Pablo Hasél, 4 anys entre reixes.

 

Es compleixen 4 anys que el puto estat espanyol té pres el raper lleidatà Pablo Hasél per cantar les veritats sobre la monarquia corrupta que Franco va elegir com a garantia de continuïtat del seu llegat al capdavant de l'estat. Una injustícia més d'aquest estat demofòbic, corrupte i podrit, que mai va fer la transició democràtica que alguns pregonen. Els carrers són plens de polítics i empresaris corruptes, estafadors varis, policies torturadors, un rei emèrit que s'ha fet multimilionari a base de corrupció i frau vivint a cos de rei, mai més ben dit, a l'Aràbia Saudita, etc., etc.

Llibertat Pablo Hasél!!

El Búnquer a Terrassa.

 

Ahir la Factoria Cultural va rebre els protagonistes del podcast "El búnquer", en Peyu, en Jaïr Domínguez i la Neussi, que van fer doblet de funcions (tarda i vespre) amb el capítol dedicat a la cantant d'òpera catalan ja traspassada, Montserrat Caballé. Un espectacle de dues hores de durada amb l'aparició d'artistes convidats a l'escenari com les dues mezzosopranos que van cantar a duet la cançó de la tuberculosi. O tres espectadors que es van jugar diversos premis en un joc de preguntes relacionades amb moments dels podcasts del programa.

Després de repassar les glòries i les misèries de la diva el públic va fer el seu veredicte amb unes targetes que calia enlairar mostrant el costat verd o el vermell, i va decidir enviar a la paperera de la història l'excèntrica dona.

2a calçotada de la temporada, 1a de l'any.

 

Ahir ens vam trobar tota una colla d'amics per fer la primera calçotada del 2025, tot i que per a mi era la segona de la temporada de calçots, a l'hort de l'avi a Viladecavalls a la llera de la riera de Gaià. En un dia rúful i per moments fred, vam tenir certs problemes amb el foc ja que la llenya estava força freda i humida, i li costava agafar temperatura i cremar. Tanmateix, amb paciència, un bon vermut i molta xerrera vam aconseguir coure els calçots i la carn, i gaudir d'una nova jornada gastronòmic-social molt animada. 

El temassu del dimecres. Mr. Freak Ska - "Boines".

 

Un dels grans de l'escena skatal·lítica catalana és el mataroní Jaume Cuadrado, fundador l'any 2001 de la banda The Cabrians, i alter ego de Mr. Freak Ska, amb el que ha enregistrat algunes versions de clàssics de l'ska en clau catalana, com ara el tema que us presento. Un clàssic del jamaicà Desmond Decker, "Madness", popularitzat pels britànics de nom homònim, Madness, als anys 80's, i catalanitzat pel bo del Jaume fa a penes cinc anys.

El passat divendres va ser un dels protagonistes de la vetllada skatal·lítica a la sala Estraperlo de Badalona, i va cantar aquest tema en col·laboració amb els 4 Caps.

Oferta de places al Concurs de Trasllats docent molt insuficient.

 

Aquest matí el Departament d'Educació i Formació Professional ha publicat via DOGC les places ofertades a cada centre del país de cara a estabilitzar places en el proper Concurs de Trasllats que es dirimirà a principis del proper mes (les provisionals) i mitjans de maig (les definitives). El Departament ofereix estabilitzar al voltant d'un terç dels funcionaris sense plaça definitiva, una xifra molt insuficient si tenim en compte que més de 35.000 nous funcionaris docents es van veure obligats a concursar. No entenc per què t'obliguen a concursar si saben que més de la meitat dels que hauran participat en aquest procés no obtindran plaça...

L'objectiu principal del Departament oferint tan poques places és el de continuar mantenint el gran gruix de les places als centres en mans de les direccions, que podran continuar seleccionant una bona part del seu claustre a dit (via places estructurals o perfilades). D'aquesta manera les direccions s'asseguren l'obediència i l'acceptació cega dels treballadors triats, si és que aquests volen continuar treballant al centre.

Personalment, he concursat per una plaça d'educació física, i he prioritzat les escoles de Terrassa i alguna dels voltants. Tanmateix, a Terrassa només han sortit a concurs cinc places, i als voltants (Ullastrell, Rellinars i Vacarisses) tres més. Així que ara mateix ho veig una mica magre.

Trobades skatal·lítiques amb mites de l'ska català.

 

Divendres vaig tornar a la Sala Estraperlo de Badalona, que no trepitjava feia pràcticament un parell d'anys (diria que va estar tancada uns mesos per canvi de propietaris) quan vaig anar al concert dels bascos Distorsión. En aquesta ocasió el motiu era l'estrena de l'Skazal Club, una trobada skatal·lítica que preveuen que tingui continuïtat. La de divendres passat va comptar amb les actuacions de les bandes 4 Caps, de recent formació, i la BCN Ska Fundations, uns clàssics de la darrera dècada on destaca la participació de l'advocat Van der Eynde a la guitarra. 

Per a la primera jornada de l'Skazal les bandes participants van comptar amb la col·laboració d'alguns destacats membres de l'escena skatal·lítica catalana, com els cantants d'Skatalà, el Jaume, guitarra i ànima de The Cabrians , la Núria Pina, cantant de Les Testarudes, i en Roger "Fullosoul", cantant de la banda soul The Slingshots.

Una nit memorable per als amants de les músiques jamaicanes que esperem que tinguin continuïtat. 

Via verda Girona - Sant Feliu de Guíxols.

 

Ahir, aprofitant que a Terrassa les escoles eren tancades per dia de lliure disposició, vaig anar amb el Xavi i la Míriam a terres gironines per fer la via verda que uneix Girona amb Sant Feliu de Guíxols, la "Ruta del Carrilet" amb la que els gironins anaven en tren cap a la costa, en BTT. Per fer-la vam necessitar les dues furgonetes per transportar les bicis i poder deixar una al punt d'inici i l'altra al final, i un cop acabada la ruta tornar a per la primera i fer el trajecte de tornada cap a Terrassa.

Tot i que el dia va ser principalment rúfol i van arribar a caure quatre gotes, també vam veure a estones el sol, i la temperatura no va ser massa freda. I el fet de fer la via un divendres feiner, va fer que ens trobéssim poca gent pel camí (ciclistes, caminants, corredors, passejadors de gossos...) i que es fes molt agradable i tranquil. 

La ruta passa per pobles com Cassà de la Selva, Quart, Llagostera, Santa Cristina d'Aro... i vas trobant antigues estacions de tren ara en desús, però ben mantingudes. Hi ha molt bona senyalització en tot moment i és difícil perdrés, tot i que s'han fet algunes modificacions al camí original.

A l'arribar a Sant Feliu de Guíxols, després de prop de 3 hores i uns 40 km. de trajecte vam deixar les bicicletes a dins de la furgoneta i ens vam anar a celebrar la gesta a "Can Kiku", un restaurant del poble a tocar de la platja. 

Acció de protesta dels pagesos.