Somriures i llàgrimes.

 

Avui ha estat una jornada rodona esportivament parlant. Primerament, Itália s'ha imposat, als penals, a la selecció espanyola a les semifinals de l'eurocopa. Ens ha fet patir gairebé fins l'últim instant, però ja són fora!!

Per altra banda, la selecció argentina ha batut, també als penals i després d'idèntic resultat al final del temps reglamentari (1-1), la selecció colombiana a les semifinals de la copa Amèrica. Bé per Messi. Ja li toca aixecar un títol amb la seva estimada selecció.

Mèxico: Cancún.

 

El passat dissabte pel matí vaig volar cap a Cancún via Lisboa i ja fa un parell de dies que em moc per aquesta ciutat de l'estat de Quintana Rol, al sud-est de Mèxic i un dels principals pols turístics del país. Aquest estat està enganxat al Yucatán, un altre estat força turístic on s'ubica la Riviera Maya.

Com de costum en qualsevol viatge, els primers dies són d'aclimatació i presa de contacte. Que si la targeta pel mòbil, el canvi de divises, localitzar els transports per moure't, llocs per menjar, alguna platja, i la llibreria on comprar algun llibre d'autors locals.

M'allotjo a un hostel d'aquests per a motxillers però que està força bé. Té piscines, taula de ping-pong, unes vistes molt boniques, i un esmorzar molt complet. Ah, i la parada del bus just al davant.

El (lent) retorn.

 

Foto: Jordi Ballart.

Aquest migdia les dues colles castelleres de la ciutat hem tornat a aixecar castells a la plaça del Raval, després de prop d'un any i mig sense fer-ho.  Amb grups de 25 castellers s'han aixecat 12 pilars de 4 (7 els Minyons i 5 els Castellers). Un acte en família però carregat de simbolisme i emotivitat que m'he perdut al trobar-me ja de viatge.

No tinc ni idea de què pot passar d'aquí a final de temporada. Suposo que de cara a la nostra Diada, a mitjans de novembre alguna cosa tornarem a fer, però no sé si serà altre cop e forma de pilars i amb grups reduïts, o bé si podrem fer quelcom més gros.

Flying free.

 

Serà meravellós viatjar fins a...,

sense necessitat d'agafar el vaixell

 l'autobús o el tren, només enllaçant 

avions de TAP d'aquí cap a allà.

Alegria (continguda) que és Festa Major!

 

Arrenca una nova Festa Major encara sota els efectes de la Covid i de mínims. Concerts amb aforament limitat, reserva prèvia, i amb cadira, pilars simbòlics, cultura popular restringida en espai tancat, i així tot. Tanmateix, això ja és força més que el que vam tenir l'any passat, i si tot va bé, probablement l'any vinent ja puguem celebrar una Festa Major com les de sempre, o gairebé.

Visca Terrassa i visca la Festa Major!

FInal de la lliga de futsal. Quin espectacle!

 

Ahir el Barça de futsal es va proclamar campió de lliga, al Palau Blaugrana, en el tercer partit de l'eliminatòria que l'enfrontava al Llevant (2-2 al final de la pròrroga i 5-4 als penals), en un partit èpic que va poder remuntar en dues ocasions en els darrers segons (al final de la segona part i al final també de la segona part de la pròrroga), i que va acabar decantant a la tanda de penals amb un Dídac (porter) estel·lar que va aturar dos llençaments dels granotes.

No el vaig poder veure en directe perquè era en un sopar amb amics, però quan vaig arribar a casa ja entrada la matinada, no em vaig poder resistir a veure'l repetit pel canal Barça, i tot i conèixer el resultat final em vaig posar dels nervis per moments. Brutal.

El "temazo" del dimecres. Sex Pistols - "Holidays in the sun".

 

Doncs ja està. Comencem vacances de nou! Un altre curs que s'acaba. Un curs estrany, per la Covid, per fer només mitja jornada, perquè cada any es treballa pitjor a les escoles (algun dia us explicaré els perquès). Però ja l'hem superat i ara convé carregar piles, viatjar, fer moltes coses que m'agraden, i els curs vinent ja es veurà.

Us deixo un dels populars temes dels Sex Pistols del seu primer i únic àlbum d'estudi "Never Mind The Bollocks" de l'any 1977. M'esperen unes holidays in the sun. Seguiu-me per saber-ne més.