Cas DGAIA: Un escàndol destapat per Octubre que esquitxa dirigents d'ERC.

 

Fa uns mesos ja que els periodistes d'Octubre van destapar el cas de corrupció de la DGAIA (la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència), que ha dirigit ERC durant prop de 10 anys i des de la qual han signat contractes milionaris amb fundacions del tercer sector amb total opacitat. Fundacions on els seus directius (de l'òrbita d'ERC) s'han enriquit a base de bé, mentre treballadors contractats per a l'atenció dels menors cobraven sous irrisoris i disposaven de pocs recursos per atendre aquests menors.

Malgrat que els actuals governants estan intentant tapar els anteriors dirigents de la DGAIA de les greus corrupcions dutes a terme, un nou cas greu de violacions a menors tutelats per la DGAIA ha sortit a la llum i ha posat el cas en primera línia informativa (fins ara els grans mitjans catalans també ha intentat tapar el cas).

Esperem que rodin caps, i que els que s'han enriquit a costa dels nostres impostos ho paguin. Tot i que coneixent com funciona la justícia en aquest país no hi confio massa en que es faci justícia.

Íñigo Martínez, un dels nostres!!!

 

 

El passat divendres es va portar a terme la rua dels campions del Barça pels carrers del centre de Barcelona, i en un moment donat un espectador va donar una bandera estelada al defensa central basc Íñigo Martínez, que aquest va agafar sense pensar-ho i va onejar durant una bona estona mentre l'autobús avançava, davant les cares d'incredulitat, quan no indiferència, de la resta de jugadors i tècnics del club. L'Íñigo ja va començar la rua amb la bandera del País Basc, la ikurrinya, lligada a les espatlles. Cap jugador culer, ni català ni estranger, va imitar-lo amb la senyera. Per això té doble valor l'acció determinada de l'Íñigo que va mostrar el seu nacionalisme desacomplexadament, i va alegrar milers (milions potser) de catalans independentistes, culers o no.

Gran Íñigo. Tant de bon el renovin i el triïn com a un dels capitans de la propera temporada.

Un dels nostres!

Visca el Barça, visca Catalunya lliure, i gora Euskal Herria askatuta!

Barça campió de la lliga 24/25!

 

Ahir, com fa dues temporades, el Barça es va proclamar campió de lliga al vèncer al camp de l'etern rival de ciutat, l'Espanyol (0-2), en l'avantpenúltima jornada de lliga. Necessitava la victòria després de la victòria d'ahir, en el darrer suspir, del R. Madrid enfront el Mallorca que havia retallat la diferència de punts a 4. I els de Flik, en un partit no especialment vistós ni brillant, van saber patir i van tenir l'encert necessari per endur-se els tres punts, amb golàs de Lamine Yamal d'un xut que es va colar per l'escaire des de la cantonada dreta de la frontal, i un segon de Fermín López a escassos cinc minuts d'acabar el partit d'un potent rematada dins de l'àrea gran.

Si a principi de curs ens haguessin dit que el Barça de Flik aconseguiria un triplet (supercopa, copa i lliga) no ens ho haguéssim cregut de cap de les maneres. I encara menys que aquest entrenador seria capaç de recuperar les millors versions de futbolistes que semblaven defenestrats com ara De Jong,Ferran, Pedri, Lewandowsky, Kounde, Raphinha...

Enguany s'ha resistit novament la Champions, tot i que hem estat ben a prop caient eliminats, injustament i amb escàndol arbitral, per l'Inter després d'una eliminatòria d'infart que es va resoldre a la pròrroga a l'estadi interista. Segur que l'any vinent podrem tornar a competir-la i qui sap si finalment tornar-la a guanyar després d'un bon grapat d'anys sense fer-ho. Caldrà potser fer un parell de fitxatges de qualitat per substituir un Lewandowsky ja gran i per apujar una mica més, si cap, el nivell de la plantilla. 

Per cert, molt lamentable el RCDE impedint, encenent els aspersors per regar el camp, que els jugadors del Barça celebressin el títol a la gespa de l'estadi de Cornellà-El Prat al finalitzar el partit. Molt mal perdre el dels pericos.

El temassu del dimecres. Stevie Wonder - "Master Blaster (Jammin')".

 

Ahir va fer 75 anys que va néixer a Michigan (EEUU) l'Stevie Wonde, cantant, compositor, multiinstrumentista, productor, i activista social. Cec des de la infància, va ser un nen prodigi i ràpidament va començar la seva carrera musical a la mítica discogràfica Motown amb la que va aconseguir el seu primer número 1 amb tant sols 13 anys. 

Ek tema d'avui es va publicar l'any 1980 dins de l'àlbum "Hotter than july", 17è àlbum d'estudi fins aleshores. Posteriorment encara ha enregistrat unes desenes d'àlbums més.

Visita llampec a Perpinyà per veure l'USAP contra l'Stade Français París.

 

El passat dissabte vaig fer un puja-baixa a Perpinyà (dues hores en cotxe) per anar a veure un partit de l'USAP del TOP-14, la lliga professional francesa de rugbi. Els locals s'enfrontaven a un rival directe a manca de quatre jornades per al final de la lliga i era vital la victòria. I així va ser. Després d'un partit força emocionant, la victòria va arribar gràcies a un cop de càstig transformat per Tommaso Allan a cinc minuts per al final de partit (20-18). 

Ara a l'USAP li queden tres partits força complicats, dos a fora i el darrer a casa contra el líder, l'Stade Tolousian. Té un marge de 4 punts amb el darrer classificat, que baixaria directament, i 3 amb el penúltim classificat, que jugaria una promoció per intentar mantenir la categoria.

 

Ni así gana el Madrí!!

 

Ahir es va disputar a l'estadi Lluís Companys el clàssic de lliga que enfrontava el Barça (Catalunya) amb el Real Madrid (Espanya), i que a manca de quatre jornades per al final era la darrera oportunitat per als blancs per aspirar al títol de lliga. Arribaven a 4 punts dels blaugranes i després d'una nova exhibició culer van marxar amb 7 de desavantatge, dient pràcticament adeu a les opcions de títol.

El d'ahir va ser la quarta victòria consecutiva dels de Hansi Flik al R. Madrid, després de les de la supercopa, el partit de lliga de la primera volta al Bernabéu, i la copa del rei de fa un parell de caps de setmana. Un partit que va començar força malament amb els blancs fent dos gols en el primer quart d'hora (el primer de penal, com no), però que el Barça va saber remuntar en uns 30 minuts finals del primer temps d'autèntica rauxa i domini absolut. Podrien haver fet 7 o 8 gols en comptes de 4.

El Madrid va fer un tercer gol a la segona part i va tenir un parell d'ocasions més, tot i que el Barça també va disposar d'algunes bones opcions per ampliar el marcador.

Igual que al partit de copa, l'arbitratge d'ahir va ser un atracament a mà armada dels grossos. Hernández Hernández amb l'ajut inestimable del VAR va tornar a afavorir clarament els blancs i per tant va perjudicar de forma clara els blaugranes. Els dos primers gols del Madrid els hauria d'haver anul·lat per posició de fora de joc d'Mbappé el primer (que acaba en penal), i per falta prèvia de Fran Garcia a Lamine Yamal per trepitjada en el segon. No va voler veure (ni al VAR) un penal CLARÍSSIM per mans de Tchuameni a l'àrea del Madrid, i en canvi va anul·lar un gol de Fermín per mans prèvies involuntàries.

L'escàncol ja de per sí força evident, s'ha fet més gros, si cap, després que es filtressin els àudios de la sala del VAR en l'acció on s'anul·la el darrer gol de Fermín, quan l'àrbitre principal del VAR deixar anar un "menos mal" referint-se a la possibilitat que aquell gol s'acabés anul·lant. Una puta màfia blanca. I tot i així no han pogut amb aquest Barça!! Ni así gana el Madrí!!

I aquest dijous a certificar el títol de lliga a can Perico.

Visca el Barça i visca Catalunya!!!

Habemus Papa, "Lleó XIV": el ianqui Robert Prevost substitueix el Papa Francesc.

 

Ahir, cap a les 18:30 del vespre ens vam assabentar que al Vaticà ja s'havien posat d'acord per designar un nou Papa per substituir el finat Jorge Bergoglio. La fumata blanca a la Plaça Sant Pere del Vaticà anunciava l'imminent anunci públic del cardenal triat com a nou Papa, que va ser un dels que entrava a totes les apostes, el nord-americà Robert Prevost. 

Diuen que serà un Papa progressista que agafarà el relleu reformista del Papa Francesc. Veurem. En tot cas, a mi ni fu ni fa. Ni fred ni calor. Vaja, que se me'n refot bastant tot el que té a veure amb les religions. Ara bé, si com diuen, els Papes tenen gran influència en la geopolítica mundial, doncs millor que no sigui un ultraconservador i que prediqui allà on vagi la pau, la concòrdia, i la justícia social com a mínim.