La catalana Maria Branyas Morera es va convertir el passat dimecres en la dona més gran del món, arrel del decés d'una monja francesa que encapçalava el rànquing de longevitat amb 118 anys! La Maria viu des de fa prop de 20 anys a una residència per a gent gran d'Olot, i se la veu estupenda tot i els seus 115 tacos.
Em fascina que hi hagi gent que pugui arribar a viure 115 anys. I que ho faci en un estat de salut digne. A la meva família, dels 4 avis, dos van morir poc abans dels 75, i els altres dos passats els 90. Loteria? Genètica? Tinc una tieta-àvia que acaba de fer 100!!
El meu pare acaba de fer 80 anys i, després d'un bypass i d'una operació de pròstata sembla que torna a gaudir d'una salut de ferro. Signo per arribar el més lluny possible amb una salut mínimament digne, i quan hagi d'arribar l'hora, que sigui ràpid i a poder ser indolor. I, evidentment, que els anys de vida siguin plens d'alegries i de bones experiències. Molts anys de patiment tampoc paga la pena, no?
Abans la gent gran era com un roure. Pot ser que sigui perquè estaven "vacunats" de tot i nosaltres estem massa protegits?.
ResponEliminaBona tarda, Risto.
Doncs és molt probable que l'estil de vida (alimentació, contaminació, medicació...) determini les possibilitats d'allargar més o menys la vida.
EliminaPer molts anys a la tieta-àvia. I salut per al teu pare!
ResponEliminaEn vida teva Xavier!
EliminaPorto molt malament això de veure que hi ha coses que em deixen de funcionar al cos. Vaja, que funcionen pitjor, no exagerem. Ho entenc, però em fot i no vull viure la degeneració. Així que no m'imagino arribant a aquestes edats, senzillament espero que no passi. Però també espero que, quan arribi l'hora, la cosa no s'allargui massa.
ResponEliminaHi ha gent passats els 90 que es troba prou bé físicament i mental. Si és així signo ara mateix. Evidentment, si és per fer-ho cascat, no paga la pena.
Elimina