Singapur.

 

He passat les dues darreres nits del viatge a Singapur des d'on tinc el meu vol de tornada. Una petit estat al sud de Malàisia, que de fet havia estat part de la confederació malàia i que va esdevenir independent l'any 1965 i que ha tingut un creixement econòmic forçà destacat (per la qual cosa se la coneix com un dels tigres asiàtics, juntament amb Taiwan, Corea del Sud, i Hong Kong.

És un país barreja de races, cultures i religions: xinesos, malais, indis, i també un bon grapat d'occidentals que hi fan negoci. En anglès és molt fàcil sobreviure a Singapur.

Aquí hi tenen la seu alguns dels principals bancs asiàtics, i per l'estret de Singapur hi passen milers de vaixells cada setmana. S'hi veu a penes brutícia ni gent pobre als carrers. Això sí, els preus no són els de Malàisia ni molt menys. Tranquil·lament el doble i el triple que al país veí.

Jo aquests darrers dies he estat allotjat a prop de Little India, en un hostel d'aquell d'habitacions càpsula. He pogut conèixer la zona de la badia on hi ha el mític hotel de Bay Sanes i els jardins on hi ha els arbres gegants (artificials) amb els que fan espectacles de llums cada nit per als milers d'hotels embadalits.

Moure's per Singapur és força fàcil perquè hi ha un metro magnífic amb molta freqüència, i autobusos de dues plantes d'herència britànica. L'únic inconvenient és no tenir dades d'Internet.

La mesquita del Sultà.

Plaça de Mediona.

Hotel Fullerton.

Kuching, Sarawak, Borneo, Malàisia.

 

Assemblea nacional de Sarawak.

He passat les darreres quatre nits a la capital de l'estat de Sarawak, Kuching (ciutat de gats). Amb uns 400.000 habitants està situada a la banda més occidental de l'illa de Borneo, a uns 700 km. en línia recta de Singapur.

M'ha agradat molt aquesta ciutat pel conjunt de coses que s'hi poden fer, ja sigui a la pròpia ciutat o als voltants, l'oferta gastronòmica (a més he tingut la fortuna de coincidir amb la celebració del Festival de l'alimentació amb centenars de llocs de menjar d'arreu d'Àsia), l'ambient relaxat amb el riu Sarawak sempre present, la cultura (museus, temples, art de carrer), jardins, edificis històrics i de moderns...

I si et va la natura hi ha un bon grapat de parcs naturals entre els que destaca el de Bako, on hi van la majoria dels visitants a veure micos nassuts (jo no els vaig arribar a veure tot i que de lluny vam veure un que s'hi assemblava) i altres espècies.

També molts visitants s'arriben fins a la reserva d'orangutans de Semenggoh on es pot veure algun d'aquests, que viuen en llibertat, quan els responsables del parc els deixen menjar (plàtans) dos cops al dia. Jo vaig poder veure'n fins a tres.

El museu nacional de Sarawak val molt la pena també perquè és molt modern i està molt ben estructurat. En les diferents plantes t'expliquen la diversitat ètnica i geogràfica  de l'estat, així com les diverses cultures que han passat pel territori i quina és la situació política actual.

Jo m'he allotjat al barri xinès, súper a prop del passeig central del riu, davant de l'impactant edifici del Parlament de Sarawak. Passejar pel capvespre veient la posta de sol i les llums dels edificis il·luminats era tot un espectacle. I a més tenia un bon grapat de bars i restaurants a mà.

Mesquita de Bandaraya.

Festival del menjar.

Posta de sol amb la mesquita Índia.

Orangutan a la reserva de Semenggoh.

Museu nacional de Sarawak.

Al Parc Natural de Bako.

Miri, Sarawak, Borneo, Malàisia.

 

Les darreres tres nits les ha passat a Miri, la segona ciutat més poblada de la regió de Sarawak (ja he deixat Sabah), a la frontera sud de Brunei, que finalment no he visitat per les dificultats de transport.

Miri és la primera ciutat de Malàisia on es va obrir un pou per treure petroli és avall podeu veure el monument dedicat al lloc on es va perforar per primer cop), la principal indústria del país (la segona és l'oli de palma).

Malgrat ser una gran ciutat amb més de 300.000 habitants, em va semblar una ciutat força relaxada i de ritme general pausat. I així va ser la meva estada. De ritme lent, amb escasses visites: algun temple xinès destacable, la nova zona de passeig entre l'ajuntament (un edifici modern amb unes bones vistes des del terrat a la planta 10) i el mar, el mercat (com no), i també un centre comercial d'aquests enormes que tant agraden els malaios. Passegen per aquests llocs, suposo que per estalviar-se la calorada també.

Entremig, algun massatge, i cerveses Guinness en un bar molt proper al meu allotjament on també es menjava súper bé amb preus més que raonables.

Es miri com es miri jo he estat a Miri.

El bàdminton, esport nacional.

Monument al primer pou petrolífer.

Ajuntament de Miri.

Ambient a un centre comercial.

Crònica d'una no-excursió a les coves de Niah.

 

Aquest matí m'he aixecat ben d'hora, ben d'hora (a les 7:30) per anar a visitar les famoses coves de Niah, a uns 15 km. del poble de Batu Niah, i a uns 100 de #Miri, ciutat on m'allotjo.

Per arribar a l'estació de busos de Miri he demanat un Grab (l'Uber d'aquí) i en deu minutets ja hi era. Ha estat arribar i moldre, ja que a les 8:00 sortia un bus cap a Batu Niah. En hora i quaranta minuts hem arribat a la destinació, i he començat a sospitar que no em trobava encara al punt d'inici de l'excursió a les coves. Efectivament, mirant el Maps he vist que encara faltaven uns 15 km. per arribar a l'accés al Parc i les coves.

En el lloc on em trobava no es veien ni taxis, ni vans, ni camionetes, ni res per l'estil que anunciés les coves com a destí. He hagut de preguntar a un botiguer si entenia l'anglès per preguntar-li com arribar a les coves. Evidentment, impossible trobar un Grab per aquí. El paio ha preguntat a un altre paio si em podia portar i aquest m'ha demanat uns 40 ringits (uns 8 euros) per portar-me. Havia fet 100 km. en bus des de Miri per 3 euros i ara me'n demanaven 8 per 15 km.?

He intentat negociar una rebaixa però no hi ha hagut manera, així que he anat a voltar a veure si trobava alguna solució. He preguntat a un altre paio i li ha preguntat a un altre que m'ha demanat 50 ringits, encara més que l'anterior!

Total, que he pensat que calia pensar amb la panxa plena abans de decidir res i he anat a esmorzar per allà mateix. Mentre esmorzava he estat mirant alguns blocs amb experiències d'altres viatgers anant a les coves. I pel que comentaven, m'he anat desanimant a poc a poc. Que si una caminada prèvia de 3 km. i escaig per arribar a les coves. Que si coves sense visibilitat i amb alguns desnivells perillosos. Que si bastanta por anant sol perquè no et trobes ni déu per dins de les coves. Molta calor i humitat. Set...

Total, que m'he dit "a prendre pel cul les coves de Niah". A les 12:00 surt un bus de tornada cap a Miri, i només he d'esperar una horeta per aquí.

I ara us mostraré si es veuen coses interessants on menys t'ho esperes si pares atenció. Al lloc aquest hi havia un mercat de fruita i verdura petitó súper interessant, així que no m'he pogut estar i he tret la càmera.

Una paradista tenia una filla o neta petitona dins d'un farcell/bressol amb ventilador incorporat, i la tenia entretinguda amb el mòbil a les mans (no crec que la criatura tingués més d'un any i mig).

A la "parada" de busos, m"he trobat un noi que també esperava el bus per anar a Miri. Només em responia amb "ok" i "thank you", i després no sé què més m'ha dit perquè ho devia mirar al traductor prèviament.

Amb 34° i una humitat de l'hòstia, i el paio amb dessuadora!

I m'ha fet gràcia veure una família que baixava d'un cotxe tipus ranxera d'on han baixat fins a 7 persones adultes. Un és el de la foto en aquesta posició tan habitual de la gent del sud-est asiàtic (i de gran part d'Àsia).

De tornada a Miri la policia ens han aturat enmig de l'autopista per demanar la documentació del bus i del conductor. No sé si no ho veien gaire clar perquè ens han tingut una estoneta aturats comprovant els documents, i xerraven amb el conductor com interrogant-lo.

Fi