Dia mundial del docent (recomanació gràfica).

 

En aquest dia tan poc assenyalat, us comparteixo, especialment als pares, aquesta vinyeta de Forges que retrata una realitat cada cop més estesa: la manca de límits i d'atenció que pateixen moltes criatures.

El temassu del dimecres. Boom Boom Fighters & Cookah P. - "Passadís de ballar".

 

Els Boom Boom Fighters & Cookah P és una banda sorgida l'any 2021 a cavall de Girona i Mataró. El seu àlbum de debut, de títol "Family Things" és del mateix any, i ens presenta uns temes amb sons entre el roots reggae i el dancehall, el rap o el dub. 

Aquest passat diumenge van ser a Terrassa amb motiu de la diada de La Nova Atenes organitzada pels Minyons. Bon ritme per fer ballaruga i rapejar una mica. I en català!

Esport poc saludable.

 

Aquest dissabte es va celebrar al parc del Cadí-Moixeró la Ultra Pirineus, amb sortida a la localitat de Bagà. Els atletes han de recórrer una distància de 100 km. amb 6.600 m. de desnivell positiu. Una autèntica animalada només a l'abast de corredors molt, però molt molt, entrenats i avesats al patiment. Enguany a més, a la duresa implícita de la quantitat de quilòmetres i de desnivell acumulat, calia sumar-hi la forta calor que va fer aquest cap de setmana, fent més dura, si cap, la prova.

M'explicaven aquest matí unes alumnes a l'hora del pati que havien anat amb les seves famílies a passar el cap de setmana per la zona perquè alguns pares van córrer o bé la ultra (uns pocs), o bé les proves menys exigents (que no fàcils) de 21 i 42 km. I m'explicaven que un pare havia patit un gran malestar la nit posterior a la cursa, arribant a vomitar sang i havent d'anar a urgències.

Com a mestre especialista en educació física, em fa molta pena la tendència autosuperativa i competitiva que està agafant l'esport cada dia més i més. Les companyies que es lucren gràcies a l'esport, i els grans mitjans de comunicació, són els principals responsables d'aquesta tendència, amb la seva publicitat, i la projecció d'aquest tipus de proves on es porta el cos al límit. "Impossible is nothing" deia una coneguda marca de roba esportiva. "Just do it" proclamava una altra no menys popular.

Sembla com si la gent ja no en tingués prou amb anar a caminar una horeta al dia, sortir amb bici i fer un parell d'horetes, fer fúting, o anar al gimnàs per fer uns estiraments i gimnàstica sueca. O a nedar una estoneta, jugar un partidet de futbol o de bàsquet, o de pàdel... No, si no poden córrer una mitja marató ja no se senten realitzats. O si no fan més de 100 km. amb la bici no se senten prou ciclistes. 

Em pregunto per què no apareixen més especialistes (metges, preparadors físics, entrenadors...) posant el crit al cel davant d'aquesta tendència perillosa que està agafant la pràctica esportiva. Potser perquè es pensa més en clau negoci que no pas en la salut de la gent...

No oblidem. No perdonem.

 

De nou a lo meu.

 

Feia quatre cursos que, per A o per B, havia deixat de fer de mestre especialista d'educació física. Bé, fa quatre anys vaig compaginar la tutoria d'un tercer amb les classes d'aquesta matèria al meu grup i a un altre de tercer i l'únic quart que hi havia. 

Sempre he dit que a mi el que més m'agrada és fer de mestre de la meva especialitat, però també és cert que l'experiència de tutor ha estat excel·lent i que he tingut grups amb els que he gaudit molt i he tingut més satisfaccions que maldecaps. I el vincle que estableix el tutor amb els seus alumnes no és comparable amb el que pot establir un mestre especialista, tot i que per altra banda, l'especialista es relaciona amb molts més alumnes al tenir molts grups...

Bé, en tot cas, he tornat a "lo meu" i estic molt content de poder ajudar els alumnes a desenvolupar-se (físicament i cognitiva) a través de l'activitat física: el moviment, l'acció, l'expressió, l'esport...

El temassu del dimecres. Strombers + Pau Riba - "Mercè".

 

Avui tocava homenatjar el Ferran Gallart dels Strombers que va morir el passat divendres a causa d'un maleït càncer. Ho faig amb aquest tema extret del concert que van fer a Cardona per celebrar els 10 anys de la banda, on va aparèixer el també traspassat Pau Riba col·laborant en aquest tema, un dels més populars de la banda, amb els seus crits i balls. Dues figures de la música catalana que malauradament ja ens han deixat.

Una sèrie per als amants del bàsquet i l'NBA.

 

Fa unes setmanes que he començat a mirar la sèrie "Winning time, the rise of the Lakers dinasty", basada en l'ascens d'aquest emblemàtic equip californià a partir de la dècada dels 80, coincidint amb un canvi de propietari, i el fitxatge del mític Earving "Magic" Johnson. Els Lakers que portaven molts anys vivint a l'ombra dels mítics Boston Celtics van revolucionar la competició i van dominar-la durant uns quants anys. Els Lakers van influir notablement, a més, en l'expansió i popularització de la competició, que va incrementar les audiències i el seguiment als pavellons gràcies al nou concepte d'espectacle total en que es convertien els partits al seu pavelló, el Forum de Los Angeles, amb animació, cheerleaders, mascota, música, espectacles durant els temps morts i les pauses de joc, etc.