Comença el 2025 i el Barça continua sotmetent el R. Madrid. (2-5 a la final de la Supercopa).

 

Ahir al vespre es va disputar la final de la Supercopa d'Espanya a Yeda (Aràbia Saudita), que ja té collons la cosa, i el Barça va tornar a fer un bany històric al Real Madrid (2-5) amb un nou recital de joc de l'equip de Hansi Flick. Amb un bon grapat de joves menors de vint anys i uns quants més no gaire més grans. Ahir, ni l'àrbitre va poder ajudar els blancs tot i que ho va provar del dret i del revés: no assenyalant una clara falta de Vinicius a Casadó en la jugada del primer gol dels blancs; no xiulant el claríssim penal de Camavinga a Gavi (tot i que el VAR el va fer rectificar); no expulsant dos jugadors dels blancs, Camavinga i Vinicius, que mereixien la segona targeta groga; etc.

El Barça va controlar en tot moment el partit i va saber defensar-se amb ordre quan Gil Manzano va expulsar el porter polonès, Zczcesny, per un possible contacte amb el peu de Mbappé, que va acabar amb falta molt propera a la frontal de l'àrea i el segon i darrer gol dels blancs, i del partit.

L'eufòria es va desfermar entre l'expedició culer (des del maig del 2023 que no es guanyava un títol, que ja suma 100 entre tots els títols oficials) que ho va celebrar a la gespa de l'estadi amb els aficionats saudites. També va aparèixer un eufòric Laporta que es va sumar a la celebració alçant la copa envoltat, i amb la complicitat, dels jugadors.

I ara a per més. No n'hi ha prou! Visca el Barça i visca Catalunya!!!

Botifarra per a Espanya.

 

Dijous el Barça va jugar a l'Aràbia Saudita les semifinals de la Supercopa d'Espanya contra l'Athlètic de Bilbao (2-0, i final diumenge contra el Madrid). A la prèvia del partit les càmeres van captar la imatge del president Laporta arribant a la llotja i celebrant, amb una botifarra prou escandalosa acompanyada d'un crit eufòric, la decisió del CSD (Comité Superior d'Esports) de tombar la prohibició dels dirigents de La Liga d'inscriure els jugadors Dani Olmo i Pau Víctor. Una batalla que l'actual junta del Barça dirimeix contra els dirigents espanyolistes i ultres de La Liga i de la Federació Espanyola de Futbol, i que el passat dijous va sortir guanyador.

Hi ha qui va criticar l'actitud i el gest de Laporta per poc assenyat i fora de lloc. Personalment em penso que jo hagués reaccionat si fa no fa de la mateixa manera. El futbol espanyol està controlat per dirigents ultraespanyolistes i seguidors del Real Madrid, molt catalanòfobs i anti barcelonistes. Aquests es mereixen una botifarra i molt més. A prendre pel cul!

Matant el mono de piscina.

 

Aquestes festes els del club on vaig a nedar han aprofitat per fer una reforma integral de la piscina, i van haver de tancar-la durant prop de dues setmanes. Afortunadament, van coincidir els dies amb el meu viatge, així que no ha estat una espera gaire llarga. El dia abans de la reobertura vaig anar al club a fer una estona d'spa (aigua freda i calenta, i bany turc) i quan acabava vaig apropar-me al meu amic Miquel que fa anys que treballa a la piscina del Qsport, i vaig demanar-li si podia fer una preestrena el dia abans de la reobertura. I dit i fet, vaig llençar-me a l'aigua malgrat encara estava uns quants graus per sota del que ha de ser (22º o 23º, i ha d'arribar als 29º aprox.). Van ser un parell de llargs, i vaig demanar-li que aprofités per gravar la seqüència, aprofitant que no hi havia altres socis a la piscina (per qüestions de privadesa i tal). I aquí teniu, una mica resumit i alentit, el resultat.

El temassu del dimecres. Dagoll Dagom - "Himne dels pirates".

 

Coincidint amb el centenari de la mort d'Àngel Guimerà, la companyia teatral Dagoll Dagom s'acomiada dels escenaris després d'una trajectòria de 50 anys, reposant Mar i Cel, la peça teatral que els ha donat més èxit (com a mínim de públic), de l'autor vendrellenc, tot i que nascut a Tenerife. Amb Mar i Cel posen punt i final a una trajectòria d'èxit, i d'haver posat el musical en català a l'aparador dels grans musicals mundials.

Personalment he vist l'obra un parell de cops. El darrer l'any 2014, que hi vaig portar la neboda gran quan tenia 11 anys. Ara hi tornaré a anar, al maig, amb els germans d'aquesta, que no han vist mai l'obra, i que no pot ser que no ho facin abans que s'acomiadi la companyia.

Belgrad (3).

 

Belgrad sona a música balcànica.

Doncs aquest matí, ben d'hora, ben d'hora, he agafat el vol de tornada cap a Barcelona des de l'aeroport de Belgrad. He deixat la capital de Sèrbia entre la boira i força fred (abans.d'ahir em va nevar una estona pel vespre). Ha estat una bona experiència conèixer una miqueta aquest poble del que n'hem sentit moltes coses i del que vam quedat astorats durant la guerra de l'antiga Iugoslàvia pels nivells de crueltat i odi que amb que van arribar a actuar contra croats, bosnis, kosovars... En tot cas, jo m'he trobat una gent força simpàtica i amable, i més enllà de la cridòria al pavelló del Belgrade Arena durant els partits de bàsquet del Partizan, no podria dir que m'hagin semblat un poble especialment carregat d'odi o violent. És més, també m'ha semblat un país molt segur i d'ambient relaxat. Molts bars i cafeteries per seure i petar la xerrada, i restaurants elegants, tradicionals o moderns. Ah, i a partir de l'1 de gener el transport públic urbà de Belgrad és totalment de franc. Tampoc és que fos gaire car, però ja no t'has de preocupar ni de comprar el bitllet.

Edificis bombardejats per l'Otan el 1999 que han volgut conservar.

Escenari a la Plaça de la República amb l'estàtua del Princep Mihail al bell mig.

Facultat de Filosofia.

Casa museu on va viure la Princesa Ljubica.

Mural a Haris Brkic, un exjugador del Partizan assassinat als 26 anys.

No sé si eren els meus ulls mig tancats aquesta matinada a l'aeroport, o un escamot de militars.

Sèrbia: Novi Sad.

 

Església del Nom de Maria.

He passat tres dies a Novi Sad, capital de la província de Vojvodina i la segona ciutat més poblada de Sèrbia (aprox. 300.000), a escassos 100 km. al nord de Belgrad. Ciutat industrial i força turística travessada pel riu Danubi.

Aquí he passat el cap d'any i any nou, entre restaurants, cerveseries artesanes, i visites culturals. Destaquen entre els llocs d'interès la fortalesa de Petrovaradin des d'on es tenen unes magnífiques vistes de la ciutat i del Danubi. També el centre històric de la ciutat amb l'església neogòtica del Nom de Maria amb una alçada de més 72 metres. La Plaça de la Llibertat, O la catedral de Sant Jordi.

Aquest cap d'any ha estat per als locals un punt agredolç degut a la mort de 15 persones fa poc més d'un mes a l'esfondrament d'una teulada de l'estació de trens central, ara tancada (vaig haver d'arribar per la de Petrovaradin).

A Novi Sad he tingut l'oportunitat de conversar amb gent local fent unes cerveses, i amb una colla de joves estudiants de Montenegro que estaven de vacances. Gràcies a aquestes converses he pogut conèixer millor el tarannà serbi i la història d'aquest país i dels fets tràgics de les darreres dècades. Divisions, guerres...

Porta a la fortalesa de Petrovaradin.

Vistes a Novi Sad i i al Danubi des de la fortalesa de Petrovaradin.

Plaça de la Llibertat.

El temassu del dimecres. Emir Kusturica & The Non Smoking Orkestra - "Bubamara"

 

Uns dels grans representants de la música balcànica moderna és el serbi (d'origen bosni) Emir Kusturica, guitarrista i director reputat de cinema. He tingut ocasió de veure'l una vegada en el Festival Cruïlla si no recordo malament, i havia de tornar a BCN pel festival del Mil·lenni del 2022 però van cancel·lar el seu concert pel seu suport a Putin, poc després de l'inici de la guerra a Ucraïna.

Nascut a Bòsnia i de tradició religiosa musulmana, es va acabar convertint al cristianisme ortodox i actualment té nacionalitat sèrbia, a banda de la francesa. En tot cas ell sempre ha dit que es considera iugoslau.