Ja fa dos anys que ens van trasbalsar les vides.

 

Avui fa dos anys que les autoritats ens van demanar que ens tanquéssim a casa degut al creixement dels contagis del nou virus provinent de la Xina, la Covid_19. Recordo perfectament que la darrera setmana ja començàvem a tenir notícies de casos propers, i el dimecres 11 de març, van venir a recollir a un alumne perquè el pare havia donat positiu. L'endemà dijous ja van faltar alguns alumnes a classe, i per la tarda ja ens van comunicar que l'endemà no tornaríem a l'escola perquè ens confinaven.

Recordo que aquella mateixa tarda em vaig posar a 37'4º de temperatura i vaig trucar al 061 per veure què havia de fer. Després d'una hora esperant que m'atenguessin, em van dir que si volia podia anar l'endemà matí al CAP a veure si em feien un test PCR. Afortunadament, l'endemà em vaig despertar bé i no tenia cap ganes d'anar al CAP a barrejar-me amb possibles positius.

El primer confinament va ser força llarg (uns dos mesos) i va deixar un munt d'anècdotes i de noves experiències i vivències. Vaig descobrir la terrassa comunitària, les videotrucades, l'educació a distància, les llargues jornades de solitud, l'esport sense sortir de casa...

Maria Jesús Comellas: "Cal pensar en el futur professional des del bressol?".

 

(Article de la "terrassenca de l'any 2021", mestra, Doctora en Psicologia, professora de l'UAB, Maria Jesús Comellas per al Criatures de l'Ara. Molt d'acord com de costum).

Les immediateses, sovint, ens fan perdre la capacitat d’analitzar amb una certa perspectiva allò que realment és necessari i fonamental. S’han fet, darrerament, debats sobre el domini insuficient que tenen molts alumnes de la llengua anglesa per obtenir el títol dels estudis realitzats. És cert que cal que el jovent tingui oportunitats laborals en qualsevol part del món, però ¿no s’hauria de treballar també perquè puguin trobar oportunitats laborals de proximitat i de qualitat?

Sembla que la nostra tendència etnocèntrica i anglocèntrica està marcant unes urgències educatives més que qüestionables, ja a les primeres etapes del sistema educatiu. I això provoca, com ja ha passat anteriorment, que el recurs fàcil sigui mirar enrere per trobar causants i fins i tot culpables. Les universitats han al·legat que l’alumnat no arriba amb suficient preparació en anglès després d’haver cursat l’ESO i el batxillerat. Lògicament, aquests miren enrere perquè constaten que quan imparteixen assignatures en llengua anglesa l’alumnat té moltes dificultats perquè no arriben prou preparats de primària. La solució sembla que passa, ja fa molts anys, per les activitats extraescolars en acadèmies privades, fet que continua creant un biaix social molt important. I ara també és mira l’etapa infantil i, fins i tot, l'escola bressol com a mare dels ous.

Aquesta mirada cap al futur pot ser interessant si es té en consideració no la llengua estrangera sinó, sobretot, l’educació fonamental i bàsica, que ha d’arribar a la totalitat de l’alumnat. Perquè amb aquesta focalització es deixa infants i adolescents, els que saben anglès i els que no, amb unes mancances molt més importants que el domini d’una llengua estrangera. Per què no donem més importància a com eduquem la nostra població per afavorir un grau més elevat de maduresa, progressiva? Per què hem deixat de banda els debats, des de l’ètica dels comportaments i actituds? Per què hem tret la filosofia, la història o la literatura? 

És fonamental que aprenguin, sense biaixos i estereotips, a prendre decisions per a la seva salut, per millorar les relacions, per no deixar-se seduir per propostes de consum i d’oci i per a tot allò que la tecnologia els posa a l'abast. No cal que des de petits ens preocupem tant pel seu futur professional, sinó més aviat pel seu futur com a persones que han de viure en una societat complexa, amb pandèmies o no.

El "temazo" del dimecres. Zdob si Zdub & Frații Advahov — "Trenulețul".

 

No sóc gens amant del Festival d'Eurovisió, però a través d'un amic he conegut aquesta banda moldava que barreja música d'arrel balcànica amb hip hop, i punk, i que ja havia participat en dues edicions abans de la d'enguany (al maig). Ja sabeu que a mi la música balcànica m'encanta, i la veritat és que aquesta barreja de músiques té una marxeta impressionant. Des de ja em poso a cercar concerts d'aquesta banda.

Bricoheroes se'n van amb un capitol final de traca i mocador.

 

Memorable el darrer capítol de la 3a (potser darrera?) temporada del Bricoheroes, amb l'aparició estel·lar de Joan Laporta, fent d'ell mateix en una esperpèntica presentació del contracte de 20 anys que unia el FC Barcelona als Bricoheroes per encarregar-se del manteniment de les instal·lacions del Camp Nou.

Els gags dins l'estadi (als vestidors, la sala de premsa, a la gespa, a la llotja, a les grades, a la sala de màquines...) es van anar succeint, a quin més esbojarrat. Llàstima que no s'animés algun jugador del primer equip a fer un "cameo". Tanmateix, amb el presi al costat dels dos impresentables, ja en vam tenir prou per fotre'ns un bon fart de riure.

Podeu veure l'episodi fent clic aquí.

Ha mort Pau Riba.

 

Avui ens ha deixat en Pau Riba, als 73 anys, un dels grans de la música catalana, víctima del maleït càncer. Deixa un gran llegat en forma de discs i enregistraments d'actuacions seves, a banda d'alguns llibres. Ha estat un referent musical per a molts músics catalans avui en actiu (Albert Pla, Quimi Portet, Adrià Puntí...), malgrat no haver estat mai un músic de masses, ni haver venut milions de discs. Tanmateix, la revista Enderrock va escollir el seu àlbum "Dioptria" com el millor àlbum català del segle XX.

Serà recordat com el cantant hippie, transgressor, iconoclasta, un punt boig. DEP.

Vaga del sector ensenyament.

 

(Comunicat sindical unitari sobre la convocatòria de vaga de cinc dies al març). 

Des de la darrera crisi de fa més de deu anys en la qual es van retallar condicions laborals afectant la qualitat de l’educació i als drets laborals, només hi ha hagut un guany amb el retorn d’una hora lectiva a partir del curs 2017-18. Malgrat els compromisos obtinguts de retorn de condicions laborals dels grups parlamentaris en què s’assumien les nostres reivindicacions, aquests drets retallats s’han cronificat i l’administració els ha donat per assumits. Bona part del professorat que ha iniciat la seva vida laboral aquests darrers anys, ha entrat a treballar en unes condicions laborals pitjors i sense cap perspectiva de millora a curt termini.

Els sindicats d’Educació, de manera unitària, considerem que aquesta conselleria ha oblidat que és la seva obligació promoure el respecte i el reconeixement al col·lectiu docent davant de la societat. Rebutgem l’actitud de menysteniment del conseller Gonzalez-Cambray envers els treballadors i treballadores i l’actitud impositiva i autoritària mostrada en desatendre i negligir la negociació real amb els representants sindicals per un retorn de condicions laborals que ara més que mai mereixem.

Precisament avui aquesta conselleria ha tornat a convocar una mesa sectorial només per poder aprovar un calendari escolar que ja ha reiterat en nombroses ocasions que és inamovible i no per negociar res amb la part social. És per això que els sindicats de manera unitària hem decidit no presentar-nos a una mesa que és un pur tràmit pel Departament i no avalar així el seu modus operandi que menysté la negociació col·lectiva.

De manera unitària reclamem i exigim:

•  El 6% del PIB per educació com a mínim.
•  La reversió de les retallades:
  • Restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades per a tot el personal d’aplicació al curs 2022/23 com a reivindicació irrenunciable.
  • Reducció de les ràtios estructurals. Cap tancament de grups a la Pública.
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades.
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys.
  • Increment del personal d’atenció directa a l’alumnat
  • Recuperació del poder adquisitiu perdut incloent també el retorn al reconeixement del primer estadi de 9 a 6 anys.
  • Retirada del Decret de Plantilles (39/2014).
  • FP Pública i de qualitat. Equiparació salarial ja!
• La retirada de l’ordre de calendari escolar.
• El no al nou currículum.
• L’estabilització real del personal interí i pacte d’estabilitat.
• L’assumpció de responsabilitat del Departament en la defensa de la immersió lingüística i cobertura legal de tot el personal dels centres.
• Una negociació real i la dimissió del conseller.

Des dels centres educatius diem al Departament que la nostra paciència s’ha acabat, que els dos anys de pandèmia sense els recursos necessaris, sumats a les retallades de fa més de deu anys i al modus operandi d’aquesta administració, han provocat que ens mobilitzem. L’evident manca absoluta de voluntat negociadora per part del Departament d’Educació, no ens deixa cap altra sortida que la mobilització per fer la pressió suficient per revertir les retallades i obtenir perspectives de millores laborals.

Exigim per sobre de tot una negociació real, que el personal del Departament tingui millores a les seves condicions laborals i no noves retallades. Ara més que mai cal que fem front a un departament autoritari, perquè després del calendari, que ha estat la darrera gota, amb el comportament d’aquesta conselleria, de segur que hi haurà noves «sorpreses».

Per tot això, els sindicats sotasignats unitàriament hem decidit tirar endavant unes mobilitzacions molt contundents amb la convocatòria de cinc dies de vaga durant el mes de març per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març de 2022.

És l'hora del compromís, de donar exemple al nostre alumnat i lluitar pel que és just. Fem arribar un missatge alt i clar a l'Administració: estem aquí, estem dempeus i diem PROU a l'actitud  del departament  d'Educació que enrocant-se en una postura d'autoritarisme i empitjorament de condicions laborals, ha tancat la porta al diàleg i la negociació amb els que estem a les aules. Perquè les paraules se les emporta el vent i els actes són els que ens representen.

 

ANEM A LA #VAGAEDUCACIO

MOBILITZEM-NOS!

Guerra a Ucraïna.

 

Fa com una setmana que es va iniciar l'atac de les tropes russes a Ucraïna i la guerra continua. Ja se n'ha escrit i parlat molt al voltant del tema, i encara ara no tinc una opinió en ferm, més enllà de l'evidència que les guerres sempre són una catàstrofe humana. Allà on siguin. I que els ucraïnesos no seran els primers ni els darrers a patir-ne les conseqüències (ja hi ha centenars de milers d'exiliats, i s'espera que prop d'un 10% de la població ucraïnesa abandoni el país durant el temps que duri el conflicte.

També sembla força evident que el principal responsable en l'inici de les hostilitats han estat els russos, que van envair Ucraïna des de l'est del país. Des d'aquest punt de vista, semblaria que la culpa és dels russos, però no podem obviar que en la darrera dècada els ucraïnesos han estat fustigant la comunitat russa a la zona del Donbass (Lugansk, Donnetz...).

També és parla del conflicte internacional que tenen les grans potències mundials pel control del planeta, i que Ucraïna és un país força estratègic pel fet de fer frontera amb Rússia, a banda del trànsit de gas i altres recursos. Putin no vol permetre l'OTAN arribar fins a la porta de casa, i és per això que vol tenir controlada Ucraïna. De fet, ja hi tenia un president aliat, Victor Ianukovitx,  que va guanyar les eleccions democràtiques del 2010, però que va acabar enderrocat l'any 2013 degut a la revolta "Maidan" (instigada i promoguda a saber per qui...).

Bé, més enllà de saber qui són els més culpables/responsables, la realitat és que les guerres sempre deixen víctimes innocents que no en tenen cap culpa. Esperem que aquest conflicte no s'allargui en el temps com va passar a principis dels 90's a l'antiga Iugoslàvia. i naturalment, que no hagin de morir tants innocents.