Absolta una amiga.

 

Han passat gairebé tres anys (juny 2019) des que van denunciar una mestra, amiga personal, de Terrassa, i es va organitzar una campanya mediàtica en contra seva per part de l'espanyolisme ultra que cercava vendre una imatge d'uns docents catalans carregats d'odi contra Espanya i contra tot el que aquest país representa. I és per això que es van agafar al no cas de la nena de Terrassa com abans ho havien fet amb el cas dels alumnes fills de guàrdies civils a Sant Andreu de la Barca que presumptament havien patit l'ira dels seus malvats professors després de l'1O.

És tan fàcil denunciar, i tan difícil reparar el mal fet. M'agradaria saber, i espero que algun dia ho arribem a esbrinar, qui hi havia darrera la campanya d'assetjament a la mestra. Qui va posar diners perquè la família tirés endavant amb la denuncia jurídica. Quants calés devien donar-los perquè acabessin denunciant la mestra de la seva filla amb qui mai havia tingut cap problema.

Ara s'ha demostrat que tot va ser un invent i que la mestra mai va actuar com molts mitjans van donar per fet. Repararan el mal causat? Explicaran que allò que van escampar als quatre vents era pura invenció? Demanaran disculpes per haver acusat sense proves? Faran comunicats reconeixent que es van equivocar i que van acusar falsament? Segur que no. Formen part d'aquest estat podrit i catalanòfob.

El "temazo" del dimecres. Ska-P - "Esquirol".

 

Avui vull dedicar el tema a tots els docents esquirols que no fan vaga aquests dies i es queden treballant mentre la resta ens mobilitzem i lluitem pel bé comú. Amb treballadors com aquests, avui dia encara treballaríem 12 hores al dia, sis dies per setmana. Colla d'insolidaris apoltronats! Tan de bo el vostre passotisme i individualisme us passi factura en un futur no gaire llunyà.

La lluita docent continua.

 

Avui la comunitat educativa ha tornat a sortir al carrer massivament per protestar per la política educativa del Departament d'Educació, contra les retallades que s'allarguen en el temps, per l'estabilització dels interins, pel compliment de la llei pel que fa a inversió educativa (6%), per la derogació del Decret de Plantilles i de Direccions que ha acabat amb la democràcia als centres, contra els currículums imposats, contra els calendaris imposats i forassenyats, per la inclusió real de tots els alumnes, contra la segregació enquistada... Hi ha tantes coses per les què protestar!! Hem restat callats i dòcils molt de temps, i calia dir prou. 

Aquest matí, milers de docents de totes les etapes educatives no universitàries, fins i tot alguns d'escoles concertades, ens hem trobat als Jardinets de Gràcia per anar fins a la Conselleria d'Educació, a la Via Augusta, a fer-nos escoltar. Demà i dijous hi ha noves mobilitzacions, i això no s'aturarà aquí. El dimecres 23 també hi ha convocatòria a favor de la immersió en català i contra la sentència que obliga a fer un 25% de classes en castellà. I a final de mes encara hi ha un parell de dies més de vaga anunciats. Em sembla que és ara o mai. És caixa o faixa. O aconseguim forçar un canvi de rumb en les polítiques educatives, o els propers anys la cosa pot degenerar encara més. Si cap.

Ja fa dos anys que ens van trasbalsar les vides.

 

Avui fa dos anys que les autoritats ens van demanar que ens tanquéssim a casa degut al creixement dels contagis del nou virus provinent de la Xina, la Covid_19. Recordo perfectament que la darrera setmana ja començàvem a tenir notícies de casos propers, i el dimecres 11 de març, van venir a recollir a un alumne perquè el pare havia donat positiu. L'endemà dijous ja van faltar alguns alumnes a classe, i per la tarda ja ens van comunicar que l'endemà no tornaríem a l'escola perquè ens confinaven.

Recordo que aquella mateixa tarda em vaig posar a 37'4º de temperatura i vaig trucar al 061 per veure què havia de fer. Després d'una hora esperant que m'atenguessin, em van dir que si volia podia anar l'endemà matí al CAP a veure si em feien un test PCR. Afortunadament, l'endemà em vaig despertar bé i no tenia cap ganes d'anar al CAP a barrejar-me amb possibles positius.

El primer confinament va ser força llarg (uns dos mesos) i va deixar un munt d'anècdotes i de noves experiències i vivències. Vaig descobrir la terrassa comunitària, les videotrucades, l'educació a distància, les llargues jornades de solitud, l'esport sense sortir de casa...

Maria Jesús Comellas: "Cal pensar en el futur professional des del bressol?".

 

(Article de la "terrassenca de l'any 2021", mestra, Doctora en Psicologia, professora de l'UAB, Maria Jesús Comellas per al Criatures de l'Ara. Molt d'acord com de costum).

Les immediateses, sovint, ens fan perdre la capacitat d’analitzar amb una certa perspectiva allò que realment és necessari i fonamental. S’han fet, darrerament, debats sobre el domini insuficient que tenen molts alumnes de la llengua anglesa per obtenir el títol dels estudis realitzats. És cert que cal que el jovent tingui oportunitats laborals en qualsevol part del món, però ¿no s’hauria de treballar també perquè puguin trobar oportunitats laborals de proximitat i de qualitat?

Sembla que la nostra tendència etnocèntrica i anglocèntrica està marcant unes urgències educatives més que qüestionables, ja a les primeres etapes del sistema educatiu. I això provoca, com ja ha passat anteriorment, que el recurs fàcil sigui mirar enrere per trobar causants i fins i tot culpables. Les universitats han al·legat que l’alumnat no arriba amb suficient preparació en anglès després d’haver cursat l’ESO i el batxillerat. Lògicament, aquests miren enrere perquè constaten que quan imparteixen assignatures en llengua anglesa l’alumnat té moltes dificultats perquè no arriben prou preparats de primària. La solució sembla que passa, ja fa molts anys, per les activitats extraescolars en acadèmies privades, fet que continua creant un biaix social molt important. I ara també és mira l’etapa infantil i, fins i tot, l'escola bressol com a mare dels ous.

Aquesta mirada cap al futur pot ser interessant si es té en consideració no la llengua estrangera sinó, sobretot, l’educació fonamental i bàsica, que ha d’arribar a la totalitat de l’alumnat. Perquè amb aquesta focalització es deixa infants i adolescents, els que saben anglès i els que no, amb unes mancances molt més importants que el domini d’una llengua estrangera. Per què no donem més importància a com eduquem la nostra població per afavorir un grau més elevat de maduresa, progressiva? Per què hem deixat de banda els debats, des de l’ètica dels comportaments i actituds? Per què hem tret la filosofia, la història o la literatura? 

És fonamental que aprenguin, sense biaixos i estereotips, a prendre decisions per a la seva salut, per millorar les relacions, per no deixar-se seduir per propostes de consum i d’oci i per a tot allò que la tecnologia els posa a l'abast. No cal que des de petits ens preocupem tant pel seu futur professional, sinó més aviat pel seu futur com a persones que han de viure en una societat complexa, amb pandèmies o no.

El "temazo" del dimecres. Zdob si Zdub & Frații Advahov — "Trenulețul".

 

No sóc gens amant del Festival d'Eurovisió, però a través d'un amic he conegut aquesta banda moldava que barreja música d'arrel balcànica amb hip hop, i punk, i que ja havia participat en dues edicions abans de la d'enguany (al maig). Ja sabeu que a mi la música balcànica m'encanta, i la veritat és que aquesta barreja de músiques té una marxeta impressionant. Des de ja em poso a cercar concerts d'aquesta banda.

Bricoheroes se'n van amb un capitol final de traca i mocador.

 

Memorable el darrer capítol de la 3a (potser darrera?) temporada del Bricoheroes, amb l'aparició estel·lar de Joan Laporta, fent d'ell mateix en una esperpèntica presentació del contracte de 20 anys que unia el FC Barcelona als Bricoheroes per encarregar-se del manteniment de les instal·lacions del Camp Nou.

Els gags dins l'estadi (als vestidors, la sala de premsa, a la gespa, a la llotja, a les grades, a la sala de màquines...) es van anar succeint, a quin més esbojarrat. Llàstima que no s'animés algun jugador del primer equip a fer un "cameo". Tanmateix, amb el presi al costat dels dos impresentables, ja en vam tenir prou per fotre'ns un bon fart de riure.

Podeu veure l'episodi fent clic aquí.