Cas Negreira: Laporta posa els punts sobre les is.

 

Ahir Joan Laporta va oferir una roda de premsa de prop de dues hores de durada per donar explicacions i defensar el club pels atacs soferts després que la cadena SER i diversos mitjans gens barcelonistes destapessin un presumpte cas de corrupció esportiva pels pagaments fets pel club a l'empresa d'Enrique López Negreira al llarg de 17 temporades, sent aquest president del Comité Tècnic d'Àrbitres algunes d'aquelles temporades.

No poso la mà al foc per cap dels directius responsables al llarg dels 17 anys que es van fer pagaments a l'empresa d'aquest senyor, però té gràcia que el Real Madrid s'hagi personat com acusació en el cas. Per això ahir Laporta va titllar de cínics els de la capital del regne assegurant que ha estat el club més beneficiat per errades arbitrals, i quan tothom sap que històricament ha estat l'equip del règim, i ho continua sent. I sabent que reconeguts madridistes, des de socis a exjugadors o exdirectius, han dirigit durant un bon grapat d'anys l'estament arbitral, la federació de futbol, o la patronal del futbol professional (LFP).

Calia defensar-se dels atacs i dir-los a la cara que són ells els que sempre s'han beneficiat de les ajudes arbitrals i de tenir els poders de l'estat a favor.

Feliç dia mundial de l'art.

 

Els valors del Madrid.

 

Ahir a l'inici del partit de Champions entre el Madrid i el Chelsea, gran part de l'afició merengue va ovacionar el jugador uruguaià Fede Valverde, que dissabte passat va agredir amb un cop de puny al jugador del Vila-real Baena quan aquest sortia dels vestidors cap a la zona d'aparcament on hi havia l'autocar del seu equip. El migcampista blanc fins i tot va fer un gest d'agraïment cap als aficionats que li donaven suport.

Si no és ja prou patètica i lamentable l'agressió del jugador madridista a un rival, encara trobo més lamentable que hi hagi milers de persones donant suport a l'agressor i justificant-lo. Però què podem esperar d'una afició que celebrava amb una pancarta on hi diea "Mourinho, tu dedo nos señala el camino" després de l'agressió d'aquest a Tito Vilanova, posant-li el dit a l'ull, en un partit al Camp Nou? Els valors del madridisme...

Per cert, que encara no entenc com el Comité de Competició de la LFP, la Federació Espanyola de Futbol, o el CSD (Consejo Superior de Deportes) no han intervingut ja en aquest assumpte i han sancionat greument el jugador agressor. Bé, sí que ho entenc. Es tracta d'un madridista.

El "temassu" del dimecres. Flogging Molly - "Drunken Lullabies".

 

Els Flogging Molly són una banda nord-americana integrada per nets de la immigració irlandesa. En actiu des del 1997, han editat 6 àlbums d'estudi i diversos directes. Practiquen el reconegut punk-folk irlandès que combina els riffs de guitarra amb els violins, les flautes i altres instruments tradicionals irlandesos. Bona tralla tavernera.

30 anys amb Guillem Agulló.

 

Avui es compleixen 30 anys de l'assassinat del jove independentista antifeixista Guillem Agulló d'una ganivetada del nazi, Pedro Cuevas, encara en actiu políticament, i que no va passar ni quatre anys a la presó. 

La flama de l'antifeixisme continua ben viva als Països Catalans, en part, gràcies al record de la lluita del Guillem.

Ni oblit, ni perdó!

La primera mona.

 

Avui ha tocat exercir de padrí en la primera pasqua del Riu, i ho hem celebrat a Cerdanyola en família. Hi ha hagut mona (en forma d'ou de xocolata gegant), i regalet, i hem passat una magnífica jornada amb calçotada inclosa. També hem celebrat els 50 anys del pare de la criatura. Jornada rodona. Per cert, que avui he descobert que tinc al·lèrgia a les faves.

Pasqua aranesa.

 

Portalada de l'església de Viella.

Escric aquestes ratlles des de Viella, on estic passant uns dies de les vacances de Pasqua amb uns amics, entre muntanyes, neu, esglésies romàniques, i aranesos. Ja us explicaré més a la tornada.

Montgarri

Arròs