El "temasu" del dimecres. Chuck Berry - "You Never Can Tell".

 

L'any 1964 es publicava aquest senzill de l'artista nord-americà Chuck Berry, mort fa 5 anys a l'edat de 90, que el va composar en la seva estada a la presó. A Chuck Berry se'l considera un dels millors músics de la història de l'escena rock'n'roll.

Aquest tema ha estat molt versionat per un munt d'artistes, i el director de cinema Quentin Tarantino el va incloure a la BSO de la pel·lícula Pulp Fiction que es va dur l'Óscar a la millor banda sonora, i que va rellançar la popularitat del tema.

L'escena de l'Uma Thurman i John Travolta ballant sols aquesta cançó a la pista d'un "garito" de copes, encara resta a la retina de molts espectadors.

Neu a l'abril.

 

Ahir, 3 d'abril, va tornar a nevar a diversos indrets de Catalunya, sobretot al centre i al nord del Principat, fins i tot a cotes molts baixes, tot i que amb poca intensitat. Per exemple a Terrassa, on van caure quatre volves de neu petitones.

Diuen que a partir d'avui les temperatures van cap a amunt. Bé, espero que de cara al cap de setmana i la setmana vinent la cosa estigui molt millor perquè me'n vaig de vacances i vull anar a fer rutes amb la bici.

USAP-Montpeller. Torno a visitar Perpinyà.

 

L'estrella de la USAP, i del combinat nacional francès, Melvin Jaminet fent un xut a pals.

Ahir vaig tornar a visitar Perpinyà amb motiu del partit del Top-14, la lliga de rugbi francesa on juga l'equip nord-català de la USAP. Feia pràcticament 10 anys de la darrera visita a l'estadi Aimé Giralt, i va tornar a ser una experiència magnífica. El partit, que va estar força igualat i emocionant, i la visita a la capital de la Catalunya Nord, malgrat que la jornada va ser força freda i ventosa. Bé, espero que no hagin de passar 10 anys per tornar a l'Aimé Giralt, tot i que si continuem amb els actuals preus de la benzina, caldrà pensar-s'ho bé. 55 euros anar i tornar! Sort que, com a mínim, ara no hi ha peatges a l'autopista.

El Palau dels Reis de Mallorca.

El Castellet.

Façana de la Catedral.

El Teatre de l'Arxipèlag.

Propaganda electoral per a les presidencials d'aquest mes.

Nou rècord d'assistència en un partit femení de futbol. 91.553!!!

 

Històric partit femení de futbol el que van disputar ahir Barça i Madrid al Camp Nou amb motiu de la tornada dels quarts de final de la Champions femenina (5-2). 91.553 persones van apropar-se a l'estadi culer per establir un nou rècord d'assistència a un partit de futbol entre dones.

Més enllà del rècord, cal remarcar que l'ambient era molt més festiu que quan es tracta d'un enfrontament entre els màxims rivals masculins, i que un cop acabat el partit les jugadores culers es van quedar una estona a la gespa per celebrar la victòria amb l'afició, i fer-se fotos amb els fans. Fins i tot vam poder veure com aficionades del Madrid vivien l'esdeveniment amb gran emoció i alegria i també es feien fotos amb les estrelles blaugrana.

El "temasu" del dimecres. M-Clan - "Llamando a la tierra".

 

La banda de rock murciana M-Clan (1992), abans de donar-se a conèixer pel gran públic, havia tocat en petites sales com el Tomstone de Terrassa (després Faktoria d'Arts, actual La Rasa 64) a mitjans dels 90. Un dels temes més coneguts i celebrats de la banda és aquest "Llamando a la tierra" inclòs dins de l'àlbum "Usar y tirar" de l'any 1999. Es tracta d'una versió de l'original "Serenade" de la Steve Miller Band.

5è dia de vaga de la comunitat educativa.

 

La capçalera de la manifestació al seu pas per la Via Augusta.

Aquest migdia, des dels Jardinets de Gràcia i fins a la Conselleria d'Educació a la Via Augusta, la comunitat educativa hem tornat a sortir als carrers per sisè cop en menys de 15 dies per continuar reclamant els drets laborals dels docents, i la millora educativa. És la cinquena jornada de vaga si li sumem la del passat dimecres contra la imposició del 25% en castellà, i demà una més. I potser a l'abril caldrà fer-ne algunes més vist l'enrocament del Conseller Cambray. Així fins que el govern escolti i resolgui les demandes de la comunitat educativa.

Vaga-vaga-vaga!

"Escape Room", la pel·lícula.

 

 

 

El passat dijous vaig anar al cinema Catalunya (el municipal i únic al centre de Terrassa) per veure la comèdia catalana de l'any, "Escape Room", basada en l'exitosa obra de teatre de títol homònim, que ja havia vist, en un parell d'ocasions a Terrassa i a Barcelona.

 

Així doncs, coneixia perfectament l'argument i el desenllaç de la pel·lícula, i tanmateix vaig tenir curiositat per saber com havia quedat en el format de la gran pantalla l'obra que tant m'havia agradat al teatre. I en part també vaig decidir pagar l'entrada per donar suport al cinema en català. 

No us vull explicar detalls de la trama argumental per si teniu intenció de veure-la. Us animo a fer-ho. Una bona pel·lícula d'entreteniment. I en català.