Pobles del Moianès: Granera.

 

Ahir vaig visitar el poble més proper al Vallès Occidental del Moianès, Granera. Un poble elevat amb unes vistes privilegiades de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat. Des de l'era de l'església es pot veure també la Vall d'Horta i les conseqüències dels grans incendis de l'any 2003. Tot just el passat setembre van asfaltar la pista que uneix Granera amb Monistrol de Calders. Una ruta ideal per a ciclistes de carretera. Jo la vaig fer amb la BTT tot fent un passeig (6'4 quilòmetres), i baixant de tornada cap a l'allotjament vaig notar intensament el fred a les mans. Ahir les temperatures van estar la major part del dia al voltant dels 0º.

Església i era de Granera.

El castell de Granera al fons.

Vista de Granera, La Mola, el Moncau i Montserrat.

Pedalant per la comarca del Moianès.

Aquesta darrera setmana de vancances d'hivern he vingut amb la colleta d'amics a Monistrol de Calders, a la comarca del Moianès, darrera de les comarques catalanes constituïdes, l'any 2015, després d'un referèndum als 10 municipis que la composen. Aquests municipis formaven part en el passat de les comarques del Bages, el Vallès Oriental i Osona. Pot ser una de les comarques menys poblades, sinó la menys, amb poc més de 13.000 habitants.

Ahir vaig fer una sortideta en BTT pels voltants de la casa on estem allotjats, de poc més de 20 quilòmetres, que em va portar per l'interior de la comarca, entre els municipis de Monistrol de Calders, Castellterçol i Moià, passant per un bon grapat de masies amb molta història (algunes abandonades), camps verds, boscos, rieres... No coneixia la zona i em va sorprendre molt favorablement. I, evidentment, em vaig trobar molts menys ciclistes i excursionistes que quan pedalo per camins del Vallès Occidental. Tampoc esperava trobar-me tants ramats de vaques, i cavalls.

Vall d'Horta de Sant Llorenç del Munt.

 

Aquest matí he anat d'excursió amb tres companys de la colla, el Canela, el Rué, i el Bernat, el fill del segon. Hem anat en cotxe fins al camí que porta al Marquet de les Roques, al terme municipal de Sant Llorenç Savall, masia de l'època medieval que va patir una reforma a finals del segle 19 donant l'estètica modernista actual. El restaurador era l'avi del poeta sabadellenc Pere IV.

Abans d'arribar a la casa hem deixat el cotxe i hem iniciat una ruta circular d'uns 7 o 8 quilòmetres que ens han portat per paratges impressionants de la Vall d'Horta, amb vistes de La Mola, i fins i tot del Montcau als peus del Marquet de les Roques. També es veia una bona vista dels pirineus orientals (Puigmal), i del Montseny. Un gran descobriment que segur que em portarà a repetir excursions per la zona. 

10 anys sense fums.

 

Avui fa 10 anys de l'entrada en vigor de la Llei Antitabac que prohibia el consum de cigarretes dins de qualsevol recinte tancat. Fa 10 anys també vaig decidir deixar aquest vici que, tanmateix, no em tenia molt enganxat, ja que jo era un d'aquells consumidors "socials" que fumava quan quedava amb els amics per anar de festa o fer un àpat... Afortunadament, vaig iniciar-me en això de fumar prou gran com per estalviar-me l'hàbit, o el costum, de fer-ho a tota hora: abans d'entrar a l'institut, a l'hora d'esmorzar, a la sortida, el de després de dinar... A banda que a mi sempre m'ha agradat fer esport i estar en bona forma, i eren bastant incompatibles.

Ara que ja han passat 10 anys, sovint amb els col·legues surt el tema i ens fem creus de com d'inconscients i poc empàtics érem els fumadors amb els que no tenien aquest vici. El record de tornar a casa amb la roba pudent a tabac, i despertar-te pel matí amb la boca seca i el nas tapat. Sobretot jo que tinc al·lèrgia respiratòria i ho patia força. Tinc la sensació que des d'aleshores he millorat força en el tema al·lèrgies.

Diria que, afortunadament, avui dia es fuma bastant menys que fa 10 o 20 anys, i en gran part ha estat gràcies a aquesta llei restrictiva. A molts, com jo, els va servir per acabar amb el vici.

Bon 2021.

 

Els millors desitjos per al nou any que just encetem per a tots els que passeu per aquest bloc. Tan de bo el 2021 us porti molts moments de felicitat i poques preocupacions. I, sobretot, molta salut. 

Com que encara no m'he cansat, espero continuar per aquí penjant coses meves.

2020, l'any que vam viure confinats.

Jo al mes d'abril al terrat del meu bloc.

Bé companys, s'acaba el 2020 i encetarem un nou any amb l'esperança que ens porti la "normalitat" de poder tornar a fer totes aquelles coses que hem deixat de fer degut a la covid. 

Se'n va un any en què hem après a anar per la vida amb mascareta, a confinar-nos a les nostres llars durant uns dies o unes setmanes, a fer servir les noves tecnologies per socialitzar-nos, a fer esport sense sortir dels límits territorials del nostre municipi o comarca, a deixar de fer abraçades i petons...

Personalment, enguany pensava fer un bon grapat de viatges que s'han cancel·lat (París, París, Londres, Xile, Praga, Gran Canària, Sevilla), però he pogut recórrer Catalunya i fer una escapadeta a Venècia a l'octubre. I he fet força bici i excursions a peu. A destacar les pujades al Montcaro en bici de carretera, i el Canigó a peu.

Pel que fa al meu hobbi principal, els castells, ha quedat totalment aturat i no puc dir que ho hagi passat gaire malament per no poder-ne fer. Ha estat un any d'inactivitat que he pogut aprofitar per fer altres coses i per viure més relaxadament sense l'apretada agenda d'assaigs i actuacions.

Pel que fa a la cultura, la cosa també s'ha aturat dramàticament. Jo que anava a una mitjana d'uns 25/30 concerts anuals, enguany no he passat de 5. Al teatre hi he anat tres cops, i al cinema tres o quatre cops que jo recordi. De llibres he llegit 4 ("4, 3, 2, 1..." de Paul Auster, "En la boca del lobo", "Educar per a què?" de Joan Boades, i "Incerta Glòria" de Joan Sales, que tot just estic acabant). I sèries n'he vist algunes d'interessants ("Peanky Blinders", "Unorthodox", "Unbelivable", "Narcos Mexico", "Cobra Kai"...)

Pel que fa a altres qüestions importants com els temes laborals, de salut, d'"amor", calés, etc., puc estar satisfet amb com ha anat l'any ja que res ha empitjorat ni millorat suficient com per fer-me preocupar. Així que en aquests aspectes només puc desitjar que em quedi com estic, o a poder ser, que millori però tampoc massa. ;-)

El "temazo" del dimecres. Bordón 4 - "Golpes de taberna".

 

Aquesta cançó m'agrada molt, però aquesta gravació fa que m'emocioni més, si cap, quan l'escolto. Són dos dels membres del grup nascut a Catalunya "Bordón 4" en una festa privada com les que fèiem abans, amb molta gent i molt sarau. La cançó parla de com és de difícil la vida, especialment per la gent que treballa la terra.

La cançó em retorna als orígens familiars paterns, a Andalusia, i de pas em transporta a situacions viscudes no fa tant, quan ens podíem trobar en grup per celebrar la vida. Hauria pagat per poder ser en aquesta festa, i segur que m'hauria caigut alguna llàgrima escoltant, potser cantant fins i tot, aquest tema.