hans Christian Andersen.

Rodari era un ferm defensor de la canalla, i creia que la creativitat d'aquesta era una eina essencial per canviar el món. Pensava, per exemple, que per esdevenir un gran científic calia tenir molta imaginació, per imaginar coses que no existeixen encara.

No sé què pensaria avui dia el bo de Rodari en veure com l'era digital i tecnològica ha desplaçat i, pràcticament, arraconat els llibres.

La fi de la llei seca.

 

The end of Prohibition, 5 de desembre de 1933.

- Que begui, que begui, que begui, que begui, que begui, que begui, que begui, que prou!

- Hahahaha, cabró pensavem que te l'acabaves!

- Hòstia! No vegis quin broc que té l'aixeta. Pensava que em moria. I no vegis com crema ara! Aquesta ratafia fot unes hòsties que déu n'hi do...

- Va Joan! Que et toca!

- Colló, espereu un moment que encara no m'he acabat la bota de birra!

- Vinga homeee! Que això es beu sense sed! Portes mitja hora amb aquesta bota! Jo ja me n'he fotut tres com aquesta!

- Coi, però tu ja tens el cos acostumat que ahir ja vas venir al bar. Jo encara no havia entrat des de fot tres mesos. 

- Va, excuses de mal bevedor. Inclina la bota i obre bé la gola i veura's com passa. Si aquesta birra és com aigua...

- Collons, ja vaig.

- Vinga, vinga, avall, avall, avall, avall, avall... Bé! Ara ens agrades!

- Va, a veure aquesta ratafia.

- Tu cambrer, ves treient el cava que això ja gairebé ho tenim dat i beneït.

- Sant Hilari! Fill de puta qui no se l'acabi!

Aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes d'octubre.

El "temazo" del dimecres. Komando Moriles - "Piensa".

 

Els Komando Moriles van ser una de les bandes d'ska més popular a casa nostra a finals dels 90's, seguint els passos de bandes com els Skatalà o Doctor Calypso. Originaris de la Bisbal de l'Empordà, l'any 1989, van enregistrar fins a quatre àlbums (un en directe) abans de plegar veles l'any 2006. El tema que us comparteixo s'incloïa al darrer àlbum d'estudi, "44".

Els vaig veure uns quants cops als Komando Moriles. Tenien un estil molt festivaler amb un ska accelerat (kalimotxero en deiem).

Informar és un dret. Deixeu treballar els fotoperiodistes en pau!

 

Foto: @laxemeneia.

Aquesta tarda s'ha celebrat a Terrassa una manifestació de suport a la Mireia Comas, fotoperiodista terrassenca, i companya dels Minyons, que va ser emmanillada i detinguda fa uns dies quan cobria el desnonament d'una mare i el seu nadó a mans d'agents dels mossos. A conseqüència de la detenció es va celebrar un judici ràpid on el fiscal va demanar un any de presó i una multa de 170 euros. Increïble!

Els nivells de repressió i d'impunitat del cos de mossos ha arribat a uns nivells intolerables de totes totes. I els responsables polítics no actuen (o bé per por, o bé per incompetència). Ja n'hi ha prou!