El temps passa volant.

 

Doncs avui la neboda petita arriba a la majoria d'edat (18) i a mi em sembla que fa res encara l'agafava en braços. Res, llei de vida. Tinc la gran fortuna de viure a la mateixa ciutat que tots els meus nebots i de veure'ls sovint. Tant de bo sempre sigui així. De moment aquesta em segueix les passes i ha triat estudiar per mestre! No recordo haver penjat fotos dels nebots mai al bloc, per respecte a la seva intimitat i privadesa, però avui l'ocasió s'ho mereixia.