Supremacistes catalanòfobs cobrant dels nostres impostos.

 

Avui s'ha viralitzat per les xarxes el vídeo d'una infermera andalusa que treballa a l'hospital Vall d'Hebron menystenint la llengua catalana i afirmant que no pensava treure's el títol C1 de català per poder fer les oposicions per a una plaça fixa a Catalunya.

Treballadores com aquesta noia n'hi ha un grapat a casa nostra, tot i que no acostumen a fer públic el seu menysteniment per la llengua d'aquí. Els catalans catalanoparlants ja estem acostumats, fins i tot resignats, a no ser atesos en la nostra llengua en molts àmbits, el sanitari entre ells.

Potser ens cal una mica més d'orgull i de valor per exigir els treballadors públics (com a mínim ja que els paguem amb els nostres impostos) que ens atenguin en la nostra llengua. Hem de perdre el (mal) costum de cedir sempre i canviar al castellà per una suposada "educació". Parlar la nostra llengua a casa nostra mai pot ser mala educació.

El "temasu" del dimecres. Los Mambo Jambo - "Baraba cumbero".

 

El passat dissabte vaig tornar a viure l'espectacle de Los Mambo Jambo, cinc anys després del darrer (i primer) cop, a la Sala Estraperlo de Badalona, el quartet de rock'n'roll, rocabilly, be bop, i altres, liderat per l'ex Rebeldes, Dani Nelo. Hora i mitja de música instrumental trepidant i magistralment executada. Uns artistes que omplen l'escenari amb la seva posada en escena i la seva experiència, i que contagien el ritme i les ganes de passar-ho bé. 

No acostumo a consumir aquest tipus de música a casa, però els concerts d'aquesta banda són pura tralla. Súper recomanables! Aviat toquen a l'Apolo.

Tots són iguals? Sí?

 

 

De vegades em pregunto quins són els principis èticosocials en que es basa la gent a l'hora de decantar-se per una opció política o una altra quan arriben les eleccions. Personalment, fa anys que voto la mateixa opció política, no sense debats interns, ja que tot i ser els més propers als meus ideals i principis, no sempre combrego amb tot el que fan, diuen, proposen, o deixen de fer, dir, o proposar.

No deixa de sorprendre'm que hi hagi gent que es declara d'esquerres i independentista però vota opcions polítiques que, una vegada i una altra, porten a terme polítiques, o pactes polítics, gens progressistes ni independentistes, si no tot el contrari.

Aquest cap de setmana hem tingut un gran exemple del que comento. Mentre els líders polítics de la CUP assistien a la manifestació contra el 4t Cinturó a Sabadell, el President de la Generalitat sopava amb el rei i el president del govern espanyol al Mobile World Congres, i diferents patums de Junts es reunien per dinar amb el corrupte d'en Pujol.

100 anys de la visita d'Albert Einstein a Terrassa.

 

Aquest passat divendres 24 es van complir 100 anys de la històrica visita del científic Albert Einstein a la ciutat de Terrassa, inclosa dins d'un periple de cinc dies per Catalunya, que també el va dur a Barcelona, Sant Cugat, l'Espluga de Francolí, el Monestir de Poblet...

En aquesta estada de cinc dies, Einstein va tenir l'oportunitat de conèixer alguns edificis emblemàtics de Catalunya, així com algunes institucions culturals, polítiques i educatives. A Terrassa va estar acompanyat, entre d'altres, pel president de la Mancomunitat de Catalunya, entitat que el convidava, Puig i Cadafalch, i van visitar l'ajuntament, les esglésies de Sant Pere.

Un orgull per a la ciutat que un dels principals científics, genis, de la humanitat visités la nostra ciutat fa 100 anys. Normal que siguem capital!

Habemus fillol.

 

Doncs res, que avui ha nascut el meu fillol, el Riu, i ha anat tot molt bé, i estic molt content i feliç, i espero que el Riu també sigui un nen molt feliç, i els seus pares també, i de pas tots vosaltres que llegiu aquesta entrada. Es maca la vida quan passen coses maques!

Visca la vida i visca el Riu!

Dimecres de sardines.

 

Si m'haguessin dit fa vint anys que algun dia gaudiria de valent menjant sardines a la brasa, amb pa amb tomàquet i vi negres, hagués dit que seria impossible. Fins no fa tants anys les sardines no m'agradaven gaire, i no podia suportar les espines petitones. Però ja veieu que la gent (i els gustos) canvia i cada cop m'agrada més menjar sardines d'aquesta manera. I, evidentment, el final del carnaval és un moment ineludible i tradicional. El dimecres de cendra, o dia de la sardina, es converteix en tradició. I m'encanta.

El "temasu" del dimecres. La Maria - "Mon vetlatori".

 

La Maria és una cantaora de l'Oliva, al País Valencià, que es va donar a conèixer a les xarxes socials i que comença a fer-se un nom dins de l'escena musical dels Països Catalans. Aviat serà a Barcelona, al Tradicionàrius, i segur que començarem a veure-la per pobles i ciutats del Principat més sovint. La veritat és que té una veu espectacular i que interpreta cançons amb una passió i una emotivitat que posen els pèls de punta.