Es jubila el Cristobal Castro, fotoperiodista referent de Terrassa.

 

Foto: El Món Terrassa.

M'assabento a través del diari digital "El Món Terrassa" que el fotoperiodista local d'origen cordovès Cristóbal Castro es jubila després de prop de 50 anys de trajectòria, la majoria d'aquests en mitjans terrassencs.

El Cristóbal deu ser una de les persones que més fotografies amb la meva cara deu tenir després de mi, la meva mare, i algun amic. El recordo des de ben petit a l'escola Agustí Bartra quan començàvem el curs, o quan es celebrava alguna festa destacada. Seguint les diades castelleres, a les manifestacions, per Festa Major a tot arreu...

Tanmateix, el Cristóbal serà sempre recordat gràcies al Capgròs que li van dedicar l'any 1985. Un dels primers dels "Capgròs de l'any". 

Una setmana de carnaval molt intensa a l'escola.

 

Avui amb la rua de carnaval per carrers del barri de l'escola propers hem tancat una intensa setmana de carnaval, que alhora ha estat la setmana cultural, amb tallers (cosmètica, ioga, alimentació, relaxació i massatges), elaboració de disfresses, concursos d'entrepans gegants, de truites, assajos, entregues de premis, etc., etc.

Un any més a mi m'ha tocat encarregar-me de portar el Carnestoltes cada cop que apareixia, rua inclosa. La majoria dels alumnes ja saben que sempre el porto jo, i em criden pel nom en quan apareix el Carnestoltes. Jo mai els parlo i un cop acabada la feian i em pregunten, els dic que no he vist res, que jo era al lavabo.

Aquest vespre toca descansar perquè la setmana ha estat exigent i es nota físicament, però demà espero estar recuperat per anar a gaudir d'un Carnaval amb solera. Ja us explicaré.

Ha mort el gran mestre internacional dels escacs Boris Spassky.

 

Avui hem conegut la mort, als 88 anys, de l'exjugador d'escacs rus Boris Spassky, campió del món del 69 al 71, va perdre la corona en una èpica final l'any 1972 a Reykjavik (Islàndia), que es va conèixer com la "partida del segle", contra el nord-americà Bobby Fischer.

Spassky també va ser un nen prodigi del món dels escacs, arribant a la categoria de "mestre" als 15 anys, i als 16 la de "mestre internacional", i amb tant sols 18 anys assolia el títol de "gran mestre internacional".

A partir del 1974 un jove jugador rus, Anatoly Karpov, va superar-lo al campionat del món, i li va agafar el relleu com a millor jugador rus i campió del món.

El temassu del dimecres. Strombers - "Rei Carnestoltes".

 

Un dels temes clàssics en català d'aquesta setmana de disbauxa carnavalesca és aquest "Rei Carnestoltes" dels bagencs Strombers. Un tema que a ben segur que va sonar en diverses edicions del popular carnaval de Solsona i en altres festes carnavalesques. 

Ara els Strombers tornen a tocar després d'una aturada de prop d'un any i mig per la mort del seu cantant des de la fundació (1998), el Ferran. Ho van fer el 25 de gener a la sala Stroika de Manresa, amb l'aforament complet, i per aquest motiu van repetir a la mateixa sala el 14 d'aquest mes.

Corre i viu la vida com havies somiat,
doncs el Carnestoltes ja ha arribat.
Corre i viu la vida abans no sigui massa tard,
doncs el Carnestoltes ja ha arribat.
 

40è aniversari de la mort de Salvador Espriu.

 

(Filipines, 2015).

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. 

(Indonèsia, illa de Java, 2012).

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. 

(Delta de l'Ebre, 2012).

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. 

(Galícia, 2013).

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(La Corunya, 2013).

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Nicaragua, 2014).

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Myanmar, 2014).

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Viladecavalls, 2025).

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Filipines, 2015).

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Un docent perd la feina per denunciar que a la feina la llengua de treball és el castellà.

 

El docent afectat, Roger Castro.

Si fa uns dies coneixíem l'enquesta d'usos lingüístics que evidencia que el català continua retrocedint pel que fa a ús social i que entre els joves el seu ús ha disminuït de forma notable, ahir apareixia una altra notícia que explica en part la del descens d'ús del català. Que un docent es queixi davant dels superiors que hi ha companys que no utilitzen la llengua catalana, que a més hi estan obligats per llei, en les reunions de treball i amb els usuaris, i que aquests, en comptes de solucionar aquesta mala praxi optin per fer fora el denunciant per evitar "mala maror" entre els companys... Vaja, per llogar-hi cadires! I així amb tot amb la nostra maltractada i menystinguda llengua, que va morint a poc a poc perquè els que haurien de fer mans i mànigues per garantir-ne l'ús i el compliment de les lleis, es renten les mans i fan els ulls grossos. I encara pitjor, castiguen els que ho denuncien i defensen la llengua. Vergonyós és poc.

Donació de sang a l'escola.

 

Avui els alumnes de 5è i 6è de l'escola on treballo han organitzat una campanya de donació de sang en col·laboració amb el Banc de Sang. Pares, mares, familiars diversos, personal de l'escola, i alguns terrassencs més han anat passant entre les 10:00 i les 14:00 per col·laborar amb la solidària iniciativa.

Alguns alumnes m'han demanat si donaria sang, i els he respost que no, perquè soc molt aprensiu i em fan pànic les agulles. No he donat sang en ma vida, i pateixo cada vegada que m'he de fer una analítica. De fet, m'he desmaiat en més d'una ocasió quan m'han punxat, fins i tot amb vacunes, i no volia muntar un cristo a l'escola.