A Terrassa ja tenim cinema amb llits.

 

El multisales Cinesa de la zona de lleure Parc Vallès ha anunciat que ha incorporat una nova oferta de llits a un parell de sales per poder veure la pel·lícula encara més còmodament. Els llits que estan situats a la primera fila de la sala tenen capacitat per fins a tres persones i tindran un cost extra a l'habitual d'una butaca (ja de per sí força car).

Fa molt temps que no vaig a veure cinema a aquest multisales. Primerament pel preu, en segon lloc perquè no acostumen a programar pel·lícules que m'interessin, i en darrer lloc perquè és als afores de la ciutat i cal agafar moto o cotxe per desplaçar-t'hi.

En tot cas, no em sembla mala idea aquesta de poder veure la pel·lícula com ho faries al sofà de casa amb les cames a la tauleta. Malauradament, segur que aquesta "pijada" la cobraran cara. Potser que en comptes d'oferir aquest tipus de "pijades", baixin el preu de les entrades i aconseguiran que més gent s'apropi a les sales de cinema.

Gukesh Dommaraju: el campió del món d'escacs més jove.

 

L'indi Gukesh Dommaraju es va convertir aquest dijous en el campió del món d'escacs més jove de la història a l'imposar-se, amb tant sols 18 anys, al fins ara campió, el xinès Ding Liren. Supera així en precocitat a Gari Kasparov que era fina dijous el campió del món més jove, al guanyar la copa del món del 1985 amb 22 anys.

El campionat, disputat a Singapur, es va decidir en la darrera de les 14 partides programades amb els dos contendents empatats amb 8 taules i 2 victòries cadascun. En la darrera i decisiva partida el jove indi va aprofitar una errada del xinès en el moviment 55 per acabar guanyant i emportant-se el títol.

Que Santa Llúcia els conservi la vista!!

 

Avui, la nit de Santa Llúcia voldria demanar-li a la santa Mare de Déu que conservi la vista dels àrbitres espanyols que, pobrets, hi veuen molt malament. Tan malament que sempre s'equivoquen a favor del Madrid i contra el Barça, casualment. A veure si no serà cosa de la vista sinó d'algun tipus de deformació professional... "Madriditis" potser? O nacionalmadridisme directament?

El temassu del dimecres. Cockney Rejects - "War on the terraces".

 

Els Cockney Rejects són una banda punk-rock formada a l'East End londinenc l'any 1977, una dècada molt fructífera al Regne Unit pel que fa al sorgiment de bandes de música de variats estils musicals com el punk, l'ska, el reggae, el soul... Els Cokney Rejecs eren un grup de joves seguidors de l'equip de futbol dels obrers, el West Ham, i fins i tot van compondre una cançó punk amb l'himne que ha esdevingut molt popular i s'ha acabat convertint en l'himne oficial del club.

Aquest "War on the terraces" inclosa a l'àlbum "Greatest Hits" de l'any 1980, descriu l'ambient de hooliganisme de finals dels 70's i principis dels 80's amb l'aparició dels skinheads (cap rapats) i la violència als estadis i a les afores dels estadis.

Vaig tenir l'oportunitat de veure els Cockney Rejects per primera vegada al viatge que vaig fer a Torí a principis de novembre, a la sala El Barrio, i el cantant i líder de la banda, únic membre original en actiu, s'acompanyava de dos mites de l'escena punk com són els baixista i guitarra (Olga) dels Toy Dolls.

El besavi i els rebesavis.

 

El Benet, l'Engràcia i el Miquel.

Aquesta foto és de la família materna, de l'any 1909 aproximadament, i hi apareixen el meu besavi (Benet) i els meus rebesavis (l'Engràcia i el Miquel), a la casa familiar de Viladecavalls. A la família Marcet al llarg d'un grapat de generacions a l'hereu l'anomenaven Miquel i la següent generació Benet, o a l'inrevés. El meu avi va ser el darrer Miquel de la nissaga, ja que ell només va tenir filles, i la següent generació ja no va continuar amb la tradició. Si la meva mare ho hagués fet, el meu germà gran s'hauria d'haver anomenat Benet, i algun dels seus bessons Miquel. Però són nous temps... Tanmateix a mi m'agraden ambdós noms.

Torna el derbi vallesà.

 

Demà diumenge es disputa a l'estadi de la Nova Creu Alta de Sabadell un nou derbi vallesà gairebé 15 anys després del darrer, amb victòria per als locals (2-0), quan els dos equips es van enfrontar també a l'estadi arlequinat quan competien a la 2a B.

El de demà és un partit de la 2a Federació (el que abans es coneixia com 3a) i d'entrada sembla que es presenta força igualat ja que ambdós equips es presenten en bona forma i bones dinàmiques de joc i resultats.

Vaig anar un bon grapat d'anys a veure el Terrassa FC a l'estadi. Vaig viure l'ascens a 2a A i els anys que va aguantar a la categoria. Ja fa prop de quinze anys que vaig deixar de ser soci i d'anar a l'Olímpic, però sempre segueixo l'evolució del club i si tinc l'oportunitat em miro alguns partits per la tele o a través de plataformes d'internet. Demà intentaré veure el partit si el donen per algun lloc. I espero que el Terrassa s'imposi a l'equip veí i que els 700 terrassistes que animaran l'equip des de les grades puguin celebrar-ho a casa del rival històric.

Amunt Terrassa!!

Records de Dublin.

 

Irlanda - Austràlia (3-23), Lansdowne Road, Dublin, 10-10-1999.

 

Aquests dies, intentant comprar entrades per algun partit del 6 Nacions de rugbi que es disputa anualment entre febrer i març, he recordat la gran fortuna que vaig tenir de viure uns mesos a Dublin l'any 1999, fa ja 25 anys, i de poder assistir a un parell de partits del 4a Copa del Món de Rugbi al vell i mític estadi de Lansdowne Road (construït el 1872 i clausurat el 31 de desembre del 2006) de la capital irlandesa, amb una capacitat de 49.250 espectadors.

No va ser difícil, al contrari del que passa ara, aconseguir entrades per al partit de la fase de grups entre Irlanda i Austràlia, i per als quarts de final entre França i Argentina. Simplement vaig haver d'anar a la tenda on es venien les entrades i fer una miqueta de cua, no gaire. I recordo que el preu era força assequible. De fet, fins i tot vaig convidar el Jordi Reixach, amb qui compartíem un piset en una zona d'habitatges de protecció social molt a prop de la Universitat de Trinity, al partit dels quarts de final.

En canvi, avui dia aconseguir entrades per als partits del 6 Nacions, excepte per als partits d'Itàlia, és pràcticament impossible. Tanmateix, no em resigno i continuo provant. I si no és aquest proper 6 Nacions serà l'altre. O l'altre. També és cert que miro de fer-ho coincidir amb algun cap de setmana que se m'ajunti amb un dia de lliure disposició del meu centre per poder anar més tranquil i trobar millors combinacions i preus de vols.

Us mantindré informats.