Ja fa 20 anys que van assassinar l'Isanta.

 

El passat dimecres va començar oficialment La Patum de Berga, de les festes més maques i tradicionals dels Països Catalans. Dijous a la nit es va celebrar la primera Patum completa, i es va fer un acte d'homenatge al Josep Maria Isanta, fill de Berga assassinat a ganivetades l'any 2005 quan intentava defensar el seu germà d'un grup de brètols.

L'Isanta era membre del ball de Nans Nous i dijous el germà, un cosí, i un parell d'amics més van posar-se els capgrossos per homenatjar el Josep Maria. També hi eren els pares, a peu de plaça, a primera fila del ball, contenint l'emoció com bonament van poder. Reconec que se'm va saltar alguna llàgrima empatitzant amb els familiars, i els nombrosos amics que devien ser a la plaça de Sant Pere de Berga.

Ja fa uns quants anys que no he pujat a Patum, després de més de dues dècades anant-hi. Tanmateix, sé que més d'hora que tard hi tornaré.  

Festa i comiat.

 

Doncs com qui no vol la cosa ja hem passat un altre curs. Un altre grup de 6è deixa l'escola, i començarà un nou grup d'I3 al setembre. I continua la roda. Alguns companys mestres s'acomiaden, i arribarà algun de nou. Jo podré continuar, de moment, un curs més a l'escola, ara serà amb una comissió de serveis ja que des del maig tinc la meva plaça definitiva al Roc Alabern de La Maurina, on ja vaig treballar-hi fa set anys.

Avui hem acabat acomiadant els companys de 6è que l'any vinent aniran a l'institut, i amb festa de l'escuma i guerra d'aigua al pati de l'escola. Feia un parell d'anys que no podíem celebrar aquest tipus d'activitats degut a la sequera, i enguany els alumnes ho han gaudit moltíssim. En acabat, un gelat i a assecar-se i prendre una estoneta el sol a la pista.

Personalment, m'ha agradat retrobar-me amb el Jordi, l'encarregat de portar el canó d'escuma, actual tècnic de so d'Els Catarres i tècnic d'un munt de concerts a la mítica sala Faktoria d'Arts, i excantant de diverses bandes com "El clavel marchito" o els mítics "Trikitown". Per cert, que m'ha comentat que té ganes de retrobar-se amb els antics companys de la banda per fer algun/s bolos!!! Frisant! 

 

Arriba un gran porter i català: Joan Garcia.

 

Ahir es va anunciar el que era un secret a veus des de fa unes setmanes. El fitxatge per part del Barça del jove porter català, (Sallent, 2001) de l'Espanyol, Joan Garcia, enguany ha estat un dels millors, sinó el millor, porters de la lliga espanyola, fent grans aturades i ajudant el seu equip a mantenir la categoria.

Personalment, feia mesos que desitjava el fitxatge d'aquest jove porter català. Perquè és boníssim i el Barça ha de tenir els millors, i perquè és català, i el Barça ha de tenir els millors catalans. A més, és públic i notori que el Joan és un culer més des de la infància, tot i que per circumstàncies de la vida va acabar jugant a l'Espanyol.

Estic convençut que el Joan li traurà la titularitat a l'alemany Ter Stegen, i m'encanta que així sigui i que tinguem un altre jugador titular al Barça català i catalanoparlant.  

El temassu del dimecres. The Selecter - "Too much pressure".

 

The Selecter (Coventry, RU, 1979) va publicar el seu primer llarga durada l'any 1980 sota el títol "Too much pressure", enfilant-se als primers llocs de les llistes d'èxits. Són coetanis de bandes d'ska mítiques com els Bad Manners, The Beat, Bad Manners, o The Specials.

El dissabte 5 de juliol seran al festival Psichobilly a Santa Susanna, després de més d'una dècada sense trepitjar els escenaris de Catalunya.  

S'acaba el curs, torna el dabat dels regals als mestres.

 

Arriba el final de curs, i en aquestes dates torna a reactivar-se el debat sobre la idoneïtat o no que les famílies facin regals als mestres. He escoltat tertúlies a la ràdio, a la tele, gags humorístics, llegit articles de premsa, enquestes a favor o en contra...

Ja n'he parlat en altres entrades, i em mantinc en l'opinió que ho trobo una tradició absurda, innecessària, i arcaica. A banda de generar maldecaps (quant no discussions i tensions) a les famílies, i suspicàcies entre docents (per què a tu sí i a mi no; per què a tu això i a mi allò...).

A mi si em volen agrair la feina d'alguna manera, el millor que poden fer és venir a dir-m'ho, i si algú m'ha de fer algun detall que siguin els alumnes i de producció pròpia, no gastant diners. A banda que no necessito res, i si necessités quelcom doncs ja m'ho compraria amb els diners que cobro.

I si hi ha famílies molt il·lusionades amb tenir un detall amb els docents, que es paguin un esmorzar o un pica-pica per a tot el claustre i comunitat educativa, que al final tots posem el nostre gra de sorra en l'educació dels seus fills.  

Barça: contra tot i contra tothom.

 

El Barça d'handbol va perdre ahir a Colònia d'un gol de diferència (30-31) contra el Magdeburg a les semifinals de la Champions. Un partit que portava força controlat al llarg de la primera part mantenint una diferència constant de 2-4 gols, fins que els àrbitres van decidir començar a ajudar els alemanys amb decisions polèmiques que perjudicaven el Barça. L'expulsió injusta del millor defensa de l'equip, Petrus, al minut 26 de la primera part va significa el punt d'inflexió perquè els alemanys entressin al partit, i amb un parell d'expulsions més en els darrers instants del partit van acabar d'enfonsar els blaugranes, que a més havien perdut per lesió el millor atacant de l'equip, Dika Mem.

Com ja va sent habitual en qualsevol de les disciplines esportives en les que competeix el Barça, un cop més els àrbitres van acabar decantant un partit en contra dels interessos blaugranes. Enguany ja ens han atracat al futbol (contra l'Inter), al bàsquet (contra el Mònaco), i ahir va ser el torn de l'equip d'handbol. 

Cada títol culer hauria de valdre per tres com a mínim!  

100 anys xiulant l'himne espanyol.

 

Un dia com avui de fa 100 anys l'afició barcelonista va dedicar una sonora xiulada a la marxa reial espanyola interpretada per la British Royal Marine, en un partit que enfrontava el FC Barcelona al Júpiter en homenatge a l'Orfeó Català.

Aquella xiulada no va agradar el govern del dictador Primo de Rivera i va suposar el tancament de l'estadi de Les Corts per tres mesos (inicialment les autoritats l'havien tancat per sis mesos), la qual cosa va motivar la dimissió del President Joan Gamper.

Afortunadament, hi ha tradicions que perduren.