Avui fa 10 anys de l'entrada en vigor de la Llei Antitabac que prohibia el consum de cigarretes dins de qualsevol recinte tancat. Fa 10 anys també vaig decidir deixar aquest vici que, tanmateix, no em tenia molt enganxat, ja que jo era un d'aquells consumidors "socials" que fumava quan quedava amb els amics per anar de festa o fer un àpat... Afortunadament, vaig iniciar-me en això de fumar prou gran com per estalviar-me l'hàbit, o el costum, de fer-ho a tota hora: abans d'entrar a l'institut, a l'hora d'esmorzar, a la sortida, el de després de dinar... A banda que a mi sempre m'ha agradat fer esport i estar en bona forma, i eren bastant incompatibles.
Ara que ja han passat 10 anys, sovint amb els col·legues surt el tema i ens fem creus de com d'inconscients i poc empàtics érem els fumadors amb els que no tenien aquest vici. El record de tornar a casa amb la roba pudent a tabac, i despertar-te pel matí amb la boca seca i el nas tapat. Sobretot jo que tinc al·lèrgia respiratòria i ho patia força. Tinc la sensació que des d'aleshores he millorat força en el tema al·lèrgies.
Diria que, afortunadament, avui dia es fuma bastant menys que fa 10 o 20 anys, i en gran part ha estat gràcies a aquesta llei restrictiva. A molts, com jo, els va servir per acabar amb el vici.
Enhorabona! De part d'algú que no ha fumat mai i que va agrair la llei molt moltíssim, és molt bona cosa que hagis aconseguit mantenir-te lluny del tabac tot aquest temps. Ara, a no recaure-hi mai més, que pel que sembla, no t'ha de ser difícil, que tampoc hi estaves gaire enganxat.
ResponEliminaMirant enrere, trobo que els fumadors han gaudit d'una permissivitat excessiva. Les futures generacions ni ho entendran.
EliminaI tot i que de normal mai hi penso en fumar, sí que és cert que en algunes festes de les grosses, quan he begut més del compte, em poden venir ganes vient com la gent fuma al meu voltant. Hi alguna pipada havia arribat a fer, però ara ja fa un parell d'anys que ni una.
Jo vaig deixar el vici de fumar fa més de 30 anys. En fa cinc vaig patir un càncer de bufeta i els metges em van dir que segurament era del tabac. El cos té memòria i vaig pagar els interessos d'aquell mal hàbit.
ResponEliminaOstres Xavier, me n'alegro que ho deixessis i també que superessis el càncer. Realment, fa 50 anys fumar era el més normal del món. És ara que som conscients de lo perniciós que és.
ResponElimina