Puc ser jo un nen robat pel franquisme?

Darrerament he pogut seguir pels mitjans de comunicació un assumpte força escabrós que té a veure amb un grapat de nadons desapareguts (robats) durant la dictadura de Franco i en els primers anys de la "transició democràtica". Es veu que els responsables mèdics feien creure als pares que el nen/a havia mort després de neixer, i ni tan sols els deixaven veure el cos sense vida del fill/a, i després venien o ragalaven aquests nadons.

A l'Argentina fa molts anys que es van conèixer casos com aquests, i ja han aparegut a la llum pública un bon grapat de persones que van ser segrestades al nèixer, o a curta edat. Allà, els fets són, si cap, més dramàtics, ja que la majoria d'aquests segrestos es feien després que els pares de les criuatures haguessin estat assassinats ("desapareguts") de mala manera pels militars al poder. (Videla i companyia)

L'any 2006 jo vaig estar viatjant una temporada per l'Argentina i vaig ser testimoni de l'aparició pública d'un jove que havia estat segrestat de petit i venut o regalat a una família afí al règim. El noi devia tenir al voltant de 25 o 30 anys i no vull ni imaginar quines emocions li devien passar pel cap quan va descobrir que els seus pares biològics havien estat assassinats i que els pares adoptius eren complices del seu segrest. Fort, no? Es pot continuar vivint amb la teva família adoptiva com si res? I celebrant el Nadal i la Pasqua com cada any? Vuelve a casa por Navidad?

Em sembla que n'hauré de parlar un dia seriosament amb els meus pares. Jo sóc del 75, no m'assemblo gens als meus germans, segons diuen, i encara no he vist cap foto del dia del meu naixement... Em sembla que estic començant a emparanoiar... Però si ja en tenien dos, perquè coi necessitaven comprar un altre? No em quadra, la veritat.

Curs d'ètica periodística.

Impressionant, el que són capaços de fer als diaris esportius madridistes (perdó, madrilenys) per fer creure als seus lectors que els arbitres ajuden al Barça. Segons explica el diari Avui en la seva edició electrònica, tant el diari Marca, com l'As, han manipulat les imatges televisives d'una acció del partit d'ahir entre el Barça i l'Athletic de Bilbao per convencer els lectors que aquella acció era un "fora de joc". Uns ho han fet mitjançant l'eliminació d'un defensa del Athletic de la imatge, que possiblement trencava el fora de joc. Els altres mitjançant la supresió de les franges de gespa del camp per impossibilitar una correcta situació dels defenses i els atacants en el pla.

Tot això són artimanyes per crear més tensió entre els seguidors madridistes i més pressió al col·lectiu arbitral, focus de tots els mals madridistes segons els periodistes madrilenys/distes. I jo em pregunto, on està l'ètica periodística d'aquesta gent? Pot un periodista passar-se pel forro dels ous el codi deontològic de la professió sense cap tipus de conseqüència? Flac favor a una professió cada vegada més desprestigiada i menys creïble. Que s'ho facin mirar els responsables d'aquest esperpent, i que serveixi com a exemple a les facultats de periodisme del que no s'hauria de fer mai.

En fi, amb periodistes com aquests, sembla clar que cada vegada podem confiar menys en els mitjans de comunicació. Ens enganyen com volen i es queden tan amples. A veure quants acomiadaments hi haurà després d'aquesta flagrant manipulació informativa. I si això ho fan periodistes esportius, perquè hauríem de pensar que no ho fan la resta?

Doneu corda al català!

Veig que per moltes campanyes "xorres" que faci la Generalitat, que la gent que arriba al nostre país acabi parlant la nostra llengua, depén de tots i cadascú de nosaltres. És a dir, que es tracta d'una simple elecció personal, el fet de tractar al nouvingut com a nou català, o com a ciutadà de Catalunya que parla la llengua dels veïns.

I a que ve ara aquest comentari? Doncs perquè n'estic fart de sentir a molts/es companys/es coneguts/des de la meva colla castellera dirigir-se als nouvinguts de la colla en la llengua de l'imperi. Em sembla bé, que els primers dies d'integració a la colla s'utilitzin altres llengües per fer-se entendre... però després d'un temps prudencial, ja no li trobo sentit a continuar negant-los l'oportunitat d'aprendre i parlar la llengua dels catalans (la principal, sí, ja que l'altre la parlen 400 milions de persones més arreu, i  potser més de la metitat dels habitatants de Catalunya). Com voleu que ells valorin la importància que li donem al nostre idioma, si ni nosaltres mateixos el parlem?

Després no us extranyeu si passen els anys i aquesta gent nouvinguda no utilitza el català. Nosaltres mateixos els estem donant arguments per no haver de fer-ho.

Collons, perdoneu, però algú ho havia de dir!!!

Sense senyal

Des del dijous a la nit, els valencians ja no poden mirar TV3, ja que els peperos que governen allà han decidit que aquest canal no sigui legal al País Valencià. Quina por li tenen a aquest canal els governants valencians? Potser creuen que si la gent es mira TV3 hi haurà menys "catalanofòbia"? O potser els molesta sentir el català del principat i no volen que es pugui extendre aquesta llengua entre els habitants de la seva comunitat?

Sembla ser que al País Valencià, l'anti-catalanisme dóna vots, i el Sr. Camps, President de la Comunitat, n'està treient grans redits d'aquesta postura. Aquest radicalisme anti-català li dóna vots i li fa guanyar eleccions, i fins i tot fa que molta gent oblidi els darrers escàndols que el relacionen amb trames de corrupció i trafic de favors. Tots a una contra Catalunya!!!

Planyo als pobres valencians per haver d'aguantar a aquest cretí, fatxenda i corrupte. Espero que aviat se n'adonin de quin tipus de personatge tenen per president i el fotin fora. I espero que aviat, algú a Europa digui que el que ha fet el Sr. Camps va contra la llibertat d'expressió i contra la llibertat del espectador, i permetin que novament els valencians puguin rebre el senyal de TV3. I si no és així, espero que les noves tecnologies avancin el suficient com per poder saltar-se les lleis d'aquests pòtuls i poder veure el que els hi doni la gana.

Que te pego leche!

Ahir per uns instants, vaig tenir una visió del passat que tenia gravada a la memòria, tot i que la meva memòria és bastant selectiva i amb pocs Mb de capacitat. Apareixia un personatge còmic i funest alhora, anomenat Ruiz Mateos. Aquest senyor es va fer popular l'any 1983 quan el govern socialista va expropiar les seves empreses del grup Rumasa (Ruiz Mateos Sociedad Anónima), per manca de transparència, i per endeutament amb la Seguretat Social.

Aleshores aquest paio es va voler prendre la justícia per la seva banda i va voler agredir físicament al principal responsable polític d'aquesta expropiació, el ministre d'Economia i Hisenda Miguel Boyer (qui més endavant va ser marit de l'exdona de Julio Iglesias, Isabel Preysler). Aquesta escena va donar la volta al món (bé, potser només la volta a l'estat espanyol) i va fer viure uns moments de diversió i estupefacció a moltes llars arreu. El "que te pego leche!" és una de les "coletilles" més celebrades de tots els temps, i l'hi devem a aquest il·luminat, que dies després es presentava davant la premsa disfresat de Superman, com a flagell dels polítics.

És més, el paio va tenir els sants collons de presentar un partit polític a unes eleccions europees, obtenint un bon grapat de vots. Però qui collons era capaç de votar a aquest impresentable?

Sembla ser que el Sr. Ruiz Mateos ha tornat a fer de les seves. Aquesta vegada, per una mala gestió de la cartera de creditors d'algunes de les seves empreses, que les poden conduir a un concurs de creditors. Sortirà aquest cop disfresat de Batman el Sr. Ruiz Mateos?

S'apropa la festa!!

Aquest proper dissabte tindrem sarau del bo a Minyons, amb la trobada esportiva (de futbol-sala concretament) i la posterior festa, amb les colles convidades dels Marrecs de Salt, els Margeners de Guissona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Quin "peligru"!!!

Obriran la jornada els nens de la canalla de la nostra colla juntament amb la canalla dels Margeners i de la colla de Barcelona. Serà al pati de l'escola Lanaspa a partir de les 10 h. del matí.

Per la tarda, a partir de les 16 h., ens trobarem a les pistes del poliesportiu del barri de Les Arenes, per fer uns partidets de futbol-sala. I en acabat, anirem al local de la colla a fer un soparet i després hi haurà festa de la bona, amb el concert dels osonencs "Ressaka Ska" i algun dels Pd's de la colla. Algun moment que altre jo mateix em posaré als plats (als reproductors d'mp3, o a l'ordinador, o al que hi hagi) per animar la festa, amb els classics d'avui i de sempre que ja coneixeu els que m'heu sentit/escoltat/ballat alguna vegada. (Sí, Rafaela Carrá inclosa).

Esperem que vagi tot bé i que els convidats passin una bona jornada entre nosaltres, i també espero veure-hi força minyons participant en la moguda. A veure si som bons anfitrions, que ja tocava! Segur que sí, ja que som especialistes en aquest tipus de saraus...

El "temazo" del dimecres

"...caminante no hay camino, 

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino 

y al mirar la vista atrás 

se ve la senda que nunca 

se ha de volver a pisar"

Antonio Machado