Avui es compleixen 500 anys de la caiguda de Tenochtitlan a mans dels invasors castellans, que va suposar a més la caiguda de tot l'imperi asteca. Fa tot just onze anys, quan encara no havia obert aquest bloc, vaig ser-hi en un viatge que em va dur a més per terres d'Oaxaca i de Chiapas. M'ha fet gràcia recordar l'efemèride amb una foto que vaig fer al lloc, i que actualment penja de la paret del menjador del meu pis.
Doncs sí, amics del bloc, he agafat la Covid_19. Dilluns pel vespre vaig notar-me mig constipat, tot i que ho vinculava al cap de setmana de muntanya i el fet d'agafar fred quan queia la nit i anava amb roba curta, i el dimarts vaig anar a la farmàcia a per un automostra d'antígens, i PAM. Positiu.
Sabia que un dia o altre havia de passar, però no m'esperava pas que fos precisament ara en plenes vacances, i menys 10 dies després d'haver estat tot un mes per Mèxic sense problemes. Pel que m'han explicat els responsables de Salut, sembla ser que la variant Delta d'aquest virus és força transmissora i que hi ha molts contagis en aquestes dates. Afortunadament, com en el meu cas, els símptomes són lleus, o molt lleus, gràcies a les vaccinacions massives.
Jo em trobo molt bé, i aquest fet fa que se'm faci especialment dur haver de quedar-me tancat a casa. Però entenc que és una qüestió de consciència social i, tanmateix, em sento un privilegiat d'haver pogut gaudir del viatge realitzat al juliol. Ahir al vespre tenia pagat un ferri a Mallorca per anar amb la furgo i la bici. Bé, haurà de ser en una altra ocasió. Hi ha més dies que llonganisses.
La banda del galàctic Joan Garriga va debutar fa 15 anys amb el disc "Clavell morenet", amb un estil fusionat de rumba, rock, i ritmes llatins. La banda va publicar 4 àlbums fins a la seva dissolució, i ara el bo del Joan continua fent música amb la banda del Mariatxi galàctic. El vam tenir a Terrassa enguany per la Festa Major.
Va, que arriba la calor.
 |
| Estany de Malniu. |
He passat uns dies a la Cerdanya, entre el refugi de Malniu (a 2.128 m. d'altitud, entrada amb cotxe 5 euros) i el Càmping Pirineus, a terme municipal de Guils de Cerdanya, a escassos cinc quilòmetres de Puigcerdà. Durant uns dies he pogut respitar aire "pur" de la muntanya, veure vaques i cavalls, rius i estanys, pins, molsa, roca, herba i algun bolet fins i tot (no gaires, la veritat).
També m'he trobat amb uns amics a un càmping molt tranquil on hem fet la típica vida de càmping molt poc estressant. Menjar, beure, parlar, jugar a la petanca, jugar amb la canalla, i fer algun banyet a la piscina.
 |
| Coll de la Creueta. |
 |
| Refugi de Malniu. |
 |
| Zona d'aparcament del refugi. |
 |
| Vistes de la Cerdanya des de prop de Guils de Cerdanya. |
 |
| La petanca, un esport per a totes les edats. |
Ahir va saltar la notícia a les xarxes amb el comunicat oficial del FC Barcelona que anunciava la marxa del millor jugador de la història degut als problemes financers del club, i les traves de la LFP (Lliga de Futbol Professional) per la normativa de "fair play financer" (marge salarial) de la lliga.
No m'ho vull creure i no m'ho puc creure. Aquest matí ha sortit el president Joan Laporta en roda de premsa a donar explicacions i a culpar l'LFP de fer impossible l'acord.
Una notícia impactant, pensar que no tornarem a gaudir del Leo amb la samarreta blaugrana, i que no el podrem acomiadar amb el Camp Nou ple i amb l'homenatge que es mereix.
No ho vull creure.
 |
| Un derrotat Riqui Rubio davant d'un jugador nord-americà en el partit de quarts. |
Aquests dies s'estan celebrant els JJOO de Tokyo que no es van poder dur a terme l'estiu passat a causa de la Covid. El meu interès pels jocs ha anat decreixent any rere any, en la mateixa proporció que ha anat creixent la meva animadversió a l'estat espanyol, i per defecte, als seus representants, i l'únic interès és assabentar-me de les derrotes dels esportistes del país que ens oprimeix. De moment faig un balanç força positiu. Espanya mai acostuma a decebre en aquest tipus d'esdeveniments.
Els Sabor de Gràcia són potser els principals representants de la rumba catalana en actiu, després de més de 25 anys (el febrer del 2020 ho celebraven amb un concert especial al Palau de la Música Catalana). Actualment han iniciat una gira d'homenatge a la rumba catalana on fan un repàs del gènere i recuperen algunes velles cançons dels avantpassats gitanos del barri de Gràcia així com d'altres territoris de parla catalana.
La rumba catalana, tot i ser un estil molt popular i molt apreciat en balls i festes majors, no té potser, i malauradament, el reconeixement mediàtic d'altres estils. No sé quant hi té a veure que sigui el gènere musical per excel·lència de la comunitat gitana...
El tema és un clàssic de l'any 1967 de Joan Manel Serrat, del seu àlbum "Ara que tinc 20 anys".
