Aquest passat cap de setmana ha estat força intens més enllà de la diada de Sant Jordi. El divendres per la nit vaig anar al teatre, a l'antic Centre Cultural (actual Factoria Cultural) per veure l'amic Biel Duran, il·lustre gelidenc que va ser membre actiu dels Minyons a la dècada dels 90, interpretant, juntament amb la Sara Espígol i Eduard Buch, l'obra "Ovelles", una història sobre tres germans que reben per herència un ramat d'ovelles i que han de posar-se d'acord per mirar de treure algun rèdit.
En acabat vam fer una cervesa amb els actors i ens vam quedar sopant amb el Biel, vell amic, per recordar (b)vells temps i saber per on ens ha dut la vida a uns i altres.
El dissabte, a banda del vermutet de Sant Jordi, i una passejadeta per la Plaça del Progrés a comprar un llibre a la parada del cau on va la neboda, vaig anar a la celebració d'aniversari d'una vella amiga, i la cosa es va anar animant, fins passades les 5:30 de la matinada. Ni recordo la darrera ocasió d'haver anat a dormir un parell de dies seguits a altes hores...
El diumenge, em van convidar a veure el partit Barça-Rayo (0-1). Era el segon partit consecutiu que anava a veure (el diumenge anterior també, contra el Cadis (0-1)), i la segona derrota consecutiva per la mínima. No sé si em tornaran a convidar mai més amb aquests carnets.
