"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 1 d’agost del 2021

Mèxic (9): Volar en temps de pandèmia: un esport de risc.

Aeroport de Cancún.
















Aquest matí he arribat a Catalunya després d'una nova jornada de trasllats, presses, patiment i alguna que altra sorpresa...

Em vaig llevar el dissabte 31 al hostes de Cancún a les 6 del matí. després d'una nit que em va costar agafar la son, així que tot just vaig dormit cinc hores a tot estirar. Per arribar a l'aeroport de Cancún tenia bitllet del bus ADO des de la terminal central, a escassos cinc minuts del hostel. Vaig aprofitar per fer un últim banyet a la piscina de la terrassa, i per anar a fer una darrera "torta" de pernil i formatge per esmorzar a un lloc proper.

Vaig arribar amb temps a l'estació (a les 11;30 i el vol sortia a les 14;44), però aquí vaig tenir el primer ensurt de la jornada. Resulta que entre tants bitllets descarregats des de l'aplicació de la companyia tots aquests dies del viatge, no em vaig adonar que em vaig compartir al watssap un de ja passat que m'havia dut a Valladolid a les 12:07 del matí. Jo esperant veure anunciat el bus de les 12:07 i que no sortia... FInalment em vaig adonar de la meva badada i, afortunadament, vaig poder comprar un nou bitllet per un bus que sortia a les 12:15 cap a l'aeroport. Casualitats de la vida, vaig pagar amb el darrer bitllet de 100 pesos que m'havia quedat a la cartera.

El retard de mitjà hora en la badada amb l'autobús ja em va ficar una mica tens, però a més a més, encara no havia pogut esbrinar des de quin terminal sortia el meu vol de TAP Portugal. I mira que ho havia intentat cercar per internet... Afortunadament, arribant a l'aeroport, per la carretera vaig veure cartells grans que anunciaven quines companyies operaven des de cada terminal (T1, T2, T3, i T4). Vaig veure que TAP operava des de la 4, i vaig tenir la sort que l'autobús feia la seva primera aturada en aquesta terminal. Bé.

Vaig entrar amb pressa dins la terminal i vaig veure unes cues de viatgers que em van espantar força. A la zona de les taules de facturació de TAP i havia una cua llarguíssima de gent, i m'hi anava a posat, quan vaig descobrir que la cua era per factura als mostrador de Southern, que tenia els mostradors just al costat dels de TAP. Als 5 mostradors de TAP potser hi havia una cua d'unes 25 persones. No massa. Els meu cap anava fent càlculs per mirar d'esbrinar si acabaria enlairant-me o no.

Un cop amb la targeta d'embarcament, cames ajudeu-me per passar per les portes de seguretat. Però nova sorpresa. En el passadís d'accés a aquestes portes, un munt de gent aturada, sense ordre, omplint no sé quin coi de formulari que t'havies de descarregar amb el sistema QR i que ningú m'havia informat que caldria fer!! Però que collons és això? Si ahir ja vaig passar un parell d'hores per descarregar-me el bitllet electrònic de TAP i omplir formularis per obtenir els QRs per poder entrar a l'estat portuguès (on el meu vol feia escala), i a l'espanyol...

Afortunadament sóc competent en temes de noves eines difitals (ja tinc els ous una mica pelats) i vaig poder registrar-me a la web mexicana i treure el codi QR requerit en poc més de 5 minuts. Tan bon punt vaig rebre el QR li vaig mostrar a la noia que no parava de cridar "el QR!!! todo el mundo debe mostrar el QR!!!" i em va deixar passar per passar les portes de seguretat.

A les portes de seguretat un caos que déu n'hi do, però la vaig passar sense cap nou ensurt. I d'aquí fins a la porta d'embarcament ja va ser més fàcil, tot i que també era de les més allunyades. Vaig arribar, comptat i debatut, amb una mica més d'una hora de marge, però amb l'ai al cor.

El vol Cancún-Lisboa ha tingut una durada d'unes 9 hores, i hem aterrat a Lisboa a les 6:55 del matí (en realitat per a mi eren les 0:55 de la nit, l'hora d'anar a dormir... ;-) Torna a passar per unes portes de seguretat a Lisboa per anar a embarcar cap a Barcelona, i un nou caos de gent perdent els nervis, llargues cues, i crits d'indignació per la més que probable pèrdua d'alguns vols. Jo tampoc les tenia totes ja que només tenia una hora de marge per agafar el meu, però vaig arribar mitja hora abans i encara van anar una mica endarrerits i tot.

Total, que després de totes les peripècies, i sense dormir (vaja, alguna becadeta breu a l'avió), he arribat a Barcelona a les 10:35, hora local, i 3:35 de la matinada, hora mexicana. Gairebé 20 hores sense dormir, i començant un nou dia!!! He decidit fer una becaineta de tan sols un parell d'hores per poder anar a dormir ben cansat al vespre i poder fer una bona dormida d'una tirada. A veure què tal...

divendres, 30 de juliol del 2021

Mèxic (8): Isla Mujeres.

 


S'apropa el final del viatge. Estic passant uns darrers dies a Isla Mujeres, una illeta a 20 minuts en ferri des de Cancún, on pots gaudir de platges tropicals amb molt poc sargàs .

L'illa té uns 10 quilòmetres de llarg i poc més de dos en la part més ampla. Molts creuers turístics arriben cada dia des de Cancún carregats de turistes per passar el dia en alguna de les platges. Al nord hi ha les més grans i amb major concentració, tot i que actualment l'illa no arriba ni al 40% d'ocupació de les èpoques d'esplendor.

Estic allotjat a un hostel (Nòmada) molt bonic, amb platja privada, llits, hamàques, bar, i un ambient força tranquil, només trencat per algun PD convidat, amb música electrònica, alguna tarda.

La meva rutina aquí és la de descansar, menjar, i fer platgeta a les hores menys intenses de sol. També he fet alguns volts per l'illa, tot i que ràpid ho tens tot vist. Les pistes de sol des del moll del hostel també intento no perdre-me-les.











dimecres, 28 de juliol del 2021

El "temazo" del dimecres: Calibre 50 - "A la antigüita".

 


Una de les músiques que més m'han agradat des de fa anys són les bandes amb instruments de vent estridents. A Mèxic tenen un bon grapat de bandes que barregen folclòric i modern, com en el cas d'aquests Calibre 50, de Mazatlán (Sinaloa).

dilluns, 26 de juliol del 2021

Mèxic (7): Tulum.

 


Tulum és un dels principals focus turístics de la costa caribenya de Mèxic. Uns 100 km. al sud de Cancún, està experimentant un creixement turístic important, i arreu es veuen obres per a la construcció de nous hotels i resorts.

El principal atractiu de la ciutat són les platges, evidentment, però també cal destacar el conjunt maia enmig de la selva i tocant al mar que el fan únic. Els edificis que resten dempeus no són súper espectaculars, però l'ubicació li dóna el toc distintiu.

Una altra característica de Tulum és la gran quantitat de bicis i motos que circulen. Moltes de lloguer. Ara, les bicis bastant fetes "caldo".

A Tulum es veu que hi ha una disputa pel terreny entre l'ajuntament, alguns propietaris, i membres de la comunitat maia que es dediquen a ocupar terrenys que consideren seus. Diuen que hi ha màfies que els paguen per interessos especulatius.

També em van explicar (vaig conèixer dos mexicans al hostel, l'Edgar i el Gustavo, entre moltes altres coses, que a Tulum venen parelles a fer bodes maies, i el concepte de "Sugar bany" (es paguen els hotels, sopars, excursions, etc. lligant)).








dijous, 22 de juliol del 2021

Mèxic (6): Mahahual.










He passat els darrers tres dies al poble coster de Mahahual. Un poblet de pescadors reconvertit a turístic en els darrers anys, però prou relaxat comparat amb els llocs populars i més massificats del Carib mexicà (Cancún, Isla Mujeres, Tulum, Cozamel, Playa del Carmen).

Aquí he estat tres dies del hostel a la platja, de la platja al hostel, i esmorzant i sopant a un lloc local que vaig descobrir on et foties uns sucs naturals de litre per menys d'un euro i mig. A banda de menjar típic local molt bé de preu.

Potser pel fet que ha baixat molt el turisme per la Covid, els establiments que ocupen la platja amb taules, gandules, hamaques, etc., ofereixen de franc tot això a canvi que consumeixis, i amb preus força econòmics. Així que em passava el dia de la gandula a taula, i de la taula a la gandula. Un dia fins i tot vaig agafar un caiac gratuït una estoneta, però ho vaig deixar aviat perquè cansava un ou.














dilluns, 19 de juliol del 2021

Mèxic (5): Bacalar.

 


La darrera parada m'ha dut a Bacalar, travessant en bus (ADO), unes 5 hores, la península del Yucatán d'oest a est, per anar a petar gairebé a la costa caribenya de l'estat de Quintana Roo.

La gràcia del lloc és la immensa llacuna d'aigües subterrànies que rep el nom del poble i on s'hi poden fer tours per visitar alguns cenotes, aus, i algun cocodril fins i tot. Per accedir a la llacuna des de Bacalar ho has de fer, o bé a través dels hotels i restaurants que donen a la llacuna, o en algunes zones públiques que has de localitzar.

El poble en sí no té gaire res més a veure, a banda d'una fortalesa de pedra de quan els espanyols s'havien de defensar dels pirates. Un lloc per descansar, relaxar-te i contemplar els colors sempre canviants de la llacuna. Bé, també es poden fer esports aquàtics (si no crema el sol, o hi ha tempesta).


Uns guiris atoninyant la "piñata" de Súper Mario Bross.




El fort de San Felipe.

Un mural a una taqueria de Bacalar.


dissabte, 17 de juliol del 2021

Mèxic (4): Mérida (+Sisal, Cuzamá, i Progreso).

 

Façana de la Catedral amb projecció d'un màpping.

M'ha passat una setmana sencera a Mérida, capital de l'estat de Yucatán, i ciutat turística en auge. És un magnífic punt de sortida per a moltes excursions, i la pròpia ciutat compta amb una oferta cultural, gastronòmica, arquitectònica, artística, etc., molt àmplia.

Jo em vaig allotjar a un hotel força bonic amb piscina al carrer 55, a dues illes de la plaça principal, Plaza Grande, i estava tot infectat de restaurants, petits súpers (Oxxo), geladeries, agències de viatges, comerços varis...

Hi ha un bon grapat de busos i furgonetes que et porten pels voltants de Mérida. Només cal preguntar des d'on surten els que et convenen. Per la ciutat també és força pràctic el taxi a que les distàncies sovint són llargues i els preus no són cars (no hi ha massa trànsit tot i ser una ciutat de gairebé 1M d'habitants.

Platja de Progreso.

Universitat de Mérida.

Cenote de Chunkuy, al poble de Cuzamá.

Venedor de pebrots al mercat Benito Juárez.

Música i balls tradicionals davant l'ajuntament de Mérida.

Posta de sol després de la pluja.

monument maia al barri de Montejo.

Platja de Sisal.

Façana de l'ajuntament.





Església de Jesús.

Parc de Santa Lucía.