Barça: sembla que ens ho passarem bé!

 

La lliga 23/24 porta cinc jornades, i tot i que el Barça va començar empatant al camp del Getafe a la primera, ha encadenat quatre victòries consecutives en les darreres quatre jornades, i és segon a dos punts del Real Madrid, que compta tots els partits disputats per victòries, en gran mesura gràcies, com de costum, a les ajudes arbitrals.

Un Barça que ha incorporat fins a cinc jugadors (Oriol Romeu, Gundogan, Íñigo Martínez, Joao Cancelo i Joao Felix) en aquest mercat d'estiu, per uns irrisoris (en comparació amb els grans clubs europeus) 3'4 milions d'euros, i que s'ha després d'un bon grapat de jugadors, alguns amb fitxes astronòmiques (com Busquets, Dembélè, Alba, Umtiti), i altres que no comptaven per a l'entrenador (Lenglet, Dest, Abde...), alhora que ha rebaixat massa salarial baixant el salari d'alguns dels integrants de la plantilla.

En definitiva, Xavi té actualment una plantilla força completa, amb gairebé totes les posicions doblades (dos jugadors de qualitat per a cada posició), i molt jove. A destacar la irrupció estel·lar del jove de la pedrera de 16 anys, Lamine Yamal, que amb un parell de partits ha tingut prou per mostrar el seu talent i la seva desimboltura al camp. Si deu ser bo que ja l'han fet debutar amb la selecció espanyola absoluta perquè no se'n vaig a jugar amb el Marroc, d'on és originari el pare.

Esperem que enguany veiem un Barça més competitiu a la Champions, que comença demà mateix. Afortunadament, enguany a la fase de grups el Barça ha quedat emparellat amb equips de menys nivell que el curs passat, i seria estrany que no passessin als vuitens de final. Veurem si mantenen a Europa el nivell que estan mostrant en aquest inici de lliga, i podem arribar una mica més lluny que en les darreres edicions.

Go Irish!!

 

Des del passat 8 d'aquest mes i fins al dissabte 28 d'octubre es disputa la 11a edició del Mundial de Rugbi a França. 20 seleccions es disputen el principal campionat internacional que en la darrera edició, al Japó, es van endur els sud-africans. Enguany les principals favorites són Irlanda, Sud-àfrica i França, tot i que mai es pot descartar les sempre competitives Nova Zelanda, Austràlia, Anglaterra, Escòcia o Gal·les.

Personalment, m'agradaria molt que fos Irlanda qui s'emportés el gat a l'aigua, ja que encara no han guanyat mai un mundial (de fet, només un equip europeu, Anglaterra, va ser capaç de guanyar-lo l'any 2003), i és una petita nació que viu el rugbi amb passió. I perquè hi vaig viure i treballar l'any 1999, any de mundial de rugbi també, i em vaig enamorar de l'esport i de la selecció irlandesa. 

Ahir Irlanda va jugar el seu segon partit del torneig, davant de Tonga, i va guanyar folgadament (59-16), deixant clar que són un dels principals candidats al títol. El primer partit també el van guanyar golejant Romania, tot i que fins que no s'enfrontin a una selecció més competitiva no sabrem el nivell real amb el que han arribat al mundial.

El temassu del dimecres. Fabulosos Cadillacs - "Siguiendo la luna".

 

El passat dijous, per fi, vaig complir un dels desitjos dels molts que em queden per complir, que era veure en directe els argentins Fabulosos Cadillacs. Va ser a un  Poble Espanyol ple a vessar, amb nombrosa representació argentina i llatinoamericana. Feia 6 anys que els Cadillacs no es deixaven veure per Barcelona (la darrera vegada va ser al festival Cruïlla) i hi havia moltes ganes entre el públic. Personalment també vaig gaudir molt el concert, sobretot quan feien les peces més populars del repertori, i en van fer la majoria ja que el concert es va allargar gairebé dues hores.

La banda, formada a Buenos Aires l'any 1985, continua formada per la major part dels seus membres fundadors, que voregen la 60a. Val a dir que encara es troben en plena forma i el Vicentico, el cantant, manté la seva característica, dolça, i inconfusible veu.

El tema "Siguiendo la luna" pertany a l'àlbum El León de l'any 1992, anys prolífics per a la banda en que van publicar gran part dels seus èxits internacionals.

Pedalant per l'Alt Empordà.

 

 

He passat el llarg cap de setmana de la Diada a la comarca de l'Alt Empordà, just a la frontera imposada entre l'estat francès i l'espanyol. Concretament a Empuriabrava, que pertany al municipi de Castelló d'Empúries. Com de costum he aprofitat l'estada per fer un volt amb la bici de carretera per la zona i m'ha sortit una ruta ben bonica d'uns 55 km., travessant vinyes, oliveres, i poblets: Castelló d'Empúries, Vilanova de la Muga, Peralada, Garriguella, Vilamaniscle, Rabós, i Mollet de Peralada.

Vilamaniscle.

Mollet de Peralada.

Mollet de Peralada.

Camí de Vilamaniscle a Rabós.

Vilamaniscle.

Garriguella.

Per sempre al record, "Herre".

 

L'Herre amb pantalons blaus.

 

 

Ahir ens va deixar, sobtadament i tràgica, víctima d'un accident de trànsit, la Roser Herreros "Herre", castellera dels Capgrossos de Mataró des dels inicis de la colla, i una bona amiga dels Minyons (a la foto en un viatge dels Minyons a Alcalá La Real l'any 2002).

De vegades la vida ens mostra el costat més fosc i amarg de l'existència. La mort d'un ésser estimat, sobretot quan no toca de cap de les maneres. és una de les experiències més cruels, tristes, inexplicables...

Ens queda el record etern de la gran castellera, sempre al peu del canó, sempre fidel als seus Capgrossos, i de la bona paia que va ser.

No puc deixar de pensar també en l'Eloi, el fill de 2 anyets de l'Herre, i en la parella, el Marc, a qui conec des que era un vailet, i la mare d'aquest, la Teresa. Capgrossos tots, i bellíssimes persones, amb qui m'havia relacionat molt en el passat. Espero que puguin dedicar-li a l'Herre moltes aletes tots plegats.

Ànims i una forta abraçada!

Enguany no comencem amb normalitat (vaja, alguns pocs).

 

Ahir va ser el primer dia del nou curs per a milers d'alumnes catalans, tot i que hi havia una vaga convocada per tres dels principals sindicats de l'ensenyament: Ustec, CGT, i la Intersindical. Segons la patronal, és a dir, el Departament d'Educació, tant sols l'1% dels docents va seguir la vaga. No puc posar el meu centre com a termòmetre de participació perquè acostumo a ser l'únic que fa vaga, però he de reconèixer que a la manifestació a Barcelona no vaig trobar-me cap mestre conegut, i això no m'havia passat mai a cap vaga docent.

Penso que era una bona oportunitat per als docents per donat un toc d'avís a la nova Consellera que ja n'estem farts d'esperar la reversió de les retallades i un increment substancial de la inversió en l'educació pública d'aquest país. També ho havien pensat els sindicats convocants, però el seguiment ha evidenciat que la majoria dels docents no ho pensava igual. Bé, jo fa temps que penso que la majoria dels docents passen de tot i no estan disposats a lluitar pels drets laborals i del sistema educatiu a canvi de perdre un part del seu sou. 

Tinc la desagradable sensació que cada any que passa el col·lectiu docent és una mica més dòcil i conformista, i l'esperit de lluita només el tenen un reduït percentatge de docents. Així ens va, i segurament, només pot empitjorar.

Mor Carme Junyent.

 

Aquest matí m'he assabentat de la trista notícia de la mort de Carme Junyent, als 68 anys, víctima d'un càncer de pàncrees. Una de les principals lingüistes del país, professora de la Facultat de Filologia a la Universitat de Barcelona, estudiosa de les llengües amenaçades, i activista per la llengua catalana. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2019, i deixa un extens llegat d'escrits sobre lingüística. DEP.