Sense senyal

Des del dijous a la nit, els valencians ja no poden mirar TV3, ja que els peperos que governen allà han decidit que aquest canal no sigui legal al País Valencià. Quina por li tenen a aquest canal els governants valencians? Potser creuen que si la gent es mira TV3 hi haurà menys "catalanofòbia"? O potser els molesta sentir el català del principat i no volen que es pugui extendre aquesta llengua entre els habitants de la seva comunitat?

Sembla ser que al País Valencià, l'anti-catalanisme dóna vots, i el Sr. Camps, President de la Comunitat, n'està treient grans redits d'aquesta postura. Aquest radicalisme anti-català li dóna vots i li fa guanyar eleccions, i fins i tot fa que molta gent oblidi els darrers escàndols que el relacionen amb trames de corrupció i trafic de favors. Tots a una contra Catalunya!!!

Planyo als pobres valencians per haver d'aguantar a aquest cretí, fatxenda i corrupte. Espero que aviat se n'adonin de quin tipus de personatge tenen per president i el fotin fora. I espero que aviat, algú a Europa digui que el que ha fet el Sr. Camps va contra la llibertat d'expressió i contra la llibertat del espectador, i permetin que novament els valencians puguin rebre el senyal de TV3. I si no és així, espero que les noves tecnologies avancin el suficient com per poder saltar-se les lleis d'aquests pòtuls i poder veure el que els hi doni la gana.

Que te pego leche!

Ahir per uns instants, vaig tenir una visió del passat que tenia gravada a la memòria, tot i que la meva memòria és bastant selectiva i amb pocs Mb de capacitat. Apareixia un personatge còmic i funest alhora, anomenat Ruiz Mateos. Aquest senyor es va fer popular l'any 1983 quan el govern socialista va expropiar les seves empreses del grup Rumasa (Ruiz Mateos Sociedad Anónima), per manca de transparència, i per endeutament amb la Seguretat Social.

Aleshores aquest paio es va voler prendre la justícia per la seva banda i va voler agredir físicament al principal responsable polític d'aquesta expropiació, el ministre d'Economia i Hisenda Miguel Boyer (qui més endavant va ser marit de l'exdona de Julio Iglesias, Isabel Preysler). Aquesta escena va donar la volta al món (bé, potser només la volta a l'estat espanyol) i va fer viure uns moments de diversió i estupefacció a moltes llars arreu. El "que te pego leche!" és una de les "coletilles" més celebrades de tots els temps, i l'hi devem a aquest il·luminat, que dies després es presentava davant la premsa disfresat de Superman, com a flagell dels polítics.

És més, el paio va tenir els sants collons de presentar un partit polític a unes eleccions europees, obtenint un bon grapat de vots. Però qui collons era capaç de votar a aquest impresentable?

Sembla ser que el Sr. Ruiz Mateos ha tornat a fer de les seves. Aquesta vegada, per una mala gestió de la cartera de creditors d'algunes de les seves empreses, que les poden conduir a un concurs de creditors. Sortirà aquest cop disfresat de Batman el Sr. Ruiz Mateos?

S'apropa la festa!!

Aquest proper dissabte tindrem sarau del bo a Minyons, amb la trobada esportiva (de futbol-sala concretament) i la posterior festa, amb les colles convidades dels Marrecs de Salt, els Margeners de Guissona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Quin "peligru"!!!

Obriran la jornada els nens de la canalla de la nostra colla juntament amb la canalla dels Margeners i de la colla de Barcelona. Serà al pati de l'escola Lanaspa a partir de les 10 h. del matí.

Per la tarda, a partir de les 16 h., ens trobarem a les pistes del poliesportiu del barri de Les Arenes, per fer uns partidets de futbol-sala. I en acabat, anirem al local de la colla a fer un soparet i després hi haurà festa de la bona, amb el concert dels osonencs "Ressaka Ska" i algun dels Pd's de la colla. Algun moment que altre jo mateix em posaré als plats (als reproductors d'mp3, o a l'ordinador, o al que hi hagi) per animar la festa, amb els classics d'avui i de sempre que ja coneixeu els que m'heu sentit/escoltat/ballat alguna vegada. (Sí, Rafaela Carrá inclosa).

Esperem que vagi tot bé i que els convidats passin una bona jornada entre nosaltres, i també espero veure-hi força minyons participant en la moguda. A veure si som bons anfitrions, que ja tocava! Segur que sí, ja que som especialistes en aquest tipus de saraus...

El "temazo" del dimecres

"...caminante no hay camino, 

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino 

y al mirar la vista atrás 

se ve la senda que nunca 

se ha de volver a pisar"

Antonio Machado

Fracàs escolar.

Jajajajajajajajajajaja... perdoneu però no sé com s'escriu el riure en català. Se m'escapa el riure quan sento dir a la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que vol reduir els nivells de fracàs escolar d'un 32 a un 10 per cent d'aquí al 2020. Jo em pregunto amb quina formula màgica ho pretén fer, si redueixen les partides pressupostàries a les escoles públiques al voltant d'un 30 per cent, com el cas de la meva escola, i a sobre, davant l'increment previst de 12.000 alumnes, a la xarxa pública el curs vinent, no es pensa ampliar la plantilla de mestres.

Com s'ho pensa fer doncs? Fent fer hores extres als mestres (això és el que vol dir quan diu allò d'optimitzar recursos)? Eliminant la sisena hora a primària (de les escoles públiques, evidentment)? Reduint hores de treball personal (no lectives) dels mestres? Contractant estudiants en pràctiques perquè treguin feina als titulars? Reduint els continguts curriculars fins als mínims?

Vaja, ja que als polítics els agraden tant les comparacions amb la resta d'Europa, li recomano a la Sra. Consellera que es doni un volt per alguns dels països on normalment es comparen per avaluar el nivell de rendiment acadèmic dels nostres alumnes. I que demani, a més a més dels resultats acadèmics, quins són els percentatges d'inversió en ensenyament; el percentatge d'escoles públiques i de privades; els ratis d'alumnes per aula; els percentatges d'alumnes nouvinguts; la quantitat de canals de televisió i de programes educatius; les hores de dedicació dels pares als fills; etc, etc.

Però no es pot demanar gaire a una Consellera, que en el passat es dedicava a criticar als que governaven perquè hi havia tants alumnes escolaritzats en barracots, i que un cop ha arribat al poder, diu que encara hauran de passar uns quants anys per poder enviar a aquests alumnes a escoles normals i corrents. Ai, que se't veu el llautó...

Dictadura blaugrana

L'equip de bàsquet del FC Barcelona s'ha tornat a proclamar campió de la copa del rei en el torneig disputat a Madrid aquest cap de setmana, i ja en van 22, igualant la marca de l'etern rival i principal damnificat. I és que ja van uns quants partits seguits, uns quants anys seguits, que el Barça passa pel davant dels "merengues" en tots els terrenys de joc on es troben. Quant durarà aquest moment de felicitat blaugrana? Difícil pronosticar, però mentres duri, ho aprofitarem per disfrutar i alegrar-nos-en.

El d'ahir va ser un partit més emocinant del que ens tenien acostumats, ja que darrerament el Barça passava per sobre dels blancs sense compasió, com una apissonadora. Ahir l'equip de Messina va poder aguantar dignament fins al darrer quart, en que el Barça va apretar l'accelerador i va acabar impossant la seva superioritat amb claredat.

Un títol més a la butxaca, i esperem que no sigui l'últim de la temporada, ja que encara queden grans reptes (lliga i eurolliga). Esperem que els jugadors continuïn amb fam de títols i amb aquest esperit de sacrifici i treball que els ha dut a aconseguir un bon grapat de títols en els darrers anys.

Bé per l'entrenador del Girona.

Però com no hem de voler la independència? Amb episodis com aquest a l'estadi de futbol d'Osca, a un li entren més ganes que mai d'oblidar el castellà.

 Podeu llegir la notícia aquí.