Darrers dies del restaurant de La Mola?

 

Aquests dies ha sortit als mitjans que la Diputació de Barcelona té la intenció de no renovar el conveni amb els propietaris del restaurant de La Mola, la família Gimferrer, que fa 57 anys que porten el negoci. Un negoci que va començar com un modest bar regentat per un parell de matrimonis i una mula que transportava tot el necessari, i s'ha convertit en un restaurant d'uns 20 treballadors i una dotzena de mules. 

Evidentment, l'impacte mediambiental també ha augmentat degut a l'augment de l'afluència de visitants i de clients del restaurant. Un restaurant obert pràcticament els 365 dies de l'any, amb diversos torns per esmorzar i dinar, i fins i tot sopars dos o tres nits per setmana. Diuen que més enllà de l'impacte paisatgístic dels excursionistes, el restaurant està contaminant el subsol de la muntanya amb la gran quantitat de residus fecals que no es canalitzen, sinó que van a parar a fosses sèptiques que cal anar obrint de noves quan s'omplen. 

Personalment, he gaudit moltíssim del restaurant de La Mola, i mai havia concebut la possibilitat de perdre'l. De fet, sempre havia imaginat que en el futur, un cop jubilat, seria un dels meus passatemps. Tanmateix, reconec que em produeix un debat moral pel fet de saber que s'està destruint o contaminant l'entorn.

En tot cas, molt probablement no seré jo qui pugui decidir el futur d'aquest negoci/servei. Així que confio que els responsables de prendre la decisió la prenguin posant tots els elements, a favor i en contra, damunt la taula, i no en funció d'interessos particulars/lucratius.

Com una moto!

 

Doncs sí, amics i amigues, coneguts i conegudes, saludats i saludades, familiars i familiares..., avui faig 48 primaveres i em sembla que han passat volant a la velocitat d'una moto de Moto GP. Una cursa llarga amb moments de tota mena: revolts que quasi m'han fet caure de la moto; rectes interminables que han acabat arribant a la fi; moments d'excitació màxima i gaudi damunt la moto; motos que he deixat endarrera i altres que m'han passat pel costat amb un altre ritme; victòries i derrotes; moments d'alegria i moments de decepció; caigudes i aixecaments; etc., etc.

El temassu del dimecres. Madness - "C'est La Vie".

 

Feia 7 anys que els Madness no publicaven un àlbum amb noves cançons. Ara el presenten, sota el títol "Theater of the absurd", a comptagotes per les xarxes, i a finals de desembre tenen prevista una gira de presentació per diferents indrets de les illes britàniques. El 9 de desembre tinc previst veure'ls a Manchester, al pavelló AO Arena. Uns clàssics de l'ska-pop (cada cop més poperos malauradament).

La nova obra mestra d'Scorsese.

 

Ahir vaig tornar al cinema Catalunya després de moltes setmanes sense anar-hi, per veure la nova pel·lícula de Martin Scorsese, "Killers of the flower moon", en versió original subtitulada. Un llargmetratge de prop de tres hores i mitja de durada basat en una història real a la Nord-amèrica de principis del segle XX. En concret en un poblat de la comunitat índia dels Osage on acaben de trobar petroli, i aquest fet portarà molts nouvinguts interessats a fer fortuna.

Feia temps que no trepitjava una sala de cinema, i encara feia més temps que no m'hi estava tanta estona en una butaca, en silenci. De fet, abans d'anar-hi em preguntava a mi mateix si seria capaç d'aguantar-la, i si no em vindrien ganes de pixar o beure. Bé, de fet vaig anar preparat amb una ampolleta d'aigua per si les mosques... Doncs bé, heu de saber que ni la peli se'm va fer llarga, ni vaig tenir cap problema per aguantar les quasi tres hores i mitja sense necessitat d'anar al lavabo. Ara, l'aigua sí que em va anar bé.

Molt recomanable i des de ja una pel·lícula de culte. Pronostico una bona quantitat d'Òscars.

La quarta.

 

Ahir es va disputar la final del Mundial de Rugbi de França a Paris, a l'estadi Stade de France, entre les seleccions de Sud-àfrica i Nova Zelanda, els Springboks contra els All Blacks, amb victòria molt ajustada dels primers (12-11), en un partit molt igualat i disputat que podria haver-se decantat cap a una o altra banda fins al xiulet final. Els All Blacks van tenir una oportunitat a set minuts per al final amb un xut a pals després d'un cop de càstig, però el xutador neozelandès no va tenir fortuna i el xut va sortir lleugerament desviat a l'esquerra dels pals. 

Val a dir que els All Blacks van haver de jugar pràcticament tot el partit amb un jugador menys per expulsió del seu capità després d'un placatge il·legal, i tot i que els sud-africans també van patir una expulsió, aquesta va ser amb targeta groga i només van tenir el jugador fora del terreny de joc, també el capità, durant deu minuts.

Amb aquest triomf, Sud-àfrica encadena el seu segon mundial consecutiu, i ja en té quatre en total a les seves vitrines. És la selecció amb més títols mundials seguida dels seus rivals ahir, els All Blacks que es queden amb les tres que tenien. Per darrera els segueixen Australia amb dos, i Anglaterra amb un.

El proper mundial se celebrarà l'any 2027 a Austràlia.

El temassu del dimecres. The Doors - "The unknown soldier".

 

Impactant interpretació en directe d'aquest tema antimilitarista de l'any 1968 (fa 55 anys) al Hollywood Bowl. Aquesta peça estava inclosa a l'àlbum "Waiting for the sun", un dels més celebrats de la banda, del mateix any.

Diada de Santa Úrsula vibrant.

 

Ahir es va celebrar a Valls (Alt Camp) la tradicional diada castellera de Santa Úrsula. Les expectatives eren molt altes i les colles locals (Colla Vella i Colla Joves) van oferir un recital de grans castells amb una dosi elevada de rivalitat ja que el programa de castells que portaven ambdues colles era molt similar. Finalment, la Joves que va obrir plaça va signar la seva millor actuació històrica amb el 4d9, el 2d8 carregat, el 5d9f i el pd8fm. Per la seva banda la Vella signava una altra actuació de gran mèrit amb el 4d9, el 2d8 carregat, el 4d9fp i el pd8fm. Actuacions calcades amb l'única diferència del tercer castell. També van intentar sengles castells de 10 pisos: el 3d10fm la Joves, i el 4d10fm la Vella, però cap de les dues se'n va sortir.

Els amants del Concurs Casteller i de la competició diran que va guanyar la Vella. Personalment trobo que ho van fer igual de bé els uns com els altres, i que ambdues poden sortir satisfetes de plaça. Segurament més satisfeta la Joves pel fet d'haver trencat el seu sostre, per molt que molts castellers de la Vella se sentin triomfadors segons les bases del Concurs.

Un altre fet que pot enorgullir els castellers de la Joves és la gran quantitat de camises que van poder arrossegar a plaça. M'atreveixo a dir que fins i tot més que la Vella, que històricament sempre han estat més gent en les grans diades. No recordo haver vist mai una pinya tan enorme al costat vermell de la plaça. I tenint en compte que a la Joves sempre els ha costat arrossegar camises, aquest és un aspecte molt destacable i a tenir en compte de cara al futur. Serà capaç la colla Joves de mantenir aquesta gentada? Si fos així, pronostico uns anys de glòria per als vermells.