Goreme (Capadòcia) 1. Començo l'any pels aires.

 

Aquest matí, ben d'hora ben d'hora, he estrenat l'any nou volant en globus a Goreme, a la Capadòcia. Una experiència única que no havia viscut encara i que, aprofitant que sóc aquí i que és molt típic (pels paisatges increïbles que es veuen), m'he decidit a fer-ho. Val a dir que també era una bona ocasió econòmicament parlant, ja que al no ser temporada alta (fot rasca per aquí), els preus eran força millors. Però vaja, que barat no és (100 €)...

M'han recollit en una furgo a les 6:45 del matí. M'han regalat una bossa amb esmorzar (una ampolleta d'aigua, un suc i una pasta d'aquelles de bolleria industrial tipus Bollicao) i hem recollit la resta de clients als seus hotels per anar cap al lloc des d'on sortiria el globus, que ja estaven inflant feia una bona estona (1 hora aprox dura segons m'han dit).

Hem pujat a la cistella unes 16 persones que començava a clarejar. El passeig ha durat una hora i hem arribat a uns 2.000 metres d'alçada. Des del punt més alt hem vist sortir el sol. L'experiència ha estat brutal. Difícil d'explicar amb paraules. He fet un munt de fotos i de vídeos. Us deixo una petita mostra

Estambul 4.

 

Ahir vaig fer la darrera jornada a Estambul abans de marxar cap a la Capadòcia. Vaig fer unes quantes voltes més per la ciutat i per fi vaig poder entrar (al 4t intent) a la mesquita blava, que va resultar que estava en obres i no vaig poder veure gaire cosa més que el sostre i no sencer...

Pel matí havia visitat el Palau de Dolmabahce, l'antiga residència dels sultans. I també la Cisterna de la Basílica, un antic magatzem soterrani d'aigua amb centenars de columnes, i una il·luminació (moderna) molt ben trobada per fer bones fotos.

Des d'aquí vaig anar fins a la mesquita de Süleymaniye, al mateix barri on m'allotjo, travessant el Gran Basar, i passant per davant de l'ambaixada de l'Iran, on hi havia un important desplaçament policial per l'amenaça que puguin atacar l'edifici a causa de les revoltes que està vivint actualment l'Iran contra el règim dels aiatol·làs.

Per la tarda ja només em va quedar la visita a la mesquita blava i una mica més de passeig pels carrers adjacents al riu Bòsfor a prop del meu hostel, i a dormir d'hora que tenia vol l'endemà al matí i m'havia de llevar ben d'hora.

Estambul (3).

 

Ahir vaig tenir un nou dia atrafegat a Estambul, movent-me d'aquí cap allà, de mesquita en mesquita (n'hi ha moltes, i moltes d'enormes), de mercat en mercat (del Gran Basar a mercats de carrer amb tot tipus de productes), del tramvia al bus, i caminant molt també.

Ahir vaig poder entrar a la mesquita de Santa Sofia, potser el lloc més emblemàtic i visitat d'Edtambul. Ho vaig fer al vespre quan ja no hi havia cues, tot i que sí que hi havia força gent. On no vaig poder entrar va ser a la mesquita de Sulthanamed (o mesquita blava), perquè al migdia vaig arribar que feien pregària i no es podia entrar, i al vespre ja era tancada.

Ahir també vaig fer un volt pel riu Bòsfor, fins a la banda asiàtica. Anar i tornar amb unes vistes magnífiques. Vaig fer el volt després de dinar en un dels restaurants que hi ha als baixos del famós pont de Galata. Val la pena, i més si tens taula exterior, per veure passar vaixells, o veure els pescadors al pont o als dos costats del riu.

Ahir m'hagués agradat anar a veure el partit de futbol del Besitkas, equip local, però no vaig poder comprar les entrades per internet i no em vaig voler arriscar a anar al camp i que ja no n'hi haguessin.

Abans d'anar al hostel vaig passar per un bar de xixes que havia trobat al Google maps, però quan vaig entrar i vaig veure que no hi havia ni déu, vaig decidir marxar. Els dos paios "curiosos" que eren a la porta d'entrada i que m'havien convidat a entrar en van insistir perquè em quedés a fer un te i xerrar amb ells (bé, amb un amb pinta de ionqui que parlava anglès), i així ho vaig fer. Vaig poder conèixer una mica millor Turquia i els turcs. I els que no són turcs que també són una pila.

Estambul 2: Palau de Topkapi.

 

Ahir vaig fer l'obligada visita al Palau de Topkapi, que fora un centre administratiu de l'imperi otomà de mitjans del segle XV a mitjans del segle XIX.

El palau es composa de diversos edificis separats per jardins i rodejats per una muralla bizantina.

A banda de visitar aquest palau, he anat a la Torre Galapa, creuant el Bòsfor, però encara a la part europea de la ciutat. I també he pogut entrar a la mesquita Eminönü, que m'ha semblat impressionant tot i que queda lluny de les més conegudes.

Bé, a banda d'aquestes visites m'he mogut força amunt i avall, passant pel basar de les espècies, l'edifici del servei postal, algun mausoleu...

Torre de Galata.

Mesquita de Eminönü.

El "temasu" del dimecres. Athenea - "Skalonga".

 

Aquesta banda skà turca la vaig conèixer fa prop de dues dècades, si no més, gràcies a un casset gravat que em van passar. Feia anys que no els escoltava, però amb l'excusa de trobar una cançó turca per als "temasus" dels dimecres, els he tornat a escoltar. De fet, no recordava ni haver vist cap dels seus videoclips. Només escoltava les seves cançons amb el casset.

Estambul (dia 1).

 

Doncs que fa unes hores que he arribat a Estambul, on hi passaré uns dies abans d'anar cap a la Capadòcia. He sortit de BCN al migdia i quan he arribat a Estambul ja era fosc. I això que només hi ha dues hores de diferència horària...

Arribar fins al hostel on m'allotjo, tocant al riu Bòsfor per la part europea (occidental), no ha estat gens fàcil. De fet, m'he posat bastant dels nervis veient que no me'n sortia. I és que no em funcionava l'ubicació i no he trobat ningú que m'informés a les estacions de metro per on he hagut de fer transbordaments.

Gent estranya que se m'apropava quan jo m'apropava a les màquines expenedores de bitllets de metro. Màquines que no acceptaven ni la targeta, ni efectiu. Màquines on suposadament podies comprar la targeta de transport per diversos dies i que, finalment, no es podia... 

Entre naps i cols he acabat arribant a l'hotel passades les 21:00, hora local. Amb el temps just de menjar a un lloc local per 2'5 euros una mica de pollastre a la brasa amb arròs i amanida, i després anar a fer un te i una xica a un cafè súper xulo al costat de la mesquita de Suleymaniye. A dalt d'una terrassa amb unes vistes espectaculars. Ja m'he oblidat del mal tràngol de l'arribada.

Poema de Nadal.

 

Arriba el Nadal,

tot ple d’alegria,

fem una postal

i aquesta poesia.

Ara que ve el fred

ens hem de tapar,

que surti el solet

i ens vingui a escalfar.

Mengem canelons,

sopa de galets

pollastre, torrons,

neules i bombons.

Fem cagar el tió,

i rebem els reis

ai quina emoció

venen en camells!!

El millor regal

ja me l’han portat

passar aquest Nadal

al vostre costat.

Bon Nadal!!!