Els Triana neixen a Sevilla, concretament al barri de Triana, l'any 1974, i sis anys després publiquen l'àlbum "Un encuentro" o inclourien aquesta peça que va arribar a ser número u de les llistes, una balada amb aires de rock progressiu i flamenc on destaca la veu del cantant, compositor i pianista Jesús de la Rosa. Els Triana va deixar de tocar l'any 1983, arrel de la mort en accident de trànsit del seu líder i vocalista Jesús de la Rosa.
Espectacular cap de setmana el viscut, i conviscut, a la casa de colònies de Can Rabassa, a Vilanova del Vallès, per celebrar el 40è aniversari d'una bona amiga, envoltat d'un bon grapat d'amics, de coneguts, i de noves coneixences. Amb molt bon clima, molt i molt bon menjar, molta beguda de tot tipus, i un artista convidat d'excepció, el Jaume Barri que va animar la vetllada del dissabte tarda-vespre. Es pot demanar gaire cosa més al cap de setmana? Jo dic que no.
A la desfilada militar del passat dia del Genocidi, a Madrid, es va produir la ja tradicional escena del paracaigudista de l'exèrcit espanyol fent el ridícul davant de l'audiència. En aquesta ocasió al desplegar una enorme bandera espanyola que li va quedar enredada entre les cames deslluint del tot el seu desplegament.
Força divertit, tot i que encara lluny de superar l'enganxada a la farola del paracaigudista de fa 3 o 4 anys. Bé, estarem atents per properes edicions, a veure amb què ens alegren la trista data.
Després de la sorprenent, per inesperada, sortida del govern de Junts (qui podia pensar que tota aquella colla de vividors renunciarien als sous estratosfèrics i a la quota de poder derivada?), el President Aragonès ha mogut fitxa de forma ràpida per anunciar i fer el relleu formal a les Conselleries que la gent de Junts ha deixat orfes.
Entre les cares noves destaquen, negativament, antics militants de forces espanyolistes com el PSC (Joaquim Nadal), o Podem (Gemma Ubasart), i també d'un dirigent de l'antiga Convergència, és a dir de dretes (Carles Campuzano). També s'ha volgut recuperar la figura d'una antiga Consellera del govern destituït arrel del referèndum de l'1-O (Meritxell Serret), que va pactar amb la fiscalia per poder tornar de l'exili.
Vaja, que no té pinta el nou govern d'haver-se format amb la intenció d'avançar cap a la independència. Més aviat més autonomisme amb picada d'ullet al govern espanyol amb les figures més conciliadores de polítics amb un perfil més espanyolista.
I el que encara em sembla més greu, la continuïtat a la Conselleria d'Educació, de González Cambray, que hauria d'haver estat destituït ja fot mesos!
Bé, ara caldrà veure què dura aquest govern de palla, governant en minoria, i que les tindrà magres per rebre el suport dels seus antics socis del govern. I amb el tramit d'aprovació del pressupost en girant la cantonada...
Avui dilluns TV3 ha recuperat el seu canal amb continguts infantils, el SX3, hereu del ja desaparegut Súper 3 que a tants infants i adolescents catalans va ajudar a millorar, sinó adquirir, la llengua catalana. Els infants catalans han estat orfes d'un canal amb continguts infantils un bon grapat d'anys, i això segur que ha tingut alguna influència en la progressiva devaluació, i decreixement d'ús de la llengua catalana entre els més joves. Quants joves, actuals adults, es van animar amb els dibuixos de "Bola de drac", "Musculman", "Dr. Slump", o "Shin Shan"... Era imprescindible que TV3 tornés a apostar per un canal infantil amb continguts de qualitat, i propers als infants, en català. Ens hi va la llengua!!
Avui, la militància de Junts ha decidit en una consulta interna trencar el pacte de govern amb ERC i passar a l'oposició. Les contínues desavinences entre els dos socis del govern, la recent destitució del vicepresident Jordi Puigneró, i la no tan recent suspensió de Laura Borràs com a Presidenta del Parlament, han provocat la reacció dels conservadors que van decidir portar l'acord de govern a les bases perquè fossin aquestes les que decidissin què calia fer. I per sorpresa de molts, les bases han votat majoritàriament (55%) a favor del trencament.
En la prèvia a les votacions, el principals líders i dirigents del partit s'havien anat posicionant a favor o en contra del trencament. Els que volien mantenir l'acord de govern eren, bàsicament, els que tenien càrrecs dins l'executiu, i els que apostàvem pel trencament eren els que menys (calés) tenien a perdre.
Suposo que ara que sortiran del govern, faran tot el possible per tornar a recuperar el poder, i intentaran que l'actual govern doni per liquidada aquesta legislatura, ja sigui amb una moció de censura, o forçant a ERC a convocar eleccions. No m'imagino els de Junts fent oposició durant un parell d'anys i escaig més fins els propers comicis autonòmics. La pasta és la pasta!
I l'altre front que s'obre és el de qui ocuparà a partir d'ara totes les carteres (cadires) que quedaran buides al govern. Suposo que molts militants i amics dels dirigents d'ERC es deuen estar fregant les mans i molt esperançats a veure si cau alguna Conselleria, o un càrrec d'assessor, secretari, director, subdirector...
Ara bé, de la independència, ja si un cas un altre dia...
