Doncs tocava acomiadar-se del restaurant de La Mola amb una expedició nocturna amb sopar, i ahir vam pujar un grupet d'amics per fer-ho. Una vetllada fantàstica menjant, bevent, rient... gaudint a la fi! Ens ha donat tantes bones estones aquest restaurant! Diumenge serà el darrer dia que obri, i ara la Diputació vol donar uns nous usos a l'espai, malgrat les protestes de milers d'usuaris (més de 15.000 signatures a favor de mantenir el restaurant).
El Sweet Caroline és una cançó del 1969 escrita i interpretada pel cantant nord-americà Neil Diamond, que actualment té 82 anys i pateix alzheimer. Tanmateix, fa uns dies li van retre un homenatge amb motiu del seu aniversari i va poder cantar un tros d'una cançó davant d'un auditori amb milers de persones emocionades.
Aquesta cançó l'he escoltat en alguns recintes esportius d'Anglaterra a la prèvia d'un partit o a la mitja part, i la majoria dels espectadors cantant la cançó a cor.
El jugador nord-americà Jabari Parker va decidir el partit d'ahir del Barça a Tenerife amb una cistella de tres punts a manca d'un segon per al final, amb el defensa enganxat a ell. Un triple de vuit metres que segellava la victòria culer i posava la cirereta personal a un gran partit on a més a més, va deixar una acció per al record, amb una esmaixada lateral amb un salt estratosfèric que semblava impossible.
En Jabari va arribar aquesta temporada de l'NBA després d'uns quants anys castigat per les lesions i on havia baixat força el seu rendiment. Va arribar a l'NBA l'any 2014, procedent de la universitat de Duke, amb gran expectació (número 2 del Draft), fitxant pels Milwakee Bucks, on va estar quatre temporades abans de començar un periple per diversos equips sense acabar de quallar.
Era una aposta arriscada per un jugador en hores baixes però amb una qualitat incontestable i amb l'inconvenient afegit de no conèixer el bàsquet europeu ni la lliga espanyola. Tanmateix, en poc més de quatre mesos de competició el nord-americà està començant a oferir mostres de la seva gran qualitat i de la seva integració a l'equip i a l'estil de joc. Tant de bo mantingui aquest creixement i pugui ajudar el Barça a guanyar títols aquesta temporada.
Quedes un divendes per sopar amb els amics i descobreixes, als teus 48 anys, que existeix un tall de carn anomenat "Tomahawk", un tall extret de les costelles davanteres de la vedella i que pot arribar a pesar més d'un quilo i mig. I que cuinat a la brasa està per llepar-se els dits. Per compartir, això sí!
Quan arriba el fred costa molt més animar-se a sortir amb la bicicleta. Tanmateix, en dies assolellats del cap de setmana ve de gust treure la pols de la bicicleta de muntanya per sortir a pedalar per algun dels múltiples camis de la serra de l'Obac. El passat diumenge vaig quedar amb el Xavi per fer una volteta d'un parell d'hores que ens va portar fins a dalt de la urbanització dels Caus pel camí de la Pineda, per després baixar per la pista que surt de davant del bar El Teix i que et porta molt a prop de la font dels Caus i la font de la Cirera, fins a la riera de Gaià, i novament a Terrassa per la carretera de Rellinars.
El passat dijous moria als 64 anys, a causa de les complicacions derivades d'un transplantament de fetge, el cantant del grup punk de Cornellà La Banda Trapera del Rio, grup pioner en l'escena punk catalana, originals de l'any 1976, fa gairebé 50 anys. Van arribar a participar en la 4a edició del festival Canet Rock l'any 1978, i al llarg de tots aquests anys van intercalar les etapes d'activitat amb les d'inactivitat. De fet, el Morfi Grei (de nom real Miguel Angel Sánchez Tenedor) era el darrer dels components originals de la banda.
Molt recomanable la pel·lícula documental "Venid a las cloacas" sobre la trajectoria de la banda.
Aquesta "Ciutat podrida" es condierada la primera cançó punk en català.
Ahir era un dels dies més esperats per a molta canalla. El dia que arriben els Reis de l'Orient carregats de regals i desfilen pels carrers del centre de la ciutat acompanyats de bandes de música, i tot un seguici de patges regalant caramels als que surten a rebre'ls.
Malauradament, enguany la pluja va fer acte de presència just a meitat de recorregut, i va deslluir força l'espectacle. Té nassos que haguem estat setmanes i setmanes sense veure ni una gota de pluja, i que precisament ahir, el dia que més gent es mobilitza a la ciutat per veure passar els reis de l'orient, descarregués una bona ruixada.
Tanmateix, la cavalcada no es va aturar ni suspendre, i va continuar tot i que a mig gas. Algunes bandes musicals no tocaven els instruments; la gent no s'ajupia gaire a agafar els caramels que quedaven molls a terra; els pobres patges amb prou feines llençaven caramels tot xops i morts de fred...
