Irlanda torna a regnar al Sis Nacions.

 

Irlanda es va imposar ahir al seu enemic històric, Anglaterra, a l'estadi Aviva de Dublin (26-19) en la cinquena i darrera jornada del torneig de les 6 Nacions, i d'aquesta manera es va proclamar guanyador del torneig, emportant-se a més el Gran Slam (ple de victòries, 5). El darrer títol es remuntava a l'any 2018 en què també es van endur el Gran Slam. Jornada rodona per al quinze del trèvol, que aconseguia el títol a casa, amb ple de victòries, i contra l'etern rival, en plena celebració de Sant Patrici, el patró de la nació irlandesa.

I per acabar-ho d'arrodonir, ahir el capità de la selecció irlandesa, Jonathan Sexton, es convertia en el màxim anotador de la història del Sis Nacions, arribant als 566 punt i superant el seu compatriota i antic capità, Ronan O'Gara (557).

Esclat de primavera.

Casa Nova de l'Obac.

 

Avui he sortit a fer el volt per pistes de la serra de l'Obac i he pogut comprovar com ha començat a esclatar la primavera, amb un verd intens i flors per tot arreu: als arbres, als prats, als camins... Un autèntic espectacle viure la natura en aquest període. 

Terrassa al fons, vista des de Can Colomer.

Homenatge a Guillem Agulló a BCN.

 

Ahir, dos anys després del previst degut a la pandèmia de la Covid, es va poder celebrar l'acte d'homenatge i memòria a la figura de Guillem Agulló, el jove de Burjassot de 18 anys que va morir apunyalat a la localitat de Montanejos a mans d'un feixista espanyolista un 11 d'abril de l'any 1993, aviat farà 30 anys.

Els artistes Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Maio, Pirats Sound Sistema, Ebri Knight, Opció K-95, Smoking Souls, Guineu (de Terrassa), Aina Torres i Jordi Montañez, Joina, i el pintor Quim Moya, van posar el seu granet de sorra dedicant cadascun d'ells un tema a la memòria del Guillem. Els parlaments van anar a càrrec del president d'Òmnium Cultural, Xavier Antic, dels directors de la pel·lícula "La mort de Guillem", i del Guillem Agulló, pare del Guillem, molt emocionat i agraït per les constants mostres de solidaritat i estima cap al seu fill i cap a la seva família.

El "temasu" del dimecres. Distorsión - "Bugi kojonudo".

 

Divendres passat vaig tornar a la Sala Estraperlo de Badalona (segon cop en dues setmanes) per anar a un concert d'una banda punk del País Basc amb 40 anys de trajectòria. Els Distorsión, de Barakaldo, van néixer al 1983 en plena febre del rock radical basc, i recordo que devien arribar a les meves orelles cap al 1992 quan feia 3r de BUP. De seguida em van agradar amb les seves cançons súper crítiques amb el sistema i un punt catxondes, i fent apologia de les drogues i l'alcohol.

Em va agradar veure que els actuals Distorsión no són una banda que s'arrossega pels escenaris si no tot el contrari. El cantant i baixista, i líder de la banda, voltant els 60 tacos, bon orador i amb una actitud molt punky divertida. Suposo que si hagués cultivat l'actitud punky autodestructiva ja no seria entre nosaltres, com és el cas d'un bon grapat de representants d'aquesta escena de la mateixa època.

El VAR torna a salvar el Barça d'un mal arbitratge.

 

Ahir al vespre el Barça va jugar al sempre complicat estadi de San Mamés, davant d'una afició bilbaïna molt excitada arrel de les darreres notícies difoses ala mitjans al voltant d'un suposat cas de suborn per part del Barça al que era tècnic del comitè d'àrbitres, Enríquez Negreira, en tres temporades, del 2016 al 2018.

Més enllà del cas Negreira, que caldrà comprovar, el Barça va estar a punt de tornar a perdre punts degut a males decisions arbitrals. Primerament amb el gol mal anul·lat per Gil Manzano a Raphinha per un inexistent fora de joc, que finalment va pujar al marcador gràcies a la intervenció del VAR. També va ser fonamental en l'anulació del gol de l'Athletic a deu minuts per al final, quan els bascos es van aprofitar d'unes mans de Muniain en una pilota dividida disputada amb Frank de Jong i que l'àrbitre no va apreciar tot i estar ben a prop. 

Segons alguns estadistes, de no ser pel VAR, el Barça només portaria dos o tres punts d'avantatge al Madrid, en comptes dels 9 que porta actualment. 

Quantes lligues podria haver guanyat el Barça en el passat si hagués existit el videoarbitratge? I encara tenen els sants collons de pensar que el Barça ha pagat diners per no res!!

22 anys sense l'Eugenio.

 

Avui que fa 22 anys que ens va deixar l'Eugenio, és un bon moment per recordar aquest acudit i riure una mica.

Centenari de l'assassinat de Salvador Seguí "El noi del sucre".

 

Tal dia com avui del 1923, moria a mans de pistolers de la patronal el líder anarcosindicalista Salvador Seguí, un dels principals líders de la CNT, impulsor de la vaga de la Canadenca, i activista per l'educació, la formació i la culturització de les classes treballadores.

Nascut a Lleida, va viure els primers anys de la seva vida a la capital del Segrià, i més tard va anar a viure amb la família a Barcelona, al barri del Raval. A Barcelona va connectar amb les idees revolucionàries llibertàries de Ferrer i Guàrdia, i Francesc Layret, fins a esdevenir secretari general de la CNT.

Hi ha versions contraposades sobre la posició de Seguí en el debat nacional. On no hi ha dubte és en el seu catalanisme, i el el seu radical combat de les posicions reaccionàries de la burgesia catalana.