Una bona notícia per al català: torna el Súper 3 (SX3).

 

Avui dilluns TV3 ha recuperat el seu canal amb continguts infantils, el SX3, hereu del ja desaparegut Súper 3 que a tants infants i adolescents catalans va ajudar a millorar, sinó adquirir, la llengua catalana. Els infants catalans han estat orfes d'un canal amb continguts infantils un bon grapat d'anys, i això segur que ha tingut alguna influència en la progressiva devaluació, i decreixement d'ús de la llengua catalana entre els més joves. Quants joves, actuals adults, es van animar amb els dibuixos de "Bola de drac", "Musculman", "Dr. Slump", o "Shin Shan"... Era imprescindible que TV3 tornés a apostar per un canal infantil amb continguts de qualitat, i propers als infants, en català. Ens hi va la llengua!!

Alguna cosa es mou a l'independentisme.

 

 

Avui, la militància de Junts ha decidit en una consulta interna trencar el pacte de govern amb ERC i passar a l'oposició. Les contínues desavinences entre els dos socis del govern, la recent destitució del vicepresident Jordi Puigneró, i la no tan recent suspensió de Laura Borràs com a Presidenta del Parlament, han provocat la reacció dels conservadors que van decidir portar l'acord de govern a les bases perquè fossin aquestes les que decidissin què calia fer. I per sorpresa de molts, les bases han votat majoritàriament (55%) a favor del trencament. 

En la prèvia a les votacions, el principals líders i dirigents del partit s'havien anat posicionant a favor o en contra del trencament. Els que volien mantenir l'acord de govern eren, bàsicament, els que tenien càrrecs dins l'executiu, i els que apostàvem pel trencament eren els que menys (calés) tenien a perdre. 

Suposo que ara que sortiran del govern, faran tot el possible per tornar a recuperar el poder, i intentaran que l'actual govern doni per liquidada aquesta legislatura, ja sigui amb una moció de censura, o forçant a ERC a convocar eleccions. No m'imagino els de Junts fent oposició durant un parell d'anys i escaig més fins els propers comicis autonòmics. La pasta és la pasta!

I l'altre front que s'obre és el de qui ocuparà a partir d'ara totes les carteres (cadires) que quedaran buides al govern. Suposo que molts militants i amics dels dirigents d'ERC es deuen estar fregant les mans i molt esperançats a veure si cau alguna Conselleria, o un càrrec d'assessor, secretari, director, subdirector...

Ara bé, de la independència, ja si un cas un altre dia...

La dignitat de Josep Costa.

 

Avui, l'eivissenc Josep Costa ha donat una lliçó de dignitat i de valor a la sala de TSJC on se'l jutja juntament amb la resta dels membres independentistes de la Mesa del Parlament que l'any 2019 va propiciar la tramitació de dues resolucions sobre l'autodeterminació i contra la monarquia, plantant el tribunal i marxant de la sala, ja que segons ell aquest tribunal no té legitimitat per jutjar la Mesa del Parlament.

Es dóna el cas que en aquest judici, Josep Costa va demanar fer ell mateix d'advocat de la seva defensa, i el fet que es retirés del judici ha deixat estupefactes al fiscal i al jutge que s'han quedat sense acusat i sense defensa de l'acusat, cosa certament insòlita. Tanmateix, el jutge ha decidit continuar amb el judici tot i que no es pot celebrar un judici sense la defensa de l'acusat (tot i que sí sense l'acusat).

Molt probablement Josep Costa podrà demanar la nul·litat del judici per aquesta circumstància.

El "temasu" del dimecres. Pink Floyd - "Another brick in the wall".

 

Un clàssic dels Pink Floyd per celebrar el Dia Mundial del Docent. Inclosa a l'àlbum "The Wall" de l'any 1979, ha estat una de les cançons més populars, sinó la que més, en la trajectòria dels britànics.

3-O, l'ignominiós discurs d'un ultra espanyol.

 

Molts espanyols encara se sorprenen quan veuen en enquestes als mitjans sobre valoració del monarca espanyol a Catalunya, i se n'adonen que una part molt petita dels catalans (bàsicament hispanocatalans) afirmen apreciar la tasca, o més aviat la figura ja que de treballar treballa més aviat poc o gens, d'aquest funest personatge. 

Personalment, i des que tinc ús de raó, sempre he odiat la monarquia (aquesta i les d'arreu), però arrel del discurs ultra i bel·licista de Felip VI "El Preparao" del dia 3 d'octubre, on va carregar contra els catalans que havien volgut votar i va lloar la policia espanyola que va venir a Catalunya a estomacar votants pacífics, l'he odiat encara més, si cap. Odi etern. Fins que mori. Segurament, fins i tot, un cop mort.

1-O, el poble no oblida.

 

Avui s'ha celebrat un acte commemoratiu de l'1O del 2017 a Barcelona. Fa 5 anys ja que Espanya va enviar els seus cosos policials a atonyinar catalans per voler exercir el seu dret a votar en un referèndum si volem o no pertànyer a l'estat espanyol.

Les imatges de la violència policial d'aquell dia les tindrem gravades a la memòria per sempre, i per a molts, entre els que em compto, van radicalitzar, si cap, les ganes de marxar d'aquest estat demofòbic i catalanòfob.

Malauradament, la repressió exercida per l'estat espanyol, juntament amb la lluita pel poder dels principals partits polítics independentistes, han provocat un refredament generalitzat del moviment independentista. Potser caldrà esperar que a les properes eleccions el poble castigui (electoralment) els que han renunciat a fer la independència, i siguin uns altres els que es mostrin determinats a fer-ho.

Un setembre diferent.

 

Avui a l'escola hem tancat un mes de setembre diferent al que estàvem acostumats. Sense tardes, i començant una setmana abans de l'habitual. Un inici amb força improvisació i amb molta feina pendent que, tanmateix, cal reconèixer que ha tingut alguns aspectes positius a remarcar, com ara la jornada intensiva de 9:00 a 13:00, i el fet que als mestres ens quedessin un parell d'hores diàries per treballar sense la canalla i preparar coses.

Avui, per fer un tancament d'aquest primer mes experimental, el claustre de la meva escola ens hem quedat a dinar al centre una paella cuinada per la directora. Una bona estona per compartir de manera distesa. I menjar paella, sempre és una gran excusa per trobar-se.

A partir del dilluns ja començarem amb l'horari habitual partit. A veure què tal. Una hora més de classe diària, i l'hora i mitja de les tardes que acostuma a fer-se molt llarga i improductiva. A banda dels conflictes que es generen a l'hora de menjador... Bé, que déu ens agafi confessats...