Fauna de l'illa de Borneo (Malàisia).

 

Al viatge m'he portat una càmera compacta amb un bon zoom que fa anys que tinc però que cada cop utilitzo menys. Només per quan sé que veure animals i els hauré de retratar en ocasions d'una mica lluny. Així va set al Parc Nacional de Bako, o a la reserva d'orangutans de Semenggoh. Amb el mòbil també vaig poder captar algun animal més, però la qualitat no sempre és bona.

Singapur.

 

He passat les dues darreres nits del viatge a Singapur des d'on tinc el meu vol de tornada. Una petit estat al sud de Malàisia, que de fet havia estat part de la confederació malàia i que va esdevenir independent l'any 1965 i que ha tingut un creixement econòmic forçà destacat (per la qual cosa se la coneix com un dels tigres asiàtics, juntament amb Taiwan, Corea del Sud, i Hong Kong.

És un país barreja de races, cultures i religions: xinesos, malais, indis, i també un bon grapat d'occidentals que hi fan negoci. En anglès és molt fàcil sobreviure a Singapur.

Aquí hi tenen la seu alguns dels principals bancs asiàtics, i per l'estret de Singapur hi passen milers de vaixells cada setmana. S'hi veu a penes brutícia ni gent pobre als carrers. Això sí, els preus no són els de Malàisia ni molt menys. Tranquil·lament el doble i el triple que al país veí.

Jo aquests darrers dies he estat allotjat a prop de Little India, en un hostel d'aquell d'habitacions càpsula. He pogut conèixer la zona de la badia on hi ha el mític hotel de Bay Sanes i els jardins on hi ha els arbres gegants (artificials) amb els que fan espectacles de llums cada nit per als milers d'hotels embadalits.

Moure's per Singapur és força fàcil perquè hi ha un metro magnífic amb molta freqüència, i autobusos de dues plantes d'herència britànica. L'únic inconvenient és no tenir dades d'Internet.

La mesquita del Sultà.

Plaça de Mediona.

Hotel Fullerton.

Kuching, Sarawak, Borneo, Malàisia.

 

Assemblea nacional de Sarawak.

He passat les darreres quatre nits a la capital de l'estat de Sarawak, Kuching (ciutat de gats). Amb uns 400.000 habitants està situada a la banda més occidental de l'illa de Borneo, a uns 700 km. en línia recta de Singapur.

M'ha agradat molt aquesta ciutat pel conjunt de coses que s'hi poden fer, ja sigui a la pròpia ciutat o als voltants, l'oferta gastronòmica (a més he tingut la fortuna de coincidir amb la celebració del Festival de l'alimentació amb centenars de llocs de menjar d'arreu d'Àsia), l'ambient relaxat amb el riu Sarawak sempre present, la cultura (museus, temples, art de carrer), jardins, edificis històrics i de moderns...

I si et va la natura hi ha un bon grapat de parcs naturals entre els que destaca el de Bako, on hi van la majoria dels visitants a veure micos nassuts (jo no els vaig arribar a veure tot i que de lluny vam veure un que s'hi assemblava) i altres espècies.

També molts visitants s'arriben fins a la reserva d'orangutans de Semenggoh on es pot veure algun d'aquests, que viuen en llibertat, quan els responsables del parc els deixen menjar (plàtans) dos cops al dia. Jo vaig poder veure'n fins a tres.

El museu nacional de Sarawak val molt la pena també perquè és molt modern i està molt ben estructurat. En les diferents plantes t'expliquen la diversitat ètnica i geogràfica  de l'estat, així com les diverses cultures que han passat pel territori i quina és la situació política actual.

Jo m'he allotjat al barri xinès, súper a prop del passeig central del riu, davant de l'impactant edifici del Parlament de Sarawak. Passejar pel capvespre veient la posta de sol i les llums dels edificis il·luminats era tot un espectacle. I a més tenia un bon grapat de bars i restaurants a mà.

Mesquita de Bandaraya.

Festival del menjar.

Posta de sol amb la mesquita Índia.

Orangutan a la reserva de Semenggoh.

Museu nacional de Sarawak.

Al Parc Natural de Bako.

Miri, Sarawak, Borneo, Malàisia.

 

Les darreres tres nits les ha passat a Miri, la segona ciutat més poblada de la regió de Sarawak (ja he deixat Sabah), a la frontera sud de Brunei, que finalment no he visitat per les dificultats de transport.

Miri és la primera ciutat de Malàisia on es va obrir un pou per treure petroli és avall podeu veure el monument dedicat al lloc on es va perforar per primer cop), la principal indústria del país (la segona és l'oli de palma).

Malgrat ser una gran ciutat amb més de 300.000 habitants, em va semblar una ciutat força relaxada i de ritme general pausat. I així va ser la meva estada. De ritme lent, amb escasses visites: algun temple xinès destacable, la nova zona de passeig entre l'ajuntament (un edifici modern amb unes bones vistes des del terrat a la planta 10) i el mar, el mercat (com no), i també un centre comercial d'aquests enormes que tant agraden els malaios. Passegen per aquests llocs, suposo que per estalviar-se la calorada també.

Entremig, algun massatge, i cerveses Guinness en un bar molt proper al meu allotjament on també es menjava súper bé amb preus més que raonables.

Es miri com es miri jo he estat a Miri.

El bàdminton, esport nacional.

Monument al primer pou petrolífer.

Ajuntament de Miri.

Ambient a un centre comercial.