Enguany no comencem amb normalitat (vaja, alguns pocs).

 

Ahir va ser el primer dia del nou curs per a milers d'alumnes catalans, tot i que hi havia una vaga convocada per tres dels principals sindicats de l'ensenyament: Ustec, CGT, i la Intersindical. Segons la patronal, és a dir, el Departament d'Educació, tant sols l'1% dels docents va seguir la vaga. No puc posar el meu centre com a termòmetre de participació perquè acostumo a ser l'únic que fa vaga, però he de reconèixer que a la manifestació a Barcelona no vaig trobar-me cap mestre conegut, i això no m'havia passat mai a cap vaga docent.

Penso que era una bona oportunitat per als docents per donat un toc d'avís a la nova Consellera que ja n'estem farts d'esperar la reversió de les retallades i un increment substancial de la inversió en l'educació pública d'aquest país. També ho havien pensat els sindicats convocants, però el seguiment ha evidenciat que la majoria dels docents no ho pensava igual. Bé, jo fa temps que penso que la majoria dels docents passen de tot i no estan disposats a lluitar pels drets laborals i del sistema educatiu a canvi de perdre un part del seu sou. 

Tinc la desagradable sensació que cada any que passa el col·lectiu docent és una mica més dòcil i conformista, i l'esperit de lluita només el tenen un reduït percentatge de docents. Així ens va, i segurament, només pot empitjorar.