Así, así, así gana el Madrí.

 

Estic acostumat a veure setmana rere setmana, temporada rere temporada, com els àrbitres ajuden el Real Madrid davant dels seus rivals, però el que va passar ahir a l'estadi Santiago Bernabéu feia temps que no ho veia en directe. 

En el partit que enfrontava als blancs, líders, contra l'Almeria, cuers, els andalusos es van avançar amb dos gols a la primera part, mentre el Madrid es topava una i altra vegada contra la defensa rival i el porter. 

Aleshores va començar el festival del VAR (videoarbitratge), amb una sèrie d'intervencions, sempre favorables als blancs, que van fer canviar per complet el signe del partit. Decisions molt controvertides per no dir del tot tendencioses a favor del Madrid. I així van anar caient els gols blancs després d'un penal més que dubtós precedit d'una doble falta als defenses de l'Almeria, un gol il·legal amb el braç de Vinicius, i el tercer i darrer quan passaven 9 minuts del temps reglamentari i amb l'Almeria totalment ko després de tantes decisions arbitrals en contra totalment injustes. 

Tampoc es pot oblidar que a l'Almeria li van anul·lar un gol, van perdonar-li la targeta vermella a Vinicius per una agressió a un defensa rival, i van perdonar l'expulsió de Carvajal per treure's la samarreta (groga) i celebrar-ho amb el públic (2a groga) en el gol que va significar la victòria blanca.

Escàndol històric.

Centenari de la mort de Lenin.

 

Tal dia com avui de l'any 1924 moria als 53 anys, Vladímir Ilitx Uliànov "Lenin" a la ciutat russa de Bolxie Gorki (antiga Unió Soviètica) com a conseqüència d'un vessament cerebral. Líder del sector bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, va promoure la revolta contra el govern burgès en el que popularment es coneix com la "Revolució d'Octubre" o "Revolució Russa", i va ser el primer dirigent de la Unió Soviètica (desembre de 1922) fins a la seva mort. 

Un referent clau per als moviments d'ideologia comunista-leninista, del qual podem trobar un bon grapat d'estàtues en honor a la seva persona a diferents països de l'òrbita soviètica. Encara es pot visitar el seu cos embalsamat al mausoleu que li van fer expressament a la Plaça Roja de Moscou.

Visca Sant Antoni i visca els Països Catalans!!

 

He descobert per les xarxes aquesta festa de Sant Antoni del poble de Pollença (Mallorca). Una festa que se celebra a diversos indrets dels Països Catalans, sense anar més lluny, a la localitat veïna de Matadepera on també planten i pelen un pi per acabar-lo grimpant. Tanmateix, aquí ho fan lligats i amb l'objectiu d'arribar a dalt de tot fins a tocar el pernil que hi han penjat, i fer-ho en el menor temps possible. 16 anys tenia el jove grimpador que va arribar primer dalt de tot a Pollença. Tant de bo poder anar-hi algun any per Sant Antoni!

Darrer sopar a La Mola?

 

Doncs tocava acomiadar-se del restaurant de La Mola amb una expedició nocturna amb sopar, i ahir vam pujar un grupet d'amics per fer-ho. Una vetllada fantàstica menjant, bevent, rient... gaudint a la fi! Ens ha donat tantes bones estones aquest restaurant! Diumenge serà el darrer dia que obri, i ara la Diputació vol donar uns nous usos a l'espai, malgrat les protestes de milers d'usuaris (més de 15.000 signatures a favor de mantenir el restaurant).

El temassu del dimecres. Neil Diamond - "Sweet Caroline".

 

El Sweet Caroline és una cançó del 1969 escrita i interpretada pel cantant nord-americà Neil Diamond, que actualment té 82 anys i pateix alzheimer. Tanmateix, fa uns dies li van retre un homenatge amb motiu del seu aniversari i va poder cantar un tros d'una cançó davant d'un auditori amb milers de persones emocionades.

Aquesta cançó l'he escoltat en alguns recintes esportius d'Anglaterra a la prèvia d'un partit o a la mitja part, i la majoria dels espectadors cantant la cançó a cor.

Jabari Parker.

 

El jugador nord-americà Jabari Parker va decidir el partit d'ahir del Barça a Tenerife amb una cistella de tres punts a manca d'un segon per al final, amb el defensa enganxat a ell. Un triple de vuit metres que segellava la victòria culer i posava la cirereta personal a un gran partit on a més a més, va deixar una acció per al record, amb una esmaixada lateral amb un salt estratosfèric que semblava impossible.

En Jabari va arribar aquesta temporada de l'NBA després d'uns quants anys castigat per les lesions i on havia baixat força el seu rendiment. Va arribar a l'NBA l'any 2014, procedent de la universitat de Duke, amb gran expectació (número 2 del Draft), fitxant pels Milwakee Bucks, on va estar quatre temporades abans de començar un periple per diversos equips sense acabar de quallar.

Era una aposta arriscada per un jugador en hores baixes però amb una qualitat incontestable i amb l'inconvenient afegit de no conèixer el bàsquet europeu ni la lliga espanyola. Tanmateix, en poc més de quatre mesos de competició el nord-americà està començant a oferir mostres de la seva gran qualitat i de la seva integració a l'equip i a l'estil de joc. Tant de bo mantingui aquest creixement i pugui ajudar el Barça a guanyar títols aquesta temporada. 

Tomahawk.

 

Quedes un divendes per sopar amb els amics i descobreixes, als teus 48 anys, que existeix un tall de carn anomenat "Tomahawk", un tall extret de les costelles davanteres de la vedella i que pot arribar a pesar més d'un quilo i mig. I que cuinat a la brasa està per llepar-se els dits. Per compartir, això sí!