Ahir, mentre sopava amb un grupet d'amics, em vaig emportar una bona sorpresa quan una parella d'amics em van proposar (a través d'un wattsap!) ser el padrí de la criatura que esperen. Evidentment, vaig acceptar, ja que són uns bons amics, i perquè tenim vincle des de fa prop de 30 anys amb l'un i 20 amb l'altra.
Sé que avui dia la figura del padrí és més simbòlica que res, però fa il·lusió que pensin en tu per ser una persona propera, amb qui fer vincle, amb un fill. Espero estar a l'alçada.
Des del passat 27 d'octubre de l'any passat tenia la bicicleta de carretera tancada a l'habitació esperant que passés el fred hivernal. Doncs avui he tornat a agafar-la per pujar al Coll d'Estenalles en un dia magnífic amb prop de 20 graus de temperatura al migdia quan he pujat, i un dia radiant de sol sense un sol núvol.
He sortit amb pantaló llarg i mallot de màniga llarga també, i per moments he pensat que podria haver sortit amb "culote" curt i els braçals per tirar avall quan passes calor.
No sé aquestes temperatures actuals es mantindran gaire temps, però si fos així, em sembla que la BTT començarà a agafar pols a l'habitació de les bicicletes.
Dissabte passat els Skatalà s'acomiadaven dels escenaris amb un concert antològic a la sala Paral·lel 62 de Barcelona. Un concert on van repassar els principals èxits dels seus 38 anys de trajectòria, en gairebé dues hores de concert. Van tancar el repertori amb un clàssic dels clàssics, l'Embolingats, en ple èxtasi col·lectiu, que vaig voler enregistrar com a record històric.
Aquesta tarda al Parlament s'han aprovat els pressupostos dels macroprojectes que destrueixen territori, contaminen, i promouen el joc, la prostitució i el narcotràfic, entre altres, amb els vots favorables del tripartit ERC, PSC, i En Comú Podem. Els pressupostos de la vergonya d'uns partits que es fan dir d'esquerres però que treballen per a la patronal, i contra el territori i els seus habitants.
Uns activistes s'han colat a dins de l'hemicicle i han desplegat una pancarta on s'hi llegia "Stop macroprojectes" amb l'únic suport, en forma d'aplaudiments, dels 4 representants de la CUP. Se m'està fent llarga la legislatura, entre projectes que malmeten el país, polítiques autonomistes, i col·laboració amb l'enemic.
Ahir els Skatalà van tocar per darrera (?) vegada a la sala Paral·lel 62 de Barcelona (per cert, una sala molt xula per als concerts) dins del marc del festival ska Rudecat, amb els Mosquito Bite i els The Cabrians, per aquest ordre, de grups teloners. Va ser un espectacle final apoteòsic, de prop de dues hores de durada, amb un públic (la majoria veterans) fidel, i entregat des del primer al darrer tema. Els Skatalà no van decebre i van oferir la majoria dels seus grans èxits, intercalant els missatges de comiat, consignes, i dedicatòries a mil i un artistes i companys de viatge ja morts o que els han marcat d'una manera o altra al llarg dels 38 anys de la banda.
Mai se sap amb els Skatalà si aquest concert serà realment el darrer o no, ja que no és el primer cop que anuncien la disolució i que es tornen a reunir, però les paraules del Quique (cantant) i l'emoció amb que les deia, feia pensar que sí, que aquest cop pot ser el definitiu. Bé, en tot cas, tots els fans dels Skatalà sabem que "Skatalà mai morirà"!
Ahir vaig anar al Centre Cultural de la meva ciutat (ara en diuen La Factoria Cultural, però per a mi sempre serà el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa) a veure el nou espectacle d'en Peyu, un dels referents humorístics del país. Ahir va omplir l'auditori per presentar l'il·lusionista, una obra on interpreta el paper d'un màgic al que se li complica l'espectacle ben aviat. Com a l'anterior obra d'"El Gallardo español", el Peyu mostra una gran capacitat interpretativa i camaleònica per posar-se en la pell de diversos personatges que interactuen entre sí, canviant el to de veu i mantenint llargs diàlegs entre fins a quatre personatges diferents.
A tall d'anècdota, us comento que ahir vaig seure en la butaca central a primera fila, i hi ha un moment de l'espectacle que el Peyu s'asseu a l'escenari de cara al públic, i el tenia a escassos metre i mig. No recordo haver-ho fet mai abans, però tampoc tinc una memòria gaire bona.
Qui m'havia de dir fa 12 anys quan vaig començar a escriure en aquesta finestra al món que és l'internet, que 12 anys després encara ho faria amb regularitat a través d'aquest bloc. Doncs deixeu-me que us digui que sembla que va ser ahir que començava, i em faig creus que ja hagin passat 12 anys i milers d'entrades. Us deixo algunes dades estadístiques d'aquest bloc:
Entrades totals: 3.364.
Entrades 2022: 216
Visualitzacions totals: 653.012
Visualitzacions darrer any: 166.000 (no ho acabo d'entendre)
Comentaris totals: 5.774
Comentaris darrer any: 704 aprox.
