Bella DePaulo (1953, Pensilvània) és psicòloga social, doctora per Harvard i autora de nombrosos llibres, com Singled Out: How Singles llauri Stereotyped, Stigmatized and Ignored, and Still Live Happily Ever After (Assenyalats: com els solters són estereotipats, estigmatitzats i ignorats, i tot i així viuen feliços per sempre) o l'últim, Single at heart (Solter de cor),
que aquest any es traduirà a l'espanyol. L'han definit com “la
principal pensadora i escriptora dels Estats Units sobre l'experiència
individual de ser solter”. La seva xerrada TED El que ningú no et va dir sobre les persones solteres té gairebé dos milions de visualitzacions.
DePaulo es
basa en dades de les ciències socials per desafiar els estereotips
sobre a solteria. Ha ofert seminaris i tallers, ha rebut premis com el
James McKeen Cattell i el Premi al Desenvolupament Científic
d'Investigació, té més de 150 publicacions acadèmiques i és membre del
departament de Ciències Psicològiques i del Cervell, a la Universitat de
Califòrnia Santa Bàrbara. Ens atén per videotrucada, amb molta energia,
malgrat ser, per a ella, gairebé l'una de la matinada.
A què es refereix amb l'expressió "solter de cor", que dona títol al seu llibre?
Tinc
70 anys, sempre he estat soltera i sempre ho seré. M'encanta ser
single, soc totalment feliç, soc soltera de cor. Els solters de cor
vivim millor així, és com tenim una vida més significativa, plena,
alegre i autèntica. Per a nosaltres, el risc no és el que perdem si no
posem una parella romàntica en el centre de les nostres vides, el risc
és el que perdríem si tinguéssim parella. O sigui, som feliços perquè
som solters, no malgrat això.
A
Espanya els solters de més de 50 anys són el 36% de la població, 14,4
milions de persones, tres milions més que fa 20 anys... ¿Creu que la
majoria de les persones madures —de 55 o 60 anys en endavant—, que són
solteres, ho són de forma elegida, o perquè la vida els ha portat a
això?
És
una combinació de les dues coses i no sé la proporció. Una de les raons
per les quals no sabem les proporcions és que aquesta idea de ser
solter de cor és bastant nova. Tinc 70 anys i quan estava creixent, no
vaig saber mai que existia aquesta opció, estimar, ser solter i voler
estar així. Fins i tot avui, per a moltes persones, això una revelació.
Quins creu que són els conceptes erronis comuns sobre la solteria en la vellesa?
Un
d'ells és que acabaràs sol, i aïllat i, de fet, per als solters de cor,
és al contrari: els encanta tenir temps per a ells mateixos, no es
preocupen per si estaran sols, sobreviuen en la seva solitud. Penso en
això com un superpoder, perquè si estàs còmode amb tu mateix, és molt
poc probable que et sentis sol, no et convertiràs en una caricatura
d'una persona gran aïllada. Fins i tot les persones solteres que no ho
són per voluntat pròpia, són menys solitàries que els estereotips, que
resulten exagerats. Encara que algunes persones viuen en solitud —això
és important i cal prendre-ho seriosament—, en centrar-nos tant en la
solitud caricaturitzem les persones solteres en la vellesa.
Té beneficis, envellir sent solter o soltera?
Sí,
envellir solter té beneficis. Molts no se senten gens sols, es
preocupen per les seves connexions amb altres persones i per ells
mateixos, perquè no posen mai una parella romàntica en el centre de les
seves vides. Sempre han estat cuidant i fent atenció a les persones que
els importen. Els estudis als Estats Units mostren que quan les persones
i les parelles es muden juntes o quan es casen, es tornen més insulars,
així que majoritàriament es fan atenció l'u a l'altre, però no fan
tanta atenció als seus amics, no truquen tant als seus pares… Així que
les seves vides socials es tornen més petites, mentre que les persones
solteres continuen fent atenció a les persones que els importen i això
significa que més endavant en la vida, és més probable que tinguin
aquelles persones allà per a ells.
Una persona vídua, per exemple, pot ser solter o soltera de cor, segons vostè…
Sí,
clar. Algunes persones vídues, per exemple, es van casar perquè van
pensar que ho havien de fer i potser van estar en matrimoni perquè
volien honrar el seu compromís. Però en realitat, en el fons, solters
haurien tingut una vida millor. De vegades les persones no es consideren
solteres fins que acaba un matrimoni o una relació romàntica compromesa
i després tenen temps per a ells mateixos. Arriben a descobrir qui són
realment, a part dels desitjos i empentes d'una parella romàntica, i pot
ser gairebé com tornar a casa amb si mateix.
És
el mateix per als homes que per a les dones? Sembla que sovint, quan
una dona acaba una relació de molts anys en la maduresa, sent
alleujament…
Almenys
als Estats Units, quan les dones es divorcien o enviuden en una etapa
posterior de la vida, descobreixen que els agrada la seva llibertat. Els
agrada no haver de sentir-se responsables de fer més del que els
correspon en la feina, especialment a la casa i en les cures, els agrada
tenir el seu propi espai i estar a càrrec de la seva pròpia vida.
Què diuen els estudis sobre els nivells de felicitat estant solters o casats a una edat madura?
Els
meus estudis favorits són els que segueixen persones solteres al llarg
de les seves vides. Cada any els pregunten: ets feliç?, quant?... A
partir dels 40 anys les persones solteres es tornen cada vegada més
felices. En canvi, si es pregunta a les persones aparellades en la
maduresa si són feliços amb la relació, no passa això, no millora la
seva felicitat. En la maduresa pots augmentar més la teva felicitat si
no tens parella.
Ser
“solter de cor” significa que no poses una parella romàntica en el
centre de la teva vida. Però això no significa que mai tinguis parella…
Això
varia de persona a persona. A alguns els agrada tenir cites, relacions,
sexe… Però no volen que això es converteixi en una relació romàntica
compromesa en la qual les seves vides quedin totalment interconnectades.
Hi ha maneres de parlar-ho, de tractar-ho. No volen pujar a l'escala
mecànica de les relacions: cites, mudar-se junts, casar-se i tota la
resta. Volen mantenir-se en els nivells baixos de l'escala.
Avui
dia hi ha centenars de tipus de relacions, monògames i no monògames. És
més fàcil ser solter actualment que fa unes dècades?
Sí,
clar! Les persones a qui els agrada tenir relacions no monògames
encaixen molt bé amb ser “solters de cor”. Aquest és un moment en què la
gent està explorant tipus de vida més diferents; viure sol, amb amics,
amb la família… Cada vegada més persones de totes les edats gaudeixen de
viure amb els seus amics.
En què es diferencia l'experiència de ser solter en la vellesa de la de ser solter a una edat més primerenca?
Cada
vegada és millor. Quan ets gran tens més confiança, estàs més segur de
tu mateix i és més fàcil en alguns aspectes. En primer lloc, hi ha més
persones solteres al teu voltant, especialment si ets dona. No és tan
estrany no tenir una parella romàntica si ets gran i solter. En segon
lloc, desapareixen totes aquelles pressions que pots sentir quan ets més
jove per formar parella. Les persones solteres en general tenen menys
probabilitats d'estar interessades a tenir parella a mesura que
envelleixen. Quan ets jove et fas amic de persones solteres, esteu tots
junts, tot és genial. Després comencen a aparellar-se i t'abandonen,
gairebé no els veus. En la vellesa, tens més amics quan ets solter,
molta més gent és soltera!
També
diu que els solters experimenten un creixement personal més gran i
aprenentatge durant la seva vida. Això potser és positiu en la maduresa i
la vellesa: és bo per al cervell, per a la salut…
Absolutament.
Si ets solter de cor, probablement hauràs tingut aquella mentalitat de
voler continuar aprenent coses noves i tenint noves experiències. I
llavors és una cosa que ja has desenvolupat quan arribes a una etapa més
avançada de la teva vida. Encara que les persones que no són solteres
de cor o les persones que han estat casades i ara són solteres una altra
vegada, podrien començar a descobrir això. Ja saps, potser abans ho
feien majoritàriament… Feien el que la seva parella volia o el que ells i
la seva parella van acordar. I ara poden mirar dins de si mateixos i
pensar en el que realment els interessa, el que volen aprendre, el que
volen fer. I pot ser meravellós.
Quin
consell donaria a les persones solteres en aquesta etapa de la seva
vida, que potser realment no volen ser solteres o que no ho són de cor?
Jo
diria que acceptis la teva vida de solter, que treguis el màxim profit
d'ella. Pensa en totes les coses que potser no faries si tinguessis
parella. Pensa en totes les coses, especialment si vas estar aparellat
abans, i en les coses que a tu t'agradaven, però a la teva parella no.
Pots aprofitar al màxim la teva vida fent totes les coses que potser
abans no podies fer. Abraça la solteria de veritat, no intentis fugir
d'ella!
