Belgrad (3).

 

Belgrad sona a música balcànica.

Doncs aquest matí, ben d'hora, ben d'hora, he agafat el vol de tornada cap a Barcelona des de l'aeroport de Belgrad. He deixat la capital de Sèrbia entre la boira i força fred (abans.d'ahir em va nevar una estona pel vespre). Ha estat una bona experiència conèixer una miqueta aquest poble del que n'hem sentit moltes coses i del que vam quedat astorats durant la guerra de l'antiga Iugoslàvia pels nivells de crueltat i odi que amb que van arribar a actuar contra croats, bosnis, kosovars... En tot cas, jo m'he trobat una gent força simpàtica i amable, i més enllà de la cridòria al pavelló del Belgrade Arena durant els partits de bàsquet del Partizan, no podria dir que m'hagin semblat un poble especialment carregat d'odi o violent. És més, també m'ha semblat un país molt segur i d'ambient relaxat. Molts bars i cafeteries per seure i petar la xerrada, i restaurants elegants, tradicionals o moderns. Ah, i a partir de l'1 de gener el transport públic urbà de Belgrad és totalment de franc. Tampoc és que fos gaire car, però ja no t'has de preocupar ni de comprar el bitllet.

Edificis bombardejats per l'Otan el 1999 que han volgut conservar.

Escenari a la Plaça de la República amb l'estàtua del Princep Mihail al bell mig.

Facultat de Filosofia.

Casa museu on va viure la Princesa Ljubica.

Mural a Haris Brkic, un exjugador del Partizan assassinat als 26 anys.

No sé si eren els meus ulls mig tancats aquesta matinada a l'aeroport, o un escamot de militars.

Sèrbia: Novi Sad.

 

Església del Nom de Maria.

He passat tres dies a Novi Sad, capital de la província de Vojvodina i la segona ciutat més poblada de Sèrbia (aprox. 300.000), a escassos 100 km. al nord de Belgrad. Ciutat industrial i força turística travessada pel riu Danubi.

Aquí he passat el cap d'any i any nou, entre restaurants, cerveseries artesanes, i visites culturals. Destaquen entre els llocs d'interès la fortalesa de Petrovaradin des d'on es tenen unes magnífiques vistes de la ciutat i del Danubi. També el centre històric de la ciutat amb l'església neogòtica del Nom de Maria amb una alçada de més 72 metres. La Plaça de la Llibertat, O la catedral de Sant Jordi.

Aquest cap d'any ha estat per als locals un punt agredolç degut a la mort de 15 persones fa poc més d'un mes a l'esfondrament d'una teulada de l'estació de trens central, ara tancada (vaig haver d'arribar per la de Petrovaradin).

A Novi Sad he tingut l'oportunitat de conversar amb gent local fent unes cerveses, i amb una colla de joves estudiants de Montenegro que estaven de vacances. Gràcies a aquestes converses he pogut conèixer millor el tarannà serbi i la història d'aquest país i dels fets tràgics de les darreres dècades. Divisions, guerres...

Porta a la fortalesa de Petrovaradin.

Vistes a Novi Sad i i al Danubi des de la fortalesa de Petrovaradin.

Plaça de la Llibertat.

El temassu del dimecres. Emir Kusturica & The Non Smoking Orkestra - "Bubamara"

 

Uns dels grans representants de la música balcànica moderna és el serbi (d'origen bosni) Emir Kusturica, guitarrista i director reputat de cinema. He tingut ocasió de veure'l una vegada en el Festival Cruïlla si no recordo malament, i havia de tornar a BCN pel festival del Mil·lenni del 2022 però van cancel·lar el seu concert pel seu suport a Putin, poc després de l'inici de la guerra a Ucraïna.

Nascut a Bòsnia i de tradició religiosa musulmana, es va acabar convertint al cristianisme ortodox i actualment té nacionalitat sèrbia, a banda de la francesa. En tot cas ell sempre ha dit que es considera iugoslau.

Belgrad (2).

Església ortodoxa de Sant Marc.

Doncs ja porto uns dies per Belgrad i potser que us comparteixi algunes de les fotos que he anat fent en les meves passejades i visites vàries. 

Aquí és barat el transport públic (busos i tramvies, el metro està en construcció) i pots comprar bitllets senzills (90 minuts de transbords), d'un dia sencer, per a una setmana,  mensual, o trimestral. Jo ho faig a través d'una aplicació mòbil i funciona molt bé. De fet, mai et demanen el bitllet físic i tampoc l'has de passar per cap lector. Simplement se'n refien que hagis pagat, i topar-te amb un revisor és pràcticament impossible. En tot cas, pel preu que té és molt econòmic.

Un dels inconvenients d'aquesta ciutat és el trànsit caòtic i les retencions constants. No importa l'hora. Retencions a tota hora. I si vas a peu als llocs cal anar amb molt de compte perquè va nevar fa poc i encara queda neu i gel a molts carrers. He vist alguna caiguda còmica fent visites.

Un dels llocs que cal visitar, a banda de l'antiga fortalesa, algunes catedrals ortodoxes, o el riu Danubi, és la tomba del general Tito, heroi nacional que va lluitar liderant l'exèrcit partisà contra els nazis, i que va presidir l'antiga Iugoslàvia durant prop de 45 anys un cop acabada la 2a guerra mundial. La tomba és troba a l'antiga casa d'estiueig de Tito, reconvertida en museu de Iugoslàvia, amb un repàs històric de la creació, evolució i dissolució d'aquesta república comunista.

Catedral ortodoxa de Sant Sava.

Escultura de Tito als jardins exteriors del museu de Iugoslàvia.

Tomba de Tito.

Molta música en viu als restaurants tradicionals.

Vistes des de la torre Cardos, al barri de Zemun.

Torre Cardos, a Zemun.

Quan tornarà l'exèrcit a Kosovo?

Una de les portes de l'antiga fortalesa.

Belgrad (1).

 

Ahir vaig arribar a Belgrad, la capital de Sèrbia, on passaré uns dies d'aquestes vacances d'hivern. La primera impressió, només sortir de l'aeroport, és que el trànsit és caòtic, que fa més fred que a Terrassa, i que van uns 30 anys pel darrere a nivell de modernitat.

Abans d'arribar al hostel on m'allotjo vaig parar a dinar al centre, a un restaurant tradicional anomenat Tri Sesira on feien plats típics i hi havia música en directe de bandes locals. Dic bandes perquè en l'estona que vaig estar per dinar vaig veure, com a mínim, tres bandes de música tradicional. A destacar la fanfàrria de gitanos que van entrar tocant música balcànica i que van tocar uns quants temes a dins amb un escàndol considerable.

Al vespre tenia entrada per anar a veure el partit de bàsquet entre el Partizan i el Fenerbahçe, i tot i que vaig sortir amb força temps del hostel, per poc que no arribo a l'hora. Vaig haver de fer alguns transbords per arribar al Belgrade Arena, i el darrer autobús que vaig agafar vaig haver d'empènyer fort per aconseguir un forat al costat de les portes. Era això o arribar tard al partit...

Trobar la meva localitat al pavelló tampoc va ser cosa fàcil (l'entrada estava en serbi), i quan per fi vaig esbrinar quin era l'accés, vaig comprovar que el pavelló ja era ple i que era inviable arribar fins a la meva localitat (els accessos eren plens de gent dempeus sense localitat). Així que vaig haver de conformar-me veient el partit des d'unes escales d'accés a les grades.

Viure l'ambient d'un pavelló amb més de 20.000 aficionats del Partizan que no deixaven d'animar el seu equip va ser increïble. Van empènyer els seus a la victòria en un partit que sempre van controlar els locals, tot i que amb diferències no molt amples.

El temps passa volant.

 

Doncs avui la neboda petita arriba a la majoria d'edat (18) i a mi em sembla que fa res encara l'agafava en braços. Res, llei de vida. Tinc la gran fortuna de viure a la mateixa ciutat que tots els meus nebots i de veure'ls sovint. Tant de bo sempre sigui així. De moment aquesta em segueix les passes i ha triat estudiar per mestre! No recordo haver penjat fotos dels nebots mai al bloc, per respecte a la seva intimitat i privadesa, però avui l'ocasió s'ho mereixia.

Demà seré a...

 

Demà al vespre, si no hi ha contratemps, seré dins d'aquest pavelló on tot aficionat al bàsquet voldria ser-hi algun cop a la vida. Ja us explicaré.