Ahir vam celebrar la primera calçotada de l'any a l'hort de l'avi de Viladecavalls. En un dia força fred, que el sol va mitigar mentre va ser present, vam gaudir d'una d'aquelles jornades d'excessos gastronòmics, etílics, i verbals. Bona companyia, bona teca, beguda de sobres, i molta tertúlia. Què més es pot demanar? Bé, sí, un foc a terra i una rotllana de cadires al voltant per fer-ho encara més especial.
Tenien molt bona pinta!.😋
ResponEliminaBona tarda, Risto.
Una manera de menjar molt poc habitual. Sense coberts, mirant el cel i gaudint de gustos potents, tant pel que fa al calçot com al romesco (o salsa de calçot).
ResponEliminaParticularment m'agrada molt, però alguna tarda m'ha costat de pair.