El "temasu" del dimecres. Oques Grasses - "Cara de cul".

 

Si fa unes setmanes era el grup de Gandia Zoo, cantant en valencià, qui omplia el Palau Sant Jordi amb més de 15.000 persones, el passat cap de setmana els osonencs Oques Grasses van ser capaços de superar aquest registre, amb més de 18.000 espectadors. Una fita per a la música en català que demostra que la nostra llengua també pot aplegar multituds i ser un bon negoci.

Personalment, prefereixo els concerts en petit comitè, i amb preus més populars, però cal celebrar la fita, pel que representa per a la nostra llengua. 

Primera calçotada de l'any.

 

Ahir vam celebrar la primera calçotada de l'any a l'hort de l'avi de Viladecavalls. En un dia força fred, que el sol va mitigar mentre va ser present, vam gaudir d'una d'aquelles jornades d'excessos gastronòmics, etílics, i verbals. Bona companyia, bona teca, beguda de sobres, i molta tertúlia. Què més es pot demanar? Bé, sí, un foc a terra i una rotllana de cadires al voltant per fer-ho encara més especial.

Ai la censura!

 

Ha tornat a passar.I aquest cop a "la nostra", TV3. Un altre humorista, en aquest cas Manel Vidal, col·laborador del late night Zona Franca, que pateix l'ira dels censors arrel d'un gag on relacionava el PSC amb un partit de dretes fent servir el símbol nazi de l'esvàstica. El grafisme il·lustrava el comentari humorístic del Manel, per mostrar de forma exagerada que els projectes polítics del PSC (casinos, carreteres que destrueixen el territori, ampliacions d'aeroports en una ciutat ja sobreexplotada de turisme...) estan ben allunyats dels postulats progressistes.

Avui ha sortit el director de TV3 a confirmar que el cessament havia estat decisió personal seva, tot i que tothom sap, o intueix, que ha pres la decisió per pressions polítiques del govern, que a la vegada han rebut pressions per a l'aprovació dels pressupostos per part de dirigents del partit afectat, el PSC.

Ai la censura, valga'm déu quina tortura!

El "temasu del dimecres". Kaos Urbano - "Como Cantona".

 

Avui es compleixen 25 anys de la històrica puntada de peu del jugador francès del Manchester United a un aficionat racista i feixista que va insultar-lo des de la grada durant un partit a Selhurst Park, l'estadi del Crystal Palace. Aquella puntada li va suposar a Cantona una sanció de 9 mesos d'inhabilitació. Tanmateix, anys després Cantona encara afirmava que aquella puntada a un feixista era el millor que havia fet en la seva carrera com a futbolista.

El grup d'Alcobendas Kaos Urbano li va dedicar aquesta cançó punk-oi.

Cosificació i hipersexualització de menors als Gaudí.

 

Malgrat que em considero força cinèfil, mai m'han interessat gaire les gales de cinema. Tant se me'n fot si l'acadèmia tal o qual considera quins són els millors professionals del ram, o les millors pel·lícules. Sé que en la majoria dels concursos no sempre s'enduen els premis els millors, ja que hi ha força interessos amagats en la indústria.

Més enllà d'això, com que aquest cap de setmana es va celebrar l'entrega dels premis Gaudí del cinema català (bé, català i castellà), és inevitable no assabentar-se de premis i premiats ja sigui pels mitjans o per les xarxes socials.

I la meva entrada va relacionada amb  la merda de valors que transmet la gala a l'audiència. El glamour, la cosificació de les dones, la hipersexualització de menors... Cal que una nena de 14 anys (la guanyadora del premi a la millor intèrpret revelació, Carla Quílez) llueixi un modelet amb un escot que li arriba gairebé al melic deixant al descobert una bona part de la zona dels pits? Cal que la classe política dirigent catalana assisteixi a la gala amb uns modelets que més aviat semblaven disfresses, de les que prefereixo no saber el preu?

El veig un món tan allunyat al meu que em fa basarda només veure'l, i per això l'evito.

Tornem als carrers. Vaga, vaga, vaga!!

 

Dimecres 25 i dijous 26 torna a haver convocatòries de vaga del sector públic de l'educació a Catalunya. I ja en van... (he perdut el compte) en els darrers anys. S'ha d'acabar amb l'infrafinançament del sistema educatiu públic, i cal que sigui ja. Abans no sigui tard. Ens hi va el futur.

Una catalana, la dona més gran del món (115).

 

La catalana Maria Branyas Morera es va convertir el passat dimecres en la dona més gran del món, arrel del decés d'una monja francesa que encapçalava el rànquing de longevitat amb 118 anys! La Maria viu des de fa prop de 20 anys a una residència per a gent gran d'Olot, i se la veu estupenda tot i els seus 115 tacos.

Em fascina que hi hagi gent que pugui arribar a viure 115 anys. I que ho faci en un estat de salut digne. A la meva família, dels 4 avis, dos van morir poc abans dels 75, i els altres dos passats els 90. Loteria? Genètica? Tinc una tieta-àvia que acaba de fer 100!! 

El meu pare acaba de fer 80 anys i, després d'un bypass i d'una operació de pròstata sembla que torna a gaudir d'una salut de ferro. Signo per arribar el més lluny possible amb una salut mínimament digne, i quan hagi d'arribar l'hora, que sigui ràpid i a poder ser indolor. I, evidentment, que els anys de vida siguin plens d'alegries i de bones experiències. Molts anys de patiment tampoc paga la pena, no?