Avui el Pau, un company de feina de Castelló, ens ha portat unes quantes pilotes de frare, uns pastissets típics de Castelló que fins a dia d'avui no coneixia. De la mida d'una pilota de tennis (tot i que els fan més grossos també segons m'ha explicat), vindria a ser com un bunyol de pasqua obert amb crema pel mig. Una bomba de pastisset que m'he imaginat com un magnífic postre acompanyat d'una copeta de cava per tancar un bon àpat. Quines coses bones fem als Països Catalans!
Les monarquies, a Anglaterra, aquí, i arreu, a la brossa! Què s'han pensat aquests elegits de Déu!!
Avui coronen el nou monarca de l'imperi britànic, Carles III d'Anglaterra que substitueix la seva mare Elisabet, en una pomposa cerimònia a Londres.
Si el rei vol corona, corona li darem, que vingui a Barcelona i el coll li tallarem!!
Pocs plaers equiparables al de beure's una Guinness a Irlanda. I dic a Irlanda perquè no sap igual, ni té la mateixa textura una cervesa Guinness tirada al país d'origen que a qualsevol altre lloc. No em pregunteu per què, però la textura no té res a veure (i n'he tastat a més d'un lloc).
Durant aquests quatre dies d'estada a Dublin he pogut gaudir, com mai, d'aquest gran plaer que és veure Guinness. I de fer-ho en pubs tan veterans i autèntics com els que he estat. Rodejat de veterans en la majoria dels casos, però també de joves, famílies amb canalla, treballadors... Mirant un partit de futbol, de rugbi, de hurling, o una cursa de cavalls (també molt populars a Irlanda).
Nota de l'autor: ni totes les Guinness que apareixen en aquesta entrada són meves, ni totes les meves apareixen en aquesta entrada. ;-)
Si hi ha algun grup que representi la idiosincràsia i la cultura irlandesa, aquests són els The Dubliners, quintet de música d'arrel fundat l'any 1962 i que va tancar la seva trajectòria el 2012 després de 50 anys dalt dels escenaris. Una llàstima no haver-los arribat a veure mai en directe.
 |
| Molly Malone. |
Viatge nostalgicoalcohòlic a Dublin aprofitant el pont de l'1 de maig, 24 anys després de la meva primera, i única, estada de 4 mesos en aquesta ciutat. Des d'aleshores sempre havia tingut en ment tornar-hi alguna vegada, però ho havia anat posposant. M'he trobat una Dublin força similar al que recordava. Us deixo algunes imatges i quan pugui faig una entrada més extensa, que estic a punt d'agafar l'avió de tornada.
 |
| The Temple Bar. |
 |
| Saint Patricis Catedral. |
 |
| Estàtua de James Connolly. |
 |
| Manifestació de l'1 de maig. |
L'any 94 la Companyia Elèctrica Dharma va omplir el Palau Sant Jordi per celebrar el 25è aniversari de la seva fundació, i com dissabte passat, va comptar amb el bo i millor de la música catalana per col·laborar en alguns dels temes que van interpretar en aquell recital. Una de les joies d'aquell concert va ser aquest tema, inclòs al disc "L'Atlàntida" del 1992, amb la col·laboració dels empordanesos Sangtraït, una de les millors bandes de rock dur en català de la història.
Abans-d'ahir, diumenge, coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi, al Camp Nou es va disputar el partit de lliga entre el Barça i l'Atlético de Madrid (1-0). Aprofitant la coincidència, Òmnium Cultural va preparar un mosaic amb el lema "Comparteix el català" que el públic va mostrar coincidint amb la sortida al camp dels jugadors i el cant de l'himne. D'aquesta manera el club va tornar a mostrar al món sencer la seva sensibilitat envers la llengua nacional.
Personalment, hagués preferit algun lema força més contundent, de l'estil "El català, la nostra llengua", o "parla català, arreu, amb tothom, en tot moment", o "Defensa la llengua" amb el símbol dels Rolling Stones amb la senyera a la llengua... Tanmateix sembla que el català hagi de ser simpàtic per aconseguir que aquells que no el parlen ho facin. Jo prefereixo imposar-lo com es fa a la resta de països amb les diverses llengües oficials. Vull poder viure en català com viu un espanyol en castellà a Albacete, o un alemany en alemany a Frankfurt. Ni més, ni menys.
