Per Tots Sants castanyes, i pel Roser també.

 

Declaro inaugurada la temporada de castanyes i moscatell (no es pot entendre les unes sense l'altre ni l'altre sense les unes), aquesta bonica tradició gastronòmica que antigament es feia quan començava a fer fred, però que avui dia es fa en màniga curta. Tanmateix, com que les castanyes m'encanten i l'altre dia les vaig veure al súper, vaig decidir encetar temporada. Un quilet de castanyes fetes al forn que reescalfo al microones cada cop que me'n menjo unes quantes. La castanya sempre calenta!!

Atac de Hamas a Israel.

 

Ahir el grup polític-militar de la franja de Gaza, Hamas, va llençar un contundent atac per sorpresa a territori ocupat per Israel, amb desenes de morts i imatges esfereïdores de linxaments públics i caceres de jueus. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va aparèixer als mitjans afirmant que estaven en estat de guerra i prometent venjança.

No deixa de sorprendre l'èxit de l'acció palestina, tenint en compte que Israel és potser el país més protegit del món i que tenen, segurament, els millors serveis d'intel·ligència del planeta. No descarto res en aquest conflicte, ni tan sols la possibilitat que a Israel li interessi aquest moviment palestí per justificar una resposta molt contundent per acabar amb l'amenaça contínua.

Sense ànim de justificar les matances i la crueltat dels atacs, no em puc estar de recordar que l'estat israelià porta més de 60 anys atacant, torturant, humiliant els palestins i ocupant territori d'aquests per ampliar el seu, davant de la inactivitat de la comunitat internacional. I és clar, entenc perfectament que la ràbia, la sed de revenja i l'ira de molts palestins es manifesti com ho ha fet ara.

Preus poc populars.

 

Avui dissabte se celebrava al carrer del Camí Fondo la 5à mosta de vins i tapes d'aquest cèntric carrer terrassenc. Ho he sabut perquè m'ho ha fet saber una amiga a través d'un grup de whatsapp. No hi he anat cap any, i suposo que no m'hi veuran mai mentre continuïn amb els preus actuals: 15 euros per 4 consumicions (ja sigui vi o tapa), és a dir, gairebé 4 euros per consumició. Suposo que cerquen un tipus de públic selecte i de poder adquisitiu alt, perquè d'altra manera podrien fer preus populars i cobrar no més de 2'5 euros per consumició. Segurament també tindrien benefici i podrien atreure i donar a conèixer a més gent els locals d'aquest carrer.

Prefereixo gastar-me els 15 euros en un menú, o comprar-me tres o quatre ampolles de vi, que els trobes de ben bons per aquest pressupost.

Dia mundial del docent (recomanació gràfica).

 

En aquest dia tan poc assenyalat, us comparteixo, especialment als pares, aquesta vinyeta de Forges que retrata una realitat cada cop més estesa: la manca de límits i d'atenció que pateixen moltes criatures.

El temassu del dimecres. Boom Boom Fighters & Cookah P. - "Passadís de ballar".

 

Els Boom Boom Fighters & Cookah P és una banda sorgida l'any 2021 a cavall de Girona i Mataró. El seu àlbum de debut, de títol "Family Things" és del mateix any, i ens presenta uns temes amb sons entre el roots reggae i el dancehall, el rap o el dub. 

Aquest passat diumenge van ser a Terrassa amb motiu de la diada de La Nova Atenes organitzada pels Minyons. Bon ritme per fer ballaruga i rapejar una mica. I en català!

Esport poc saludable.

 

Aquest dissabte es va celebrar al parc del Cadí-Moixeró la Ultra Pirineus, amb sortida a la localitat de Bagà. Els atletes han de recórrer una distància de 100 km. amb 6.600 m. de desnivell positiu. Una autèntica animalada només a l'abast de corredors molt, però molt molt, entrenats i avesats al patiment. Enguany a més, a la duresa implícita de la quantitat de quilòmetres i de desnivell acumulat, calia sumar-hi la forta calor que va fer aquest cap de setmana, fent més dura, si cap, la prova.

M'explicaven aquest matí unes alumnes a l'hora del pati que havien anat amb les seves famílies a passar el cap de setmana per la zona perquè alguns pares van córrer o bé la ultra (uns pocs), o bé les proves menys exigents (que no fàcils) de 21 i 42 km. I m'explicaven que un pare havia patit un gran malestar la nit posterior a la cursa, arribant a vomitar sang i havent d'anar a urgències.

Com a mestre especialista en educació física, em fa molta pena la tendència autosuperativa i competitiva que està agafant l'esport cada dia més i més. Les companyies que es lucren gràcies a l'esport, i els grans mitjans de comunicació, són els principals responsables d'aquesta tendència, amb la seva publicitat, i la projecció d'aquest tipus de proves on es porta el cos al límit. "Impossible is nothing" deia una coneguda marca de roba esportiva. "Just do it" proclamava una altra no menys popular.

Sembla com si la gent ja no en tingués prou amb anar a caminar una horeta al dia, sortir amb bici i fer un parell d'horetes, fer fúting, o anar al gimnàs per fer uns estiraments i gimnàstica sueca. O a nedar una estoneta, jugar un partidet de futbol o de bàsquet, o de pàdel... No, si no poden córrer una mitja marató ja no se senten realitzats. O si no fan més de 100 km. amb la bici no se senten prou ciclistes. 

Em pregunto per què no apareixen més especialistes (metges, preparadors físics, entrenadors...) posant el crit al cel davant d'aquesta tendència perillosa que està agafant la pràctica esportiva. Potser perquè es pensa més en clau negoci que no pas en la salut de la gent...

No oblidem. No perdonem.