El 2 de juliol del 1992 ens deixava José Monge Cruz "Camarón de la Isla", als 42 anys, com a conseqüència d'un càncer. Se'l considera un dels millors cantaors de flamenc de la història, i un revolucionari d'aquest estil al barrejar-lo amb estils com el rock, el jazz, o els ritmes llatins.
Personalment, vaig tenir una etapa de fan absolut d'aquest artista, al que malauradament mai vaig poder veure en directe, i encara avui l'escolto de tant en tant.
Torna la Festa Major de Terrassa a la normalitat després dels dos anys de suspensions per la Covid, i ho fa amb un munt d'actes com és habitual. Un festival cultural més que una Festa, ja que la majoria de concerts acaben no més enllà de les 3:00 tots els dies. Ras i curt, per al jovent és una merda de festa si la comparem a moltes altres arreu del país. Però bé, què hi farem, és la nostra i l'hem d'estimar.
Apa doncs, alegria que és Festa Major!!
Té nassos la cosa. Doncs no m'he passat un curs sencer en contacte estret amb alumnes, companys, amics i coneguts que s'han contagiat amb la Covid i jo, test rere test, donant negatiu, i ara que hem acabat el curs, i arriba la Festa Major de Terrassa, vaig i l'agafo? Per què és tan cruel la vida? És imbècil el meu sistema immunològic? No sap quan s'ha i no s'ha d'infectar? Afortunadament, no m'ha passat com l'any passat que el vaig enganxar en plenes vacances d'agost quan havia de marxar amb la furgo i el ferri a Mallorca. Millor ara que d'aquí un mes. Però, tanmateix, toca la moral que sigui precisament ara i no pas el més de febrer per exemple.
Los Bongo Beat és una banda de Rock & Roll tribut als anys 50 i 60 que neix l’any 2018 a Esparreguera. El formen 4 músics (guitarra, bateria, baix i saxo) que pel que vaig poder comprovar el passat dissabte a Olesa de Montserrat, s'entreguen i gaudeixen al màxim dalt de l'escenari. No practiquen un estil musical molt comercial però he descobert que en directe m'ho passo bomba!! Ja tinc ganes de tornar-los a veure en directe.
Si ahir us comentava que havia viscut unes hores d'agradable contemplació de la pluja des del menjador de casa, avui un ha estat la llum de casa la que ha alterat la meva rutina diària i el normal discórrer de les hores. Cap a les 21:30 de la nit, mentre amb un ull em mirava el telenotícies i amb l'altre la pantalla de l'ordinador, ha marxat la llum de casa. I no uns minuts com havia passat alguna altra vegada (ja no recordo quan) si no prop d'una hora i mitja.
Ja ni recordo la darrera vegada que vaig estar tanta estona sense llum a casa. És una situació que per inesperada i poc freqüent et resulta desconcertant i un punt desesperant perquè no saps quan tornarà, ni si tornarà, si podràs fer allò que volies (mirar una sèrie), o si se't pot fer malbé quelcom de la nevera. Afortunadament, encara tenia bateria al mòbil i m'he entretingut llegint missatges del whatsapp i del Twitter. Al final, ha estat lleu el patiment. ;-)
Avui, després de molts dies ha tornat a ploure a Terrassa amb una mica d'intensitat, cap a la tarda, mentre treballava al menjador amb el portàtil. Amb el finestral que dóna al balcó i al carrer, sentint, veient i olorant la pluja. I amb un aire refrescat que entrava pel finestral i es colava fins a la cuina i el pati de llums on també hi havia la porta oberta, que m'ha fet tapar el cos amb la samarreta que havia deixat damunt del sofà a l'arribar de la feina per la calor.
Aquestes pluges refrescants d'estiu són una benedicció per als boscos i també a les ciutats, ja que netegen de pols dels carrers, i refresquen l'ambient. I si tens la sort de poder gaudir l'espectacle des del menjador de casa, com ha estat el meu cas, doncs encara millor.
No tinc paraules per descriure les escenes que s'han publicat de la mort de desenes d'immigrants subsaharians a la frontera del Marroc amb Espanya a Melilla. La extrema inhumanitat dels policies marroquins atonyinant immigrants indefensos, apilant-los com si de bestiar es tractés, entre morts i ferits... Dantesc, esfereïdor, aterrador, horrible... No hi ha prou paraules per descriure tanta maldat. I tot, amb la complicitat i la connivència del govern espanyol "més progressista de la història", que en boca del seu President, Pedro Sánchez, ha lloat l'actuació dels cossos policials marroquins. Dantesc.
