El poble irlandès sempre s'ha caracteritzat per ser un poble orgullós, digne i lluitador. Ho han demostrat al llarg de la història i ho continuen demostrant ara. Des de diumenge, milers de nord-irlandesos es concentren de nit i de dia al carrer de Garvaghy, a Belfast, per evitar que el grup unionista de l'ordre d'Orange torni a marxar pel davant de la casa on l'any 1998 van morir tres germans d'una mateixa familia en un incendi provocat per manifestants unionistes.
Belfast és una ciutat dividida, amb una zona de catòlics d'origen irlandès i una altra de protestants d'origen anglès. Els organgistes, protestants, van obtenir el permís d'un tribunal per tornar a travessar el carrer de Garvaghy, però els irlandesos no estan disposats a permetre-ho. Qui s'endurà el gat a l'aigua? Estarem amatents a les novetats del conflicte.
Com va dir el Paul McCarney en una cançó, «Give Ireland Back to the Irish». (Torneu Irlanda als irlandesos.) La van prohibir al Regne Unit, tan demòcrates ells:
ResponEliminaI jo afegiria; Torneu Catalunya als catalans.
No coneixia aquesta anècdota de Paul McCarney. Tenia entrades per anar a veure'l, per primera vegada, a l'estadi Lluís Companys, però va ser l'any que va aparèixer la Covid. Llàstima.
EliminaNo em puc imaginar gaires espanyols cantant quelcom similar a "torneu Catalunya als catalans".
Ben equipats i ben decidits a no deixar passar a ningú, els veig.
ResponEliminaBon vespre, Risto.
I se'n veuen de totes les edats. No és cosa de jovent radical.
Elimina