Bulgària - Monestir de Rila.

 

Un dels llocs que cal visitar sí o sí quan es viatja a Bulgària és el Monestir de Rila, fundat al segle X per l'ermità Joan de Rila, a les muntanyes de Rila, a uns 120 quilòmetres de Sofia.

És el temple ortodox més important de Bulgària. Va ser declarat Patrimoni mundial de la humanitat l'any 1983. Tanmateix, és un dels llocs d'interès búlgars on no et cobren entrada.

Per arribar-hi, la millor opció és llogar un transport privat, alguna agència de viatges, que et porti i et torni el mateix dia. Normalment, inclouen la visita a l'església de Boyana, que també va ser declarada Patrimoni mundial de la humanitat.

Bulgària - Sofia.

 

Doncs ja em teniu un altre cop voltant pel món. Concretament per Bulgària, a l'Europa de l'Est. Un país de l'òrbita soviètica després de la 2a guerra mundial i fins el 1989 quan el Partit Comunista va permetre les primeres eleccions democràtiques amb diversos partits.

Bulgària és el 16è país europeu en nombre d'habitants (7 M), i limita amb Sèrbia, Macedònia del Nord, Romania, Grècia, Turquia, i el Mar Negre. Un 23% del seu territori l'ocupa la serralada dels Balcans.

Sofia és la capital, amb al voltant d'1,4 M d'habitants. Ubicada a l'oest de país, a la regió dels Balcans. A la ciutat hi han deixat el seu rastre els tarcis, otomans, russos...

Església ortodoxa d'Alexander Nevski.

Assemblea Nacional de Bulgària.

Església de Boiana.

Boiana.

Palau de Congressos.

Interior de la Catedral Alexander Nevski.

Museu Nacional d'història.

Cercant els orígens...

 

Tió de Nadal. Caga bé!

 

 

 

 Tió, tió, caga turró,

i fes fora el Borbó,

al seu poble o al Japó.

I si no vol marxar

garrotada va!

No caguis policies,

ni jutges, ni bisbes,

que són molt fatxes.

Caga sanitaris,

que són necessaris.

Caga llibertat

per als Països Catalans!

Mantenint les tradicions.

 

Aquest migdia he pujat amb el Xavi Vilanova a dinar a La Mola, com marca la tradició (pels voltants de Nadal hi vaig a esmorzar o dinar). Hem pujat amb una espesa boira que anava a més a mesura que ens apropàvem al cim, i mentre dinàvem ha arribat a aclarir-se i a lluir el sol durant uns minuts. Hem fet la baixada cap a la tardam sense boira però amb núvols baixos que li donaven al cel un contrast espectacular.

Per cert, que he tornat a coincidir al restaurant amb l'expresident del Barça, Bartomeu, amb qui ja vaig coincidir una vegada fa uns tres anys. Hi era dinant amb un grup d'amics, probablement, algun exdirectiu de la junta del Barça. Tanmateix, avui no l'he saludat.

Record Guiness a les escales de la Catedral de Girona.

 

Avui, una parella d'acròbates del Vietnam, els Giang Brothers, han aconseguit batre el rècord de velocitat, que fins avui ostentaven la parella peruana Duo Vitalys, pujant fent equilibri cap amb cap, els 90 + 10 (afegits) graons de l'escala d'accés principal a la Catedral, en tan sols 53'60 segons. Brutal.

Els acròbates participen al Circ de Nadal de la capital gironina que se celebra del 25 al 29 d'aquest mes.

El "temazo" del dimecres. Lluís Llach - "Que tinguem sort".

 

El passat dissabte vaig viure un d'aquells moments inoblidables lligats a la música, la cultura i la llengua del nostre país, al concert per al Debat Constituent de Lluís Llach al Palau Sant Jordi de Barcelona. Dues hores i quart de nostàlgia i memòria col·lectiva. Irrepetible?