Avui hem celebrat a l'escola el dia del Medi Ambient. M'ha vingut al cap aquest tema dels ja desapareguts Discípulos de Otilia, del disc "Otílicos Perdidos" de l'any 1996 on denunciaven la hipocresia del sistema que parla de cuidar la terra però que se la carrega a marxes forçades.
Cada cop més necessari cuidar de la natura, tot i que n'hi ha que sembla que els parlis de ciència ficció...
ResponEliminaBona tarda, Risto.
Aquí hi ha uns pocs que volen viure a tot drap sense importar'ls-hi la degradació del planeta i els efectes negatius d'aquest desastre envers la resta de la humanitat.
EliminaCertament enaixó del canvi climàtic, l'hipocresia és la "virtut" essencial d'alguns dels que ens diuen que hi lluiten en contra.
ResponEliminaNomés cal veure els que defensen projectes com el Hard Rock, ampliacions d'aeroports, noves carreteres que travessen boscos... I tot per fer més i més calés (uns pocs).
Elimina